Resultats de la cerca

Fou el guanyador de la primera edició del Campionat de Catalunya de persecució 1950, títol que revalidà dos anys després 1952 Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1955 Entre el 1989 i el 1994 exercí de delegat de Barcelona de la Federació Catalana de Ciclisme

Formà part 1823 de les tropes liberals que s’enfrontaren amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís i hagué d’exiliar-se a Londres General el 1835, obtingué el comandament militar d’Aragó a la primera guerra Carlina

Estudià a la Universitat de València, on es doctorà i fou catedràtic També fou metge de l’hospital general de la ciutat Publicà obres de tema mèdic, com Tirocinio práctico médico-químico-galénico 1737, Palma febril médico-práctica 1739 i Manual de cirugía práctica 1743, que foren reeditades

A Berlín, durant la guerra del 1870, escriví unes Cartas Médico-quirúrgicas sobre el terreno durante la última guerra franco-alemana 1872 Amic de Letamendi, seguí les idees vitalistes i fou un defensor del vegetarianisme i l’homeopatia collaborà en revistes d’aquesta orientació Dirigí l' Enciclopedia médico-farmacéutica i presidí l’Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona

És autor d’una Flora médico-farmacéutica abreviada d’Espanya 1859

Operador a l’Hôtel-Dieu, s’interessà especialment per les afeccions òssies És autor de Traité pratique d’anatomie médico-chirurgicale 1855 i Leçons cliniques sur les fractures de jambe 1876

Fou metge de cambra de Felip V el 1736, i dirigí, a Madrid, la construcció del teatre anatòmic És autor d’un Escrutinio físico-médico-anatómico Madrid 1729, polèmica contra les teories del metge valencià Francesc Lloret i Martí, i d’un Examen medicum 1736

Fou metge i lluità a les Filipines en el cos de sanitat militar Les seves novelles es caracteritzen per un fort naturalisme i la gosadia amb què tracta els temes sexuals Cal destacar La altísima 1907, Sor demonio 1909, Las Evas del Paraíso 1910 i El médico rural 1912

Les seves anàlisis de les obres d’Arnau de Vilanova, realitzades els anys quaranta i cinquanta del s XX seguint el suggeriment del seu mestre Pedro Laín Entralgo inauguraren una nova època dins la historiografia del pensament arnaldià Gràcies als detallats estudis que elaborà sobre la tradició de manuscrits de les obres mèdiques de Vilanova, establí, per primer cop i amb una considerable justesa, la distinció entre els escrits genuïns i els apòcrifs A més, fou un dels editors d’ Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Una de les seves darreres contribucions a l’estudi històric ha estat l’…

Fou cirurgià militar i prengué part a la Guerra del Francès Publicà Tratado sobre la política mÉdica sd, Discurso médico-histórico haciendo ver la nobleza de la Medicina 1811, Oración inaugural para la instrucción de los practicantes del ejército de Cataluña 1812 i Elogio póstumo de D Juan Francisco de Bahí 1842