Resultats de la cerca

Filla d’una família pagesa, féu la carrera del magisteri i exercí de mestra a Argençola Ingressà 1870 en la congregació de carmelitanes descalces missioneres, fundada pel seu oncle Francesc Palau, de la qual fou visitadora fins el 1872 En morir aquest, tornà a la vida seglar, però el xantre d’Osca Sadurní López l’encaminà cap a l’apostolat dels malalts el mateix 1872, a Barbastre, amb la seva germana Maria i una amiga, es constituïren comunitat de germanetes, i l’any següent obriren el primer asil a València germaneta dels malalts desemparats Fou beatificada per…

L’any 1899 ingressà a l’orde de Sant Joan de Déu, on molt aviat començà a fer d’assistent entre els malalts discapacitats Treballà a Ciempozuelos, a l’asil de La Línea de la Concepción, al manicomi de Sant Boi de Llobregat, a l’asil de Barcelona i a l’institut per a epilèptics de Carabanchel L’any 1906 fou destinat a Mèxic, on s’establí a la casa de San Juan de Dios de Zapopan, a l’estat mexicà de Jalisco Treballà en el prestigiós manicomi de Zapopan, entitat pionera en la cura d’aquests malalts, dirigida pels frares de Sant Joan de Déu També treballà a l’Hospital de…

El 1884 descobrí el bacil productor del tètan Clostridium tetani en el pus de les ferides dels malalts tetànics, conegut també, en honor seu, com a bacil de Nicolaier

És autor d’un text poc conegut, De abditis nonnullis ac mirandis morborum et sanationum causis, publicat pòstumament 1507, on recull nombroses observacions de les necròpsies dels seus malalts

Fou director de les Congregacions Marianes d’adolescents i de joves de Barcelona Preocupat pel problema de l’assistència als malalts inguaribles, fou l’ànima de l’obra, que no arribà a veure realitzada, anomenada Cottolengo del Pare Alegre

Religiós camillià, es dedicà a la cura dels malalts a Madrid, a Saragossa i a Anvers Flandes És autor de Práctica de visitar enfermos y ayudar a bien morir Anvers 1701 i Càller 1710, a més de Triunfo de los santos 1694

Les seves obres, marcadament pessimistes, posen en escena éssers malalts, que materialitzen la decadència de la societat i àdhuc de la civilització La folle du ciel , 1936 Pacifique , 1937 És també autor d’una novella Une fille est une fille , 1949 i de memòries Confessions d’un auteur dramatique , 1949-53

Professor a la Universitat de Berlín, destacà com a clínic expert en l’exploració dels malalts i en la valoració del símptoma febre, fins aleshores poc considerat Fundador de la patologia experimental Gesammelte Beiträge zur experimentellen Pathologie , 1871, provocà pneumònies amb la secció dels vagues, experiment que ha esdevingut famós

Es doctorà a la Universitat John Hopkins 1922 i el 1941 en fou nomenat director del servei de cirurgia Conjuntament amb Helen Taussig treballà intensament amb malalts afectats de cardiopaties congènites Algunes operacions porten el seu nom, com és ara un tipus d’intervenció d’estenosi ístmica de l’aorta i de tetralogia de Fallot

Llicenciat a Pàdua, fou director dels centres psiquiàtrics de Gorizia, Parma i Trieste Fou la figura més representativa de l’Agrupació Psiquiàtrica Democràtica, que propugnà la desaparició de l’internament dels malalts mentals 1974, i el capdavanter de l' antipsiquiatria És autor de L’Istituzione negata 1968, Morire di classe 1969, i Maggioranza deviante 1971