Resultats de la cerca
Es mostren 365 resultats
Robert James Graves
Medicina
Metge irlandès.
Graduat en medicina en el Trinity College de Dublín a l’edat de 22 anys, el 1824 cofundà el Park Street School of Medicine, on desenvolupà una forma sistemàtica d’ensenyar al costat del llit del malalt Fou fundador i editor del Dublin Journal of Medical Science Introduí la pràctica de mesurar la freqüència del pols amb rellotge, i fou un dels primers a descriure completament el goll exoftàlmic, malaltia que s’anomena de Graves o també malaltia de Graves-Basedow o, simplement, malaltia de Basedow
Ronald Ross
Metge britànic.
Els seus estudis sobre l’etiopatògenia de la malària, que demostraren que el mosquit anòfels és el principal vehicle transmissor del plasmodi productor de la malaltia, permeteren la profilaxi d’aquesta malaltia Li fou atorgat el premi Nobel de medicina l’any 1902
Manuel Vilà i Olesa
Metge.
Es consagrà a la lluita antipalúdica al delta de l’Ebre i demostrà científicament la presència de la malaltia anomenada kala-azar 1913 Dirigí la revista El Estandarte Católico , de Tortosa Un excés de treball li provocà una malaltia greu que l’obligà a retirar-se
Mercè Boada i Rovira
![](/sites/default/files/media/FOTO2/merce_boada.jpg)
Mercè Boada i Rovira (2016)
© Generalitat de Catalunya
Medicina
Neuròloga.
Doctora en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, fins el 2013 ha estat cap del servei de neurologia del departament de malalties neurodegeneratives de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona Ha centrat la seva activitat professional en el camp de la demència, especialment en la malaltia d’Alzheimer , i ha dut a terme recerca sobre biomarcadors i proteïnes de senyalització d’aquesta malaltia, els factors genètics i ambientals involucrats en la seva aparició i l’aplicació de models terapèutics de psicoestimulació cognitiva i d’altres Autora d’un…
Ignasi Pujades i Domingo
Literatura catalana
Biògraf.
L’any 1976 publicà la biografia Joan Alsina Xile al cor , primer document que explicava l’assassinat del sacerdot català al Xile de Pinochet, i amb el qual guanyà el premi Aedos de biografia 1975 Posteriorment hi hagué una nova versió ampliada a Vida, comiat i mort de Joan Alsina 2001 Amb La recerca secreta de Josep M Mercader 1992 biografia la vida d’un jove català anònim davant la malaltia i posteriorment mort a causa de la sida Des de la dècada dels anys noranta ha emprès l’ampli projecte de realitzar la biografia de Miquel Martí i Pol, de la qual ha publicat dos volums Miquel…
Ronald David Laing
Psiquiatria
Psiquiatre escocès.
Fou membre del departament de medicina psicològica a la Universitat de Glasgow 1953-56, exercí a la Tavistock Clinic 1956-60, dirigí la Langham Clinic for Psychotherapy 1962-65 i formà part del Tavistock Institute of Human Relations 1960-89 Considerat l’iniciador de l' antipsiquiatria , el 1965 fundà amb David Cooper i A Esterson, la Philadelphia Association, que agrupava diverses comunitats, la més famosa de les quals fou Kingsley Hall, institució terapèutica que seguia els mètodes antipsiquiàtrics Laing, a partir de l’estudi d’esquizofrènics, arribà a la conclusió que les relacions…
Arvid Carlsson
Medicina
Investigador suec del departament de farmacologia de la Universitat de Göteborg.
Fou guardonat amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 2000 conjuntament amb Paul Greengard i Eric Kandel pels seus descobriments sobre el paper de la dopamina com a neurotransmissor cerebral i en el control dels moviments Els seus treballs, desenvolupats durant la dècada del 1950 al 1960, determinaren que en la malaltia de Parkinson hi ha un dèficit de dopamina en algunes àrees cerebrals i el conduïren a proposar-ne l’ús de la L-dopa molècula precursora que es converteix en dopamina al cervell com a tractament, a més d’obrir la porta a la possibilitat de l’ús del…
Robert Adams
Metge irlandès, de l’escola de Dublín.
Descriví, junt amb William Stokes, una forma característica de bradicàrdia, la malaltia de Stokes-Adams
Guido Banti
Patologia humana
Metge italià, autor de treballs importants sobre la patologia de la melsa, principalment sobre les anèmies d’origen esplènic (1882) i sobre les esplenomegàlies.
Ha estat donat el seu nom a una forma d’esplenomegàlia malaltia o síndrome de Banti
Bernhard Bang
Veterinària
Medicina
Metge i veterinari, conegut especialment pels seus treballs sobre la brucel·losi dels bòvids.
Descobrí el bacil de Bang Brucella abortus , una brucella que origina la brucellosi o malaltia de Bang
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina