Resultats de la cerca

El 1994 guanyà el premi Hermann Hesse, però la consagració definitiva li arribà amb el premi Georg Büchner 1999, el més important de la literatura alemanya Entre altres obres, ha publicat les novelles Ich war einmal ‘Una vegada era jo’, 1989, Feuerland ‘Terra del foc’, 1992, Mein Hund, meine Sau, mein Leben ‘El meu gos, la meva truja, la meva vida’, 1994 i Der Tod und ich, wir zwei ‘La mort i jo, nosaltres dos’, 1996

La seva joventut transcorregué en la misèria Posteriorment fou mestre d’escola i fou empresonat durant set anys per robatori i estafa Començà a escriure fulletons en diaris locals i aconseguí una gran popularitat entre el públic juvenil amb novelles d’aventures en països exòtics, especialment al Far West i a l’Orient Entre els seus relats més coneguts cal esmentar Der Schatz im Silbersee ‘El tresor del llac d’argent’, 1894, Durch die Wüste ‘Pel desert’, 1892 i Winnetou 1893 Escriví també l’autobiografia Mein Leben und Streben ‘La meva vida i la meva lluita’, 1910 Utilitzà, entre…

Els seus poemes, d’una gran simplicitat i inspirats sovint en la poesia medieval, palesen una sensibilitat preromàntica Gezangen mijner jeugd ‘Cançons de la meva joventut’, 1782, Gezangen ‘Cançons’, 1785, etc Conreà també la crítica literària De poetische Spectator 1784, etc

Llicenciat en filologia catalana És autor de les novelles Allunyeu-vos dels professors 1994, Odi 1995 i Qui s’apunta a matar la meva mare 1997, i ha traduït al català diverses obres en llengua anglesa És guionista de sèries i pellícules de televisió i crític literari

Iniciat sota el signe del simbolisme, la seva conversió al catolicisme 1896 l’abocà a un misticisme religiós que trobà expressió en les seves obres, sovint hagiogràfiques Bekendelse ‘Confessions’, 1894, Digte ‘Poemes’, 1898, Des helligen Frans af Assisi 1907, Mit Livs Legende ‘Llegenda de la meva vida’, 1916-29

Filla de Gabriel Janer i Manila Estudià filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears Ha compaginat la tasca d’escriptora amb la de professora a la universitat La seva narrativa és una radiografia sobre les relacions i els sentiments humans Ha publicat les novelles Els ulls d’ahir 1988, L’hora dels eclipsis 1989, premi Andròmina, Màrmara 1994, premi Sant Joan 1993, Natura d’anguila 1995, premi Carlemany, Orient, Occident dues històries d’amor  1998, Lola 1999, premi Ramon Llull, El desig 2000, Ets la meva vida, ets la meva mort 2001, Las mujeres que hay…

Nebot d’ Eusebi Daniel i Campalans Residí a París 1900-~1912 i a l’Argentina 1917-~1924 Autor d’obres per a piano, lieder , l’òpera inèdita Canigó i sarsueles en català La meva rosa no és per a tu , 1937, amb text d’Alfons Roure i en castellà També conreà la pintura i, professionalment, la fotografia

De contingut moralista, les seves obres contraposen la ingenuïtat i naturalitat del poble amb les ambicions de les classes dominants És autor, entre d’altres, de Rikas ja köhyä ‘Ric i pobre’, 1955, la trilogia Munnoni ja Mannerheim ‘La meva àvia i Mannerheim’, 1960-62, Aika ja uni ‘L’edat dels somnis’, 1993 i Faustus 1996

Marcat per la malaltia, contà les seves sofrences físiques i morals en un to profundament pessimista, i marcà, amb Vajda i Komjáthy, l’inici de la moderna lírica subjectiva hongaresa Cal esmentar Ifjúságom ‘La meva joventut’, 1883 i Magány ‘Solitud’, 1889 Autor d’una novella autobiogràfica, Apai örökség ‘Heretatge paternal’, 1884, es dedicà també al periodisme

Operador durant la Guerra Civil Espanyola — Ispanija , 1939, Grenada, Grenada, Grenada moja ‘Granada, Granada, Granada meva’ 1967— rodà també a la Xina V Kitaje ‘A la Xina’, 1942, als fronts soviètics durant la Segona Guerra Mundial, al Vietnam Vietnam , 1954 a Cuba Pylajuščij ostrov , ‘L’illa ardent’, 1961 i a l’Amèrica Llatina Continente en llamas, 1971-73