Resultats de la cerca

A les seves obres construeix un món imaginari i distort, poblat per éssers monstruosos És considerat un dels clàssics de la literatura de terror i un dels principals precursors del gènere de ciència-ficció Per bé que algunes de les seves narracions aparegueren a la revista “Weird Tales”, gran part de la seva producció, de la qual cal esmentar At the Mountains of Madness 1931, The Dunwich Horror 1945 i The Case of Charles Dexter Ward 1952, és de publicació pòstuma

De vida molt difícil, alcohòlic, conegué bé el món dels marginats, al qual pertanyia, i els hospitals i presons pels quals passà La seva obra, en part, recollí aquestes experiències Cal destacar, en poesia, At Terror Street and Agony Way 1968, The Days Run Away Like Wild Horses over the Hills 1969, War all the Time 1984, Flinke Killer 1987, The Last Night on Earth Poems 1992 en prosa, Factotum 1976, There is no Bussiness 1984 o Pulp 1994, i les novelles Women 1979 i Tales of Ordinary Madness 1967, aquesta darrera portada al cinema per Marco Ferreri el 1981 Escriví també relats de…

Admirador de cineastes clàssics com Alfred Hitchcock i Howard Hawks, és un dels principals especialistes en cinema fantàstic i de terror del cinema nord-americà Debutà amb la pellícula de ciència-ficció de baix pressupost Dark Star 1974 i, després de realitzar Assault on Precinct 13 1976, obtingué un gran èxit amb Halloween 1978 També ha dirigit The Fog 1980, Escape from New York 1981, The Thing 1982, Christine 1983, Starman 1984, Big Trouble in Little China 1986, Prince of Darkness 1987, They Live 1998, Memoirs of an Invisible Man 1992, In the Mouth of Madness 1994, Village of…

Fou membre del departament de medicina psicològica a la Universitat de Glasgow 1953-56, exercí a la Tavistock Clinic 1956-60, dirigí la Langham Clinic for Psychotherapy 1962-65 i formà part del Tavistock Institute of Human Relations 1960-89 Considerat l’iniciador de l' antipsiquiatria , el 1965 fundà amb David Cooper i A Esterson, la Philadelphia Association, que agrupava diverses comunitats, la més famosa de les quals fou Kingsley Hall, institució terapèutica que seguia els mètodes antipsiquiàtrics Laing, a partir de l’estudi d’esquizofrènics, arribà a la conclusió que les relacions…

Es graduà a l’escola de cinematografia de la University of Southern California, i s’inicià com a productor de documentals a l’Orient Mitjà per als serveis d’informació dels EUA Posteriorment passà a la televisió també com a director de documentals i l’any 1958, a instàncies de Roger Corman , dirigí el seu primer film de ficció, Stakeout on Dope Street Seguiren una desena de films de gèneres diversos comèdia, drames, acció, terror  The Young Captives 1959,  The Hoodlum Priest 1961, pel qual fou premiat al festival de Canes, A Fine Madness 1966,  The Flim-Flam Man 1967, Loving 1970…

Llicenciat en ciències polítiques 1975, els anys següents estudià teoria i piano als conservatoris de Gant i Brusselles S'interessà en la música minimalista dels nous compositors nord-americans com Steve Reich, Terry Riley o Philip Glass, i el 1983 analitzà aquesta tendència en la tesi Amerikaanse repetitieve muziek Posteriorment fou productor de programes musicals a la ràdio belga 1978, i el 1980 realitzà el seu primer enregistrament For Amusement Only - The Sound of Pinball Machines El 1979 formà l’orquestra Soft Verdict, amb la qual féu gires internacionals que li donaren una gran…

Encarnà sovint personatges històrics, els quals en les interpretacions més celebrades incorporen una dimensió èpica molt marcada El 1960 obtingué l’Oscar d’interpretació per Ben-Hur 1959, de W Wyler Altres films seus són The Greatest Show on Earth 1953 i The Ten Commandments 1956, de C B de Mille The Naked Jungle 1954, de B Haskin Touch of Evil 1958, d’O Welles The Big Country 1958, de W Wyler El Cid 1961, d’A Mann 55 Days at Peking 1963, de N Ray The Agony and the Ecstasy 1965, de C Reed Karthoum 1966, de B Dearden i E Elisofon Planet of the Apes 1967, de F J Schaffner Soylent Green 1973, de…

Pertany, per la banda paterna, a una família d’aristòcrates russos exiliats a Anglaterra el 1917 Als divuit anys entrà al National Youth Theatre, i un any després passà a la Royal Shakespeare Company, on actuà fins el 1978, feina que compaginà amb actuacions en altres companyies del West End londinenc Debutà en el cinema en un paper protagonista el 1967 en Age of Consent , de Michael Powell Aviat esdevingué una de les actrius més destacades del cinema britànic i, des de mitjan anys vuitanta, actuà també en el cinema nord-americà Entre d’altres, la seva filmografia inclou els títols Savage…