Resultats de la cerca

Fou quatre vegades campió del món de motociclisme aconseguí tres mundials consecutius en la categoria de 80 cc els anys 1986, 1987 i 1988, i l’any 1988 assolí també el campionat del món de 125 cc El 1992 creà el seu propi equip, el Team Aspar, i compatibilitzà les funcions de cap de l’equip i de pilot fins el 1997, any de la seva retirada definitiva És el pilot amb més títols mundials del motociclisme de l’Estat espanyol darrere d’Ángel Nieto

Competí representant el Club de Boxa Sabadell Es proclamà campió 1968 i subcampió 1969 de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes wèlter Fou finalista del Trofeu Tony Leblanc de boxa amateur en la categoria de pes wèlter 1969

S’inicià en l’halterofília a disset anys Com a aixecador baté més de quaranta rècords de Catalunya i fou subcampió estatal absolut d’halterofília 1984 i campió de Catalunya júnior i absolut 1984 Fou el primer aixecador català becat a la residència Joaquim Blume També fou seleccionat pel Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Compaginà l’halterofília amb el culturisme fins que el 1989 es dedicà plenament a aquesta darrera disciplina i es classificà en quarta posició en els Mundials de fisioculturisme 1995 i es proclamà campió de la Copa d’Espanya 1995, competició en la qual ja havia…

Vida Installat a Barcelona des dels cinc anys, feu teatre d’afeccionats i guanyà el seu primer premi com a director a l’Artesà de Gràcia Gràcies al seu amic Ignasi F Iquino, debutà al cinema en Al margen de la ley 1935 i després el mateix director el convertí en actor còmic en Paquete, el fotógrafo público n º 1 1938 Acabada la guerra formà part de la companyia del seu amic Rafael López Somoza i al cap de sis mesos i només amb una obra representada, Anacleto se divorcia , decidí formar companyia pròpia S'especialitzà en comèdies còmiques, amb les quals recorregué tot l’Estat Tu mujer no es…

Davanter, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1971-74 procedent del Banfield argentí L’estiu del 1974 fou traspassat al Real Madrid i, després de jugar sis campanyes amb els blancs, retornà a l’Espanyol 1980-82 Sumant les dues etapes com a jugador blanc-i-blau disputà 111 partits de Lliga i marcà 36 gols Fou cinc vegades internacional amb la selecció d’Espanya

Vida i obra Llicenciat en dret canònic i civil, exercí l’advocacia durant poc temps i fou jutge d’Altea a partir del 1893, però aviat abandonà el càrrec per dedicar-se a l’administració de les seves propietats agrícoles i a la seva afició predilecta l’estudi de la literatura, la història i els costums valencians, els resultats del qual donà a conèixer en nombroses monografies, publicacions periòdiques i comunicacions en diferents congressos Així mateix, es convertí en un reputat estudiós de Miguel de Cervantes i amb el temps reuní una valuosa collecció de llibres, revistes i papers diversos…

Jugà al Cibes, al Betània-Patmos, als equips madrilenys de l’Alcalá i el Real Canoe, on fou campeona de Lliga, i al Tintoretto, amb el qual aconseguí l’ascens a primera divisió 1987 Formà part de la selecció catalana i de l’espanyola en diverses ocasions

Habità a Roma i a Nàpols ~1625 i es formà sota la influència de GReni i Il Domenichino En tornar a la península Ibèrica, treballà a Madrid en el cercle de la cort, i vers el 1635 s’installà a Saragossa Cal destacar, entre les seves pintures, Santa Caterina Museo Provincial de Bellas Artes, Saragossa Com a teòric, escriví Discursos practicables del nobilísimo arte de la pintura obra publicada el 1852

Format a Madrid i, amb Ignasi Vergara i Vicent Gascó, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, on fou acadèmic de mèrit 1773, director d’arquitectura 1791 i director general 1793 És autor, entre d’altres, de l’obra nova de la universitat i de la capella del beat Gaspar Bono de l’església de Sant Sebastià, a València

Actiu a Terol durant la primera meitat del segle XVI És conegut amb el nom de mestre d’Alcoraz, perquè l’única obra que es conserva és el Retaule de Sant Jordi de l’església de la Merced a Terol 1525, on és representada la batalla d’Alcoraz El conjunt, de trets renaixentistes, té reminiscències gòtiques