Resultats de la cerca

Succeí el seu germà Ahmet I Malalt mental, fou substituït per Osman II fins que, assassinat aquest pels geníssers, el tornaren al govern, que, de fet, exercí la seva mare

Deixeble de Gerrit Dou, el seu art s’allunya del concepte sobri de l’inspirador de l’escola, Rembrandt, i conrea una manera més sentimental i menys profunda Destaca el seu Nen malalt Rijksmuseum, Amsterdam

Amplià els dominis granadins conquesta de Ceuta, el 1206, i de diverses places nord-africanes però, esdevingut cec, fou obligat a abdicar a favor del seu germà Naṣr Malalt també aquest 1310 tornà al govern temporalment

Traduí al castellà la tragèdia Merope , de Scipione Maffei, per a la qual escriví un “Discurso del traductor” on defensa la dramatúrgia neoclàssica i blasma el teatre barroc També traduí al català Es malalt imaginari de Molière ms 1469 BC

Participà, amb els exèrcits de Carles V, en les campanyes d’Itàlia, Alemanya i Àustria Nomenat 1534 adelantado del Riu de la Plata, fundà Nuestra Señora del Buen Aire i altres ciutats, però, malalt, decidí de tornar a la península Ibèrica Morí durant el retorn

Malalt a conseqüència de la guerra, escriví els poemes de Laterne, Nacht und Sterne ‘Fanals, nit i estrelles’, 1946, el drama Draussen vor der Tür ‘Fora, davant la porta’, 1947 i narracions —potser la part millor de la seva obra—, on reflecteix, amb llenguatge expressionista, la tragèdia del seu poble

Durant la guerra contra Napoleó ocupà alts càrrecs a la junta central Malgrat les seves idees illustrades, moderades i reformistes, Ferran VII el nomenà ministre de finances 1816, des d’on intentà una profunda reforma de les finances públiques Destituït el 1818, collaborà amb el règim del 1820, fins que, malalt, es retirà a Aragó

Fill de Sunyer II, comte d’Empúries i de Rosselló Succeí en el bisbat el seu germà Elmerad Enriquí molt el patrimoni de l’església d’Elna El 947, malalt de mort, en un concili de Narbona fou elegit el seu successor Riculf II, per evitar que els comtes de Cerdanya s’apoderessin del bisbat

Fill de Guillem I, es casà amb la princesa Victòria d’Anglaterra, que influí sobre el seu liberalisme S'oposà a Bismarck, però es distingí en la guerra Francoprussiana 1870-71 El 1878 substituí temporalment el seu pare, però, malalt, es retirà a Itàlia El 1888 fou coronat emperador, però morí al cap de tres mesos

Fou cridat 1175 a construir el cor de la catedral de Canterbury, destruït el 1174 Hi treballà quatre anys abans de tornar, malalt, a França El seu successor, Guillem l’Anglès, sembla haver respectat el seu projecte, que reprodueix a grans trets el cor de la catedral de Sens És considerat l’introductor de les catedrals a Anglaterra