Resultats de la cerca

Autodidacte S'inicià a La Sardana 1921 i collaborà a diverses publicacions, com La Mainada , L’Estevet , L’Esquella de la Torratxa i Papitu Participà en alguns Salons d’Humoristes de Barcelona Com a caricaturista, d’una crítica punyent, signà sovint amb el seu segon cognom Com a pintor exposà a Barcelona i altres llocs de Catalunya signant Soleboyls

Quan Yaḥyà ibn Ismā'il ibn Yaḥyà al-Qādir sortí de Toledo, l’acompanyà, en nom d’Alfons VI, a València per tal que aquell hi fos acceptat Malgrat l’hostilitat del poble recelós que al-Qādir lliurés la ciutat al rei castellà, com havia fet amb Toledo, acampà amb la seva mainada a Russafa i hi fou el veritable senyor 1085-86 Lluità amb Alfons VI a Zalaca 1086 i a Uclés 1108 i morí en les lluites intestines del regnat d’Urraca

Net i successor d’al-Ma'mūn, en ésser Toledo lliurada a Alfons VI de Castella, aquest li arreglà l’entronització a València, on s’imposà als partidaris de Yūsuf ibn Aḥmad al-Mu'tamin , amb l’ajut d' Álvaro Háñez Les seves arbitrarietats, els alts imposts que suposava el manteniment de la mainada cristiana d’Háñez i el temor dels valencians que lliurés la ciutat a Castella provocaren la seva destitució, la proclamació del cadi ibn Ǧaḥḥāf i la caiguda de València a les mans del Cid

Deixeble de Pascó a Llotja Barcelona, residí després a Roma 1907-09 i viatjà i exposà a Madrid 1910, Londres 1923 i París 1925 Exposà diverses vegades a Barcelona fins el 1929, i sobresurt la seva participació al Segon Saló d’Humoristes 1918 Collaborà a “L’Esquella de la Torratxa”, “Papitu”, “La Mainada” i “La Figa” Evolucionà des del seu primitiu traç nerviós fins a un estil molt anys vint Féu també publicitat i restauració d’obres d’art En 1925-32 collaborà com a crític-corresponsal a “The Studio”

Cap de la mainada cristiana al servei dels almohades Fou enviat per Abū Ya'qub Yūsuf a les Balears per tal que hi fos reconeguda la seva sobirania a la mort d’Ishāq ibn Ḡaniya 1183 Malgrat que fou empresonat per ‘Alī ibn Iṣhāq, quan aquest sortí de Mallorca, aconseguí d’alçar-se amb els presoners cristians a l’alcassaba i de tornar el poder a Muḥammad, germà d’'Alī, en canvi d’acceptar Abū Ya'qub De nou a Ifrīqīya, caigué en poder dels Banū Gāniya i fou executat

Ric home de la mainada reial, senyor de Sangarrén Des del 1229 figura sovint al costat del rei Participà en l’expedició a Mallorca S'esforçà, durant el setge de la ciutat, a convèncer el comte d’Empúries que arribés a un acord amb els altres expedicionaris Es destacà en la reducció dels sarraïns mallorquins refugiats a les muntanyes després de la presa de la ciutat Restà a l’illa per ajudar Bernat de Santa Eugènia en el seu govern després de la partida del rei Participà també en la conquesta de Menorca 1231-32, acompanyà el rei a Montpeller el 1243 i prengué part en la fase final…

Germà de Joaquim Residí a l’Argentina Fou catedràtic del seminari menor de Girona Fundà amb Rafael Masó la revista Studi  1908 i collaborà a Revista de Gerona , La Illustració Catalana , La Revista , D’Ací i d’Allà , La Mainada i Canigó , entre d’altres Bona part de la seva obra és de tema religiós i conté alguns elements de to modernista És autor dels reculls poètics Athenea 1912, Les flors poètiques i Poesies “Lectura Popular”, s d També publicà la novelleta Elbruc sagrat L’esmena 1924 i els reculls de proses Estampes de l’Empordà 1926, De tot vent Proses dels…

Fou anomenat Eiximèn Peres de Tarassona fins que esdevingué senyor d’Arenós Es casà amb Alda, filla de l’antic governador musulmà de València, Abū Sa'īd, la qual li aportà en dot Arenós Una companyia aragonesa comandada per ell havia ja ajudat Abū Sa'īd en la lluita contra el darrer rei musulmà de València, Zayan ibn Mardaniš El 1233 figurava ja en el seguici reial durant el setge de València 1238 i fou un dels barons que aconsellaren l’atorgament dels primers furs de València el 1240, en la primera absència del rei, en fou nomenat lloctinent a València Morí poc després de prendre part en la…

D’infant cantà a la capella de la catedral de Barcelona, on inicià la seva formació musical, i completà els estudis amb Enric Granados, Gabriel Balart, Felip Pedrell i Enric Morera Esdevingué director de l’escolania de la catedral i organista de Sant Agustí, i des del 1893 fins a la seva mort ocupà la plaça de mestre de capella i d’organista a Sant Pere de les Puelles Exercí la docència a l’Acadèmia Marshall, fou membre de la comissió diocesana de música sagrada i fundà i dirigí les publicacions "Revista Parroquial de Música Sagrada" i "España SacroMusical" Entre les seves composicions…

Publicà contes i notes d’humor en diverses revistes, com  Arte Joven ,  Pèl & Ploma , Picarol , que dirigí entre el 1912 i el 1913, Papitu , L’Esquella de la Torratxa , D’Ací i d’Allà  i  El Poble Català , entre d’altres És considerat l’humorista més destacat de la seva època per la voluntat desmitificadora i crítica dels seus textos, tot i que demostra poca preocupació formal i estilística A més de nombrosos contes, publicà la narració infantil  Els camins de la sort  1922, en la revista La Mainada  Joan Triadú n’inclogué cinc narracions a l’ Antologia de contistes catalans…