Resultats de la cerca

Vida Començà l’educació musical acadèmica estudiant trompeta 1936, i posteriorment al Royal College of Music El 1938 s’incorporà a l’Orquestra Filharmònica de Londres com a segon trompeta, i com a primer des del 1943 fins al 1948, que es dedicà professionalment a compondre, activitat en la qual li fou de gran utilitat l’experiència orquestral, com posa de manifest que aquest gènere és el més important de la seva producció La seva abundant obra, tonal sense excepció, és sovint inspirada en motius populars, melòdica, colorista i exuberant, i mostra influències àmplies, des d’Héctor Berlioz fins…

Convertit a l’islam, lluità pels drets civils dels negres nord-americans i s’orientà cap a un nacionalisme negre Defensà la violència com a autoprotecció contra els mètodes de resistència no violents propugnats per altres moviments La influència política de les seves idees augmentà notablement després del seu assassinat i de la publicació de la seva biografia The Autobiography of Malcolm X 1965

Es graduà en arts 1977 i dret 1978 a la Universitat de Sydney, i l’any següent anà becat a Oxford, on obtingué un segon diploma en dret Posteriorment exercí com a advocat i també treballà en l’empresa privada el 1994 fundà OzEmail, un dels principals subministradors de serveis d’internet d’Austràlia, i el 1997 s’incorporà a Goldman Sachs En 1993-2000 fou president del Moviment Republicà, i intentà, sense èxit, convocar un referèndum perquè Austràlia esdevingués una república Diputat pel Partit Liberal 2004, el 2007 fou nomenat ministre de Medi Ambient en el govern de John Howard , però aquest…

Estudià a la Universitat d’Oxford i al Royal College of Music de Londres Entre el 1947 i el 1959 exercí com a mestre de música de la catedral de Westminster i del 1962 al 1966 fou director artístic de Philomusica de Londres, a més de director d’orquestra associat de l’Orquestra Simfònica de la BBC londinenca Com a instrumentista, destacà en el gran repertori i tocà al costat de directors de referència El 1959 B Britten li dedicà la Missa brevis , que Malcolm arribà a dirigir Ocasionalment dirigí òpera, especialment de Britten, i fou professor de clavicèmbal i de direcció…

Estudià a la London Academy of Music and Art, mentre es guanyava la vida amb ocupacions diverses Després d’algunes aparicions en sèries de televisió, debutà en el film Poor Cow 1967, de K Loach, tot i que en l’edició final del film, el fragment on apareixia fou suprimit Un any després, tanmateix, Lindsay Anderson el contractà com a protagonista de If , que el donà a conèixer, i amb el qual rodà posteriorment Lucky Man 1973 i Britannia Hospital 1982 El 1971 actuà a les ordres de Stanley Kubrick com a Alex De Large, protagonista de A Clockwork Orange , que li donà fama mundial però que també l…

Estudià a Cambridge i féu nombrosos viatges, sobretot als Estats Units i a Mèxic La seva obra més coneguda és Under the Volcano 1947, novella d’inspiració autobiogràfica que narra el procés de degradació del protagonista, valent-se d’una simbologia caòtica i profusa La resta de la seva obra comprèn les novelles Ultramarine 1933, Dark as the Grave Wherein My Friend is Laid 1968 i October Ferry to Gabriola 1970, aquestes dues inacabades, i el volum de narracions Hear Us O Lord from Heaven Thy Dwelling Place 1961 El 1983 John Huston féu una versió cinematogràfica d' Under the Volcano

Estudià al Royal College of Art de Londres 1955-57 Al principi dels anys seixanta, després d’un període dedicat a l’abstracció i ja installat als Estats Units, el seu treball adoptà un vessant surrealista, en el qual incorporà elements de la publicitat, particularment d’agències de viatges A partir de postals, traslladà a teles de pintura imatges fotogràfiques mitjançant un procediment mecànic ideat per ell Iniciador del fotorealisme als Estats Units, la seva obra fou exposada en galeries i exposicions als Estats Units i a Europa El 1984 rebé el premi Turner Fou membre de l’American Academy…

Entre el 1949 i el 1955 estudià a Nova York amb Carl Friedberg, que havia estat deixeble de Clara Schumann Compaginà els estudis musicals amb una formació universitària i el 1957 es llicencià en filologia russa a la Universitat de Columbia El 1959 dugué a terme les seves primeres gires concertístiques, que el portaren per diverses ciutats nord-americanes i europees El 1966 guanyà el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Interessat en la musicologia, es dedicà a la investigació i interpretació de versions poc conegudes d’obres diverses i, així, per exemple, el 1968 tocà la versió…

Format a Londres, hi debutà el 1921 Director habitual dels Promenade Concerts, es destacà per la seva personalitat i el seu repertori Promotor d’òpera, fou director estable de l’orquestra de la BBC 1950-57 i enregistrà diversos discs Deixà unes memòries

Fill de Duncan I, fou acollit per Eduard III el Confessor en ésser assassinat el seu pare, i assolí el tron després de la mort de Macbeth Ajudà Edgard d’Atheling en la lluita pel tron d’Anglaterra contra Guillem el Conqueridor, però aquest envaí Escòcia i l’obligà a signar la pau Morí assassinat durant la invasió del regne de Northúmbria Assegurà la independència d’Escòcia i, juntament amb la seva muller, Margarida, més tard canonitzada, afavorí l’obra d’organització eclesiàstica