Resultats de la cerca

És autor de  Primavères 1927, Ce village où meurent les fontaines 1968, Clariana 1971 i Ces joies que l’on appelle intérieures 1974 Collaborà en nombroses revistes, com Les Marges , Ars Carminis i Tramontane

Autor d’un Sant Pere Pasqual , a la barana dels marges del Túria, a València El seu fill Tomàs Llorenç i Vilanova València 1713 — 1772, escultor i franciscà, féu diverses obres religioses a València Santa Tecla, els Mínims, les Escoles Pies, els Carmelitans Calçats, així com a Xest, Museros, Villena i Iecla, i la portalada de l’església parroquial d’Alcoi

Estudià a la facultat de belles arts de la Universitat de Bilbao Els seus primers treballs estan en una línia hiperrealista que després evolucionà cap a plantejaments expressionistes i matèrics, amb colors bastant homogenis i poc diversificats Més endavant el seu treball s’ha centrat en el problema de la representació i els marges de la visió, tot deixant de banda la pintura matèrica per utilitzar l’oli i la pintura metallitzada

De formació acadèmica, evolucionà de la figuració a l’abstracció, en la qual acabada la Segona Guerra Mundial ja es trobava plenament immers Posseïdor d’una concepció molt personal de l’espai pictòric, els seus quadres deixen veure formes, signes, calligrafies, etc, retallats damunt superfícies de color no gaire viu Hom pot situar la seva obra dins els marges de l’abstracció lírica n'és una prova la seva sèrie de les Palingénésies 1965

Germà de Joan Berenguer i nebot de Guillem de Masdovelles casat amb Isabel, filla de Lluís de Vilafranca, senyor de les Pujades Castellví de la Marca És autor de sis composicions conservades en el Cançoner dels Masdovelles i el Cançoner d’obres enamorades de París una cobla en resposta a Joan Berenguer, dues cobles esparses, una poesia de tema moral i dos maldits Bibliografia Archer, R 1994 “L’obra poètica de Pere Joan de Masdovelles” Els Marges , 49

Enginyer informàtic de formació, es donà a conèixer en l’àmbit de la poesia amb Poemes i dibuixos 1984 També publicà Cançons per a en Jaume 1985, Ludwig 1992, Insuficiència mitral 1997, premi Aula de Poesia de la Universitat de Barcelona, amb una traducció al castellà feta per ell mateix,  Cartes de sotamà 2006 i La bassa de les oques 2010, extens poemari estructurat en forma d’auca en què manifesta un esperit lúdic i alhora irònic També és autor del volum de narrativa Eugeni i altres 1986 Traduí les Nouvelles impressions d’Afrique , de Raymond Roussel 2014, premi Ciutat de Barcelona de…

Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona És especialista en edició de textos contemporanis, cosa que l’ha dut a coordinar l’edició crítica de l’obra completa de Salvador Espriu —del qual ha editat diversos llibres— i a coordinar el volum L’edició de textos història i mètode 2002 També s’ha dedicat a les relacions literàries entre Catalunya i Portugal, amb llibres com El naixement de l’iberisme catalanista 1997 i traduccions de Fernando Pessoa, José Saramago, Herberto Helder o Mário de Sá Carneiro Així mateix s’ha interessat per la narrativa contemporània, amb…

Professora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona Des del 1991 forma part de la redacció de la revista Els Marges Ha collaborat en els volums de literatura contemporània de la Història de la literatura catalana dirigida per Joaquim Molas 1986-88 Els seus estudis s’han centrat sobretot en la narrativa catalana del segle XX, amb atenció especial a Josep M de Sagarra, Mercè Rodoreda —sobre la qual ha publicat el llibre “Mirall trencat” de Mercè Rodoreda 1985, en collaboració amb Maria Campillo— i, sobretot, Josep Pla, a qui ha dedicat un llibre de referència Els orígens…

Era militar, d’ideologia liberal Utilitzà els pseudònims Martilo , El Barcelonés i Lariso Menardo Membre de la Societat Filosòfica i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1820, escriví, amb Aribau, Ramon López Soler i Francesc Altés i Gurena, la peça dramàtica La libertad restaurada 1820, i, com a autor únic, la comèdia en dos actes La víctima de la Inquisición Publicà nombroses poesies al Diario de Barcelona  i un llibre que aplegava les seves obres de caràcter rococó i sentimentalista, titulat Ensayos poéticos 1821, que havia de ser seguit d’un altre recull d’odes i poesies…

Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, ha estat lectora a la Universitat de Torí i, com a filòloga, es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Mercè Rodoreda Ha treballat en el camp de l’ensenyament i ha conreat, sobretot, la crítica i la investigació literària Ha collaborat a Destino , Els Marges , l’ Avui i Serra d’Or És autora de diversos estudis sobre l’obra de Mercè Rodoreda, com ara Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda 1982 i Miralls màgics aproximació a l’última narrativa de Mercè Rodoreda 1990, premi Josep Vallverdú d’assaig 1989,  Una lectura de…