Resultats de la cerca

Fill d’un funcionari català del Conflent Publicà un gran nombre d’obres novelles, crítica, història, teatre, filosofia, com Le Massacre des Amazones , Les voyages de Psychodore , Les apparitions d’Ashavérus , Le Cinquième Évangile , Le Père Diogène , La Sagesse qui rit , La beauté i Les Paraboles Cyniques La seva elecció com a “prince des Conteurs” el feu cèlebre Deixà diverses obres inèdites Utilitzà el pseudònim Han Ryner

Professor en un centre d’educació superior i també càmera en produccions documentals, el 1974, amb un grup d’estudiants i professors realitzà  The Texas Chainsaw Massacre , un film de terror de baix pressupost basat en un assassí real amb el qual assolí una cruesa i un caràcter explícit que marcaren l’evolució ulterior del gènere Prohibit els primers anys a molts països, l’èxit d’aquest debut li permeté accedir a recursos més elevats amb els quals, entre d’altres, rodà un segon gran èxit, Poltergeist 1981 Produït per Steven Spielberg, la combinació de terror i fenòmens…

D’ascendència xinesa, a trenta anys es canvià el nom de naixement –Shu Maung–, quan combatia contra el colonialisme britànic Durant la Segona Guerra Mundial fou seguidor del general Aung San, a la mort del qual 1947 esdevingué membre del consell de ministres després de la proclamació de la independència de Birmània 1948 Primer ministre del govern de transició 1958-60 i, després del cop d’estat del 1962, president del consell revolucionari, fou cap d’estat 1974-81 i president del Partit del Programa Socialista Birmà PPSB Impulsor d’una autàrquica “via birmana al socialisme” que enfonsà l’…

Es formà a l’Institut National Supérieur des Arts du Spectacle INSAS de Brusselles i a l’escola Louis Lumière de Paris El 1980 dirigí el seu primer film, el curt Maedli la Brèche 1980, al qual seguiren, entre d’altres, È pericoloso sporgersi 1984 i De Boot 1985 El seu primer llargmetratge, Toto le héros 1991, guardonat amb el premi Càmera d’Or al millor jove director al Festival de Canes i amb el premi César, assenyala la seva projecció internacional, que ha continuat amb Le huitième jour 1996 i Mr Nobody 2009, films que tenen com a constant l’intent de reflectir la visió del món de…

Es graduà en dret a la universitat de Munic 1957, d’on fou professor, i posteriorment també a les universitats Lliure de Berlín, Espira i Tübingen El 1970 ingressà a la CDU , que presidí en 1979-83 En 1973-78 fou diputat pel land de Renània-Palatinat al Bundestag, i de 1978 a 1983 ministre de l’interior del land de Baden-Württemberg Al maig del 1994 fou elegit president d’Alemanya tot substituint en el càrrec Richard von Weizsäcker  i es convertí en el primer president de la República Federal d’Alemanya elegit pels representants dels 16 länder de l'Alemanya reunificada En aquest càrrec,…

Estudià ciències empresarials a la Universitat de Nyenrode El 1961 s’afilià a la Federació dels Sindicats dels Països Baixos, que presidí en 1973-85 El 1986 fou nomenat president del Partit Laborista, pel qual fou diputat al parlament 1986-89 i 1994-98 Viceprimer ministre i ministre de Finances en el governs de coalició amb els democratacristians amb Ruud Lubbers  com a primer ministre 1989-94, el 1994 esdevingué cap d’un govern de coalició amb els conservadors i els liberals, el primer des del 1908 que no incloïa els democratacristians, coalició que revalidà per a un segon mandat 1998-2002…

Com a membre de l’oposició democràtica de Sèrbia, tingué un paper molt important en la Revolució d’Octubre que enderrocà Slobodan Milošević L’any 2004 esdevingué el nou líder del Partit Demòcrata i guanyà les eleccions presidencials enfront de Tomislav Nikolić, càrrec que renovà en les eleccions del 2008 S’ha destacat per practicar una política europea prooccidental L’any 2006, acceptà la independència de Montenegro, però no la de Kosovo, proclamada el 2008 Fou el primer polític serbi que expressà una disculpa pública en relació a les guerres dels Balcans que acompanyaren la desintegració de…

La seva família, com molts txetxens, fou deportada per Stalin el 1944, però retornà el 1957 Es graduà a l’escola superior d’artilleria de Tbilisi 1972 i completà estudis a Leningrad 1981, i ascendí fins al grau de coronel El 1991 participà en operacions de repressió dels secessionismes bàltics El 1992 abandonà l’exèrcit rus i organitzà, amb Djokar Dudàjev, l’exèrcit txetxè, del qual fou cap d’estat major, al front del qual infligí severes derrotes a l’exèrcit rus durant la primera guerra txetxena 1994-96 El 1996 substituí Dudàjev assassinat pels russos com a primer ministre i des d’aquest…

El 1986 començà a exercir com a reporter de la televisió estatal Canal 10 L’any 1991, fundà el Centre d’Audiovisuals de la Universitat Centreamericana i des del 1992 dirigí un programa d’entrevistes El 1997 fou nomenat director de Noticiero Hechos , d’una emissora privada, des d’on criticà l’actuació governamental del partit ARENA El 2007 abandonà la carrera periodística per dedicar-se a la política i fou candidat presidencial del Frente Farabundo Martí de Liberación Nacional  FMLN per a aconseguir la presidència del país En les eleccions del març del 2009, Funes derrotà per majoria absoluta…

Inicià els seus estudis amb Free Focke composició i Juan Allende Blín harmonia i contrapunt al Conservatorio Nacional de Música de Santiago 1940-47 El 1952 viatjà a Alemanya per estudiar a l’Acadèmia Detmold amb H Jelinek Tres anys després tornà a Xile i esdevingué membre de l’Agrupación Tonus Fou professor de música a Santiago 1955-61 i secretari de l’Asociación Nacional de Compositores Del 1962 al 1966 dirigí l’Archivo Musical de l’Instituto de Extensión Musical de la Universitat de Xile i fou professor de composició fins el 1968 L’any següent s’installà a Tel-Aviv, on exercí de docent a l’…