Resultats de la cerca

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió…

Doctor en filosofia i lletres, residí a Rímini i Bolonya A Barcelona fou professor i vicedirector de l’institut d’ensenyament mitjà i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres Publicà nombroses obres religioses i filosòfiques, entre les quals destaquen Lecciones de lógica y de filosofía moral 1864, Ontología o metafísica pura universal y general 1865 i Cosmetiología o tratado del mundo en general y de su causa 1865, on s’acosta a la filosofia del sentit comú És autor també de Poesías perdidas de Vallfogona 1867 i Varios documentos históricos referentes a la época del levantamiento de Cataluña

Recopilà nombroses dades folklòriques i geogràfiques que divulgà en escrits i articles al butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana, entitat de la qual havia estat delegat a diverses poblacions, a més d’haver-ne fundat i presidit una delegació a Figueres Inicià la collecció de llibres “Biblioteca Folklòrica” de l’entitat Un cop constituït el Centre Excursionista de Catalunya, continuà la seva tasca divulgativa i les collaboracions en el butlletí de l’entitat Des del 1876 es dedicà fonamentalment a estudis folklòrics catalans

Es formà al Club de 7 a 9 de Barcelona Josep Maria Oliva i Leo Klitte foren els seus entrenadors També formà part dels clubs Joventut, Límit i Barcelona Guanyà Campionats de Catalunya i Espanya en totes les modalitats individual, parelles i equips Amb la selecció espanyola disputà quatre Campionats del Món 1987, 1991, 2001, 2005 i dos d’Europa 1985, 1993, dues Copes del Món AMF 1993, 2000, dues Copes d’Europa de Campions 1993, 1994 i l’Europeu d’equips 1992 L’any 2008 participà en el Campionat d’Europa en representació de Catalunya

Llançador format al Club de Beisbol i Softbol Hèrcules l’Hospitalet 1992-99, també hi jugà la temporada 2002-03 Formà part del Club de Beisbol i Softbol Sant Boi 1999-2002, on guanyà la Copa del Rei 2002, i del Futbol Club Barcelona 2003-08, amb el qual guanyà la Copa d’Europa de la Lliga B 2005, la Copa d’Europa CEB 2007, de la qual fou escollit millor llançador del torneig, l’Eurocopa 2008 i diversos títols catalans El 2010 jugà a l’Astros de València Amb la selecció estatal, fou medalla de bronze als Campionats d’Europa 2003, 2005 i també participà en l’edició del 1999, així com a la Copa…

Germà petit de Joan Calucho Mestres, fou conegut com Calucho II L’any 1955 fitxà per l’equip Mariotas i participà en la Volta Ciclista a Catalunya El 1957, amb el Mobylette, acumulà triomfs a les curses d’Almacelles, Bellver, Binèfar i Tarragona La seva darrera temporada com a professional fou la 1958-59, fitxat per l’Ignis-Penya Solera, amb el qual participà en la Vuelta a Espanya Ja retirat, fou comissari i director adjunt de la Volta a Lleida, que passà a dirigir a la mort del seu organitzador històric, Josep Simó També fou delegat federatiu a les terres de Lleida

Membre del Cercle Sabadellès 1856, en l’àmbit individual ha obtingut catorze títols de la categorial ITF Futures En dobles ha obtingut dos títols de l’ATP Challenger Tour l’any 2007, juntament amb Gabriel Trujillo-Soler L’any 2007 assolí la seva posició més alta en el rànquing de l’ATP 236 en individuals i 167 en dobles

Membre del Reial Club Deportiu Espanyol, guanyà un Campionat de Catalunya de salt de perxa 1945 Posteriorment formà part del Club Esportiu Hispano-Francès i del Futbol Club Barcelona També practicà altres especia-litats de l’atletisme, com el llançament de javelina

Començà a arbitrar el 1972 a la Federació Territorial Barcelonesa de Patinatge El 1977, per motius laborals, s’afilià a la de Girona El 1984 assolí la categoria internacional Fins el 1997, any de la seva retirada, dirigí 410 partits de la divisió d’honor, 10 finals de la Copa del Rei i 215 partits de competicions internacionals Participà en set Campionats del Món i quatre d’Europa, en dues Copes de les Nacions de Montreux, una Copa Llatina i en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en què l’hoquei sobre patins fou un dels tres esports de demostració

Es formà al Club Natació Atlètic, amb el qual fou campió de Catalunya de segona categoria 1941 El 1944 passà al Club Natació Barcelona i s’hi proclamà onze cops campió estatal 1946-52, 1954, 1955, 1957, 1961 Fou quaranta-una vegades internacional per Espanya en el període 1947-57 i participà en els Jocs Mediterranis 1951, on fou campió, i en els Jocs Olímpics de Londres 1948 i de Hèlsinki 1952 El 1963 esdevingué entrenador de la selecció estatal, del seu club i més tard del Poblenou i del Montjuïc De la federació catalana rebé la medalla al mèrit esportiu 1953 i de l’espanyola, la placa d’…