Resultats de la cerca

Fill d’ Elionor d’Alburquerque i de Ferran I de Catalunya-Aragó Educat a Castella, no entrà a Catalunya fins a quinze anys El seu pare el dotà d’un important patrimoni als Països Catalans —comtat de Ribagorça, ducats de Montblanc 1412 i de Gandia—, a Castella —ducat de Peñafiel, comtat de Mayorga i senyories de Castrojeriz, Lara, Medina del Campo, Olmedo, Cuéllar i Villalón— i a Navarra —Haro, Belorado, Briones i Cerezo— Amb el títol de virrei de Sardenya i de Sicília passà en aquesta darrera illa 1415-16 per tal de fer cara als intents autonomistes d’alguns sectors del país En morir el seu…

Fill primogènit de Jaume I i d’Elionor de Castella Reconegut hereu de la corona catalanoaragonesa 1228, els posteriors repartiments fets per Jaume I dels estats entre els seus fills anaren minvant l’herència d’Alfons, fins a reduir-la al regne d’Aragó, on fou jurat el 1243 Les divergències sorgides per aquest motiu entre pare i fill acabaren finalment el 1253 Alfons fou designat governador general d’Aragó, i hereu d’aquest regne i del de València Jaume I l’havia enviat amb 100 cavallers catalans al setge de Sevilla poc temps després 1248 ajudà l’infant Alfons de Castella a sotmetre el regne…

Influït pel goticisme francoflamenc, especialment per l’estil concret i simple de Fouquet, el seu art, d’accentuat refinament, assenyala el pròxim canvi vers el Renaixement Hom li atribueix el Retaule de la Llotja de Perpinyà, del 1489, i les Mitges figures de Jesús i de la Mare de Déu d’un medalló reliquiari de la catedral de Girona donat el 1496 Darrerament s’han assenyalat les estretes relacions que hi ha entre la seva obra i la del Mestre de la Seu d’Urgell

Cursà la carrera de magisteri i s’inicià en la docència el 1970 El 1973 començà a treballar com a professor de català al collegi Francesc Ribalta d’Algemesí L’any 1978 es traslladà a Tavernes, i es dedicà cada cop més a l’ensenyament del valencià llengua i literatura, del qual ha estat un dels principals introductors a l’escola del País Valencià Ha destacat en l’elaboració de material didàctic, especialment de llibres de text, que han obtingut una gran difusió Rodet , Penyagolosa , L’Arca , Cèrcol , etc També és autor del  Diccionari Tabarca valencià-castellà/castellà-valencià 1990 i, en un…

Es formà al taller del seu pare, un escultor napolità establert a Múrcia A la mort d’aquest 1727 deixà els dominicans hi havia ingressat de jovenet per fer-se càrrec de la direcció del taller Voltat de nombrosos deixebles, alguns d’ells els seus propis germans, desenvolupà una gran activitat, fruit de la qual és una producció abundantíssima, de temàtica religiosa, que presenta dos grups ben diferenciats el de les figures de pessebre, moltes fetes en sèrie i amb materials simples cartó pedra, fang, teles endurides, etc, que segueixen la tradició dels pessebres napolitans, d’una religiositat…

El 1890 emigrà a l’Argentina Hi obrí a un petit establiment de venda de tabac, que amb el temps esdevingué una important indústria de fabricació de cigarros Amb la finalitat de promoure els seus productes, el 1900 i 1901 organitzà concursos de cartells per als “Cigarrillos París” Enriquit amb els seus negocis, tornà a Catalunya el 1913 i s’establí a la seva ciutat natal Entre 1916 i 1925 promogué i urbanitzà, dins la modalitat de ciutat jardí, l’eixample d’Olot cap al sud-oest de la ciutat, a banda i banda del riu Fluvià, el que és actualment l’Eixample Malagrida, obra de l’arquitecte Joan…