Resultats de la cerca

Deixeble de Brentano i Lotze, fou professor a Praga Interessat en l’estudi del llenguatge des d’un punt de vista psicològic, polemitzà amb Meinong i considerà els judicis existencials com a no denotatius i els judicis de valor com a emotius Entre d’altres, publicà Über den Ursprung der Sprache ‘Sobre l’origen del llenguatge’, 1875 i Untersuchungen zur Grundlegung der allgemeinen Grammatik und Sprachphilosophie ‘Investigacions sobre els fonaments de la gramàtica general i la filosofia del llenguatge’, 1908

El 1871 el seu pare participà en la comuna de Narbona El 1919 fou condemnat pel fet d’haver-se negat a combatre contra els soviètics, però fou amnistiat el 1923, a causa de la protesta popular per aquest fet fou conegut amb el nom de Mutin de la Mer Noire El 1923 entrà al partit comunista francès el 1925 era membre del comitè central, el 1931 del buró polític i el 1932 del comitè executiu de la Internacional Comunista, de la qual fou secretari 1935 Parallelament, fou també diputat, conseller municipal de París, conseller general del Sena i diputat per Puteaux 1923 i per París 1936 Durant la…

Estudià composició al Conservatori de París amb J Massenet Després de rebre els primers premis de solfeig 1875 i harmonia 1878 en aquest centre, el 1882 guanyà el primer Premi de Roma amb la cantata Edith Des del 1892 fou professor de conjunt vocal al Conservatori de París, on el 1904 substituí S Rousseau a la càtedra d’harmonia Fou director de cor al Teatre Eden 1892 i a l’Òpera de París 1893 El 1900 esdevingué director de l’orquestra de l’Òpera Còmica, i l’any següent, de la Société des Concerts du Conservatoire A més de compondre òpera i música instrumental, dugué a terme l’edició d’…

S’inicià en l’hoquei sobre patins tradicional Amb el Rubí Cent Patins guanyà una Copa del Rei 2006 i amb l’Associació Esportiva Sant Andreu, equip en el qual feu d’entrenador jugador a partir del 2008, una Copa Príncep d’Astúries 2012 Amb la selecció espanyola disputà cinc Campionats del Món i esdevingué el capità de l’equip Guanyà un Mundial B 2010 i marcà el gol de la victòria

Home de formació teatral i televisiva, amb la seva primera pellícula, Marty, obtingué l’Oscar al millor film i a la millor realització del 1955 La seva obra cinematogràfica posterior no assolí mai la qualitat del primer film Dirigí The Bachelor's Party 1957, Separate Tables 1958, That Touch of Mink 1962, David Copperfield 1969, Jane Eyre 1970, All Quiet on the Western Front 1979 i Night Crossing 1981, entre d’altres

Començà fent adaptacions d’obres de teatre per a la ràdio i sèries de misteri per a la televisió En les seves obres féu una descripció irònica de la vida quotidiana de personatges anònims, però també tractà temes relacionats amb el judaisme i amb la societat moderna Entre les seves obres cal esmentar el drama televisiu Marty 1953, Oscar a la versió cinematogràfica de 1955 els guions cinematogràfics The Bachelor Party 1957 i Middle of the Night 1959 —dirigits per D Mann—, Paint your Wagon 1969 de J Logan, The Hospital 1971, Network 1976 de S Lumet i Altered States 1979, de K…

Pràcticament analfabet, participà en les campanyes napoleòniques El 1808 marxà a Amèrica i s’establí a l’Havana, on prosperà i arribà a ésser 1829 sotsdelegat de marina Nomenat alferes 1831 per la captura del pirata Antonio Mariño i confident dels capitans generals, comerciant i empresari, promogué, el 1837, a l’Havana, la construcció del Gran Teatro Tacón, més tard Teatre Nacional, a més de molls, edificis i el mercat de La Pescadería Des del 1847 es dedicà al comerç d’esclaus i introduí a Cuba famílies maies del Yucatán com a mà d’obra barata, fins que el govern mexicà s’hi oposà President…

A causa de la seva ceguesa rebé la seva primera formació musical a la Institution des Jeunes Aveugles, a París, de H Adam violí, L Lebel orgue i A Marty contrapunt Continuà els seus estudis al conservatori de la mateixa ciutat amb C Franck i Ch M Widor, al qual subtituí el 1894 en la plaça d’organista de Saint-Sulpice Franck i Widor influïren profundament en les seves composicions, especialment pel que fa a la música per a orgue les 6 simfonies , 24 pièces en style libre , entre d’altres El 1900 esdevingué organista de Notre-Dame de París Fou professor al conservatori de la…

Inicià els estudis musicals al Conservatori de Tolosa, i posteriorent es traslladà a París, on aconseguí el primer premi d’harmonia 1879, contrapunt i fuga 1880 del conservatori i el Premi de Roma, amb la seva cantata Le Gladiateur 1883 A partir del 1889 fou director assistent del cor de l’Òpera de París i el 1906 n’esdevingué el director principal Juntament amb Georges Marty fundà els Concerts de l’Opéra Del 1914 al 1919 fou director de l’orquestra de l’Òpera Còmica Entre les seves composicions més famoses hi ha el ballet La maladetta 1893 i l’òpera Guernica 1895 Des del 1894…

De formació jazzística i influït per Dizzy Gillespie i Charlie Parker, s’especialitzà en cançons de melodia agradable que esdevenien èxits ràpidament Fou un típic autor del so brill building dels anys seixanta, que agrupava compositors de melodies similars per als ídols dels adolescents El 1957 Marty Robbins popularitzà per primer cop una cançó seva, The Story of my Life Des d’aleshores, i amb Hal David, compongué per a artistes com Shirelles, Carpenters, Neil Diamond, Roberta Flack i, sobretot, Dione Warwick L’any 1969 obtingué dos Oscar per la cançó Raindrops Keep Fallin’ on My Head de la…