Resultats de la cerca

Iniciador i cronista del Grup 47, la seva obra documenta fets polítics i culturals, com Die Mauer oder 13August ‘El mur o el 13 d’agost’, 1961 i Almanach der Gruppe 47 1947-62 Amb la novella Die Geschlagenen ‘Els derrotats’, 1949, una mena de diari d’un soldat, tingué renom internacional A aquesta seguí Sie fielen aus Gottes Hand ‘Caigueren de la mà de Déu’, 1951 i l’allegat antiideològic Briefe an einen jungen Sozialisten ‘Cartes a un jove socialista’, 1974 És també autor de l’autobiografia Reisen durch meine Zeit ‘Viatges a través del meu temps’, 1989

D’origen jueu, esdevingué un virulent antisionista Eine Krone für Zion , ‘Una corona per a Sió’, 1898 Fundà el periòdic Die Fackel 1899, publicat i dirigit per ell fins a la seva mort Crític ferotge, s’expressà sobretot a través d’aforismes Sprüche und Widersprüche ‘Diccions i contradiccions, 1908 i Nachts , ‘Nits’, 1919, i també d’assaigs Veié en l’abús i la mistificació del llenguatge el símptoma principal de la decadència cultural i moral del seu país Literatur und Lüge , ‘Literatura i mentida’, 1909 Die Sprache , ‘El llenguatge’, 1937 Denuncià també el règim penal, la hipocresia sexual…

Es donà a conèixer l’any 1934 amb Jürg Reinhart , llibre de relats, i es féu famós amb el Tagebuch 1946-1949 ‘Diari 1946-1949’, 1950 En les seves obres combat el convencionalisme i els prejudicis Die Schwierigen oder j'adore ce qui me brûle ‘Els difícils o j'adore ce qui me brûle’, 1943, Die chinesische Mauer ‘La muralla xinesa’, 1946, descripció de la vida dels alemanys dividits entre les potències ocupants de Berlín, Don Juan oder die Liebe zur Geometrie ‘Don Joan o l’amor a la geometria’, 1953, Homo Faber 1957, Andorra 1961 i Mein Name sei Gantenbein ‘El meu nom seria…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena i en la seva joventut el seu treball es feu notar pel contrast amb l’ accionisme  aleshores vigent a la seva ciutat Interessat per la filosofia postexistencialista francesa, Freud i Wittgenstein , desenvolupà la seva obra des d’una pluralitat de mitjans, però sobretot des de l’escultura, en la qual emprà amb preferència materials com el guix, el paper maixé, el filferro o l’alumini Creà tant obres individuals com sèries, installacions o environaments i de manera més ocasional utilitzà també el mobiliari o el vídeo Al llarg del seu treball fou…

Fill de comerciants jueus assimilats a la minoria alemanya, estudià dret a la universitat alemanya de Praga i treballà en companyies asseguradores Les relacions amb Felice Bauer, la seva promesa, Milena Jesenská, traductora al txec d’una part de la seva obra, i Dora Dymant, la seva darrera companya, marcaren fites en la seva vida i la seva obra Allunyat aviat de la religió, el 1910 tingué un acostament, més solidari que religiós, al sionisme a través de la seva relació amb la companyia Löwy, de teatre ídix Se sentí especialment atret pels corrents anarquistes Morí tuberculós En vida publicà…

Vida i obra Membre d’una família políticament influent, era fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí La família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentat amb els Requesens i els Agustí per part de mare  Es casà amb una filla de Joan de Vallbona, que potser fou el primer a afeccionar-lo en els estudis historicoarqueològics…