Resultats de la cerca

En la seva joventut formà part del Partit Popular Francès, amb el qual rompé el 1938 per dedicar-se a la jurisprudència Graduat el 1941, fou professor de dret a les universitats de Poitiers 1942-43, Bordeus 1943-55, on el 1946 creà l’Institut d'Études Politiques IEP, i París 1955-85, on fou director del departament de ciències polítiques 1969-75 L’obra  Les partis politiques 1951 esdevingué un clàssic de la sociologia política francesa Formulà una "llei" que vinculava els sistemes electorals majoritaris a una volta amb el bipartidisme, i els sistemes proporcionals o …

Graduat en dret a la Universitat de Viena 1968, des d’aquest any fins al 1975 fou secretari del grup parlamentari democratacristià ÖVP, de la secció econòmica del qual fou posteriorment 1975-91 secretari general Ministre d’afers econòmics 1989-95 i d’afers estrangers i vicecanceller 1995-2000 dels successius governs de coalició amb els socialistes, al febrer del 2000 fou nomenat canceller La decisió d’incloure l’ultradretà FPÖ en la coalició de govern li reportà dures crítiques tant a l’interior del país com internacionals Arran de la dimissió de la vicecancellera d’aquest partit, Susanne…

Collaborador de Le Constitutionnel , fundà Le National 1830, des d’on defensà la monarquia parlamentària i contribuí a la caiguda dels Borbó i l’accés al poder de Lluís Felip d’Orleans Elegit diputat 1830, dirigí el partit moderat Com a ministre de l’interior 1832, 1834-36 reprimí tant la conspiració legitimista de la duquessa de Berry 1832 com les revoltes republicanes de París i Lió 1834 Fou president del consell de ministres el 1836 i el 1840, però en ambdues ocasions dimití per diferències de criteri amb Lluís Felip Cridat altre cop a dirigir el govern l’any 1848, ja no pogué salvar la…

Deixeble de Talarn, Pedró-Pijoan i alumne de Llotja Company de Fortuny, Padró-Pedret, Caba i Rigalt, entre altres Obrí taller a Barcelona Lluità contra la moda dels maniquins vestits que aleshores s’utilitzaven com a imatges a les esglésies i també contra les de terra cuita i propugnà l’escultura de marbre La seva plenitud coincideix amb l’edificació de l’Eixample barceloní i té escultures ornamentals en nombrosos edificis Són seves les de la portalada nova de la catedral barcelonina És autor de la famosa Senyoreta del paraigua del parc de la Ciutadella, de les cinc escultures femenines del…

Milità en el CADCI, com a secretari de propaganda, i fou un dels fundadors dels setmanaris nacionalistes Abrandament 1917 i L’Intransigent 1919 Membre, des de l’inici, de la Federació Democràtica Nacionalista 1919 de Francesc Macià i de la Joventut Nacionalista La Falç 1920, en crear-se l’Esquerra Republicana de Catalunya 1931 n'esdevingué secretari general Fou elegit, per aquest partit, diputat al parlament espanyol 1931-33 i diputat al Parlament català 1932 Fou conseller de governació del desembre del 1931 fins al gener del 1933 Aquest darrer any se separà del partit i del govern per…