Resultats de la cerca

Anà a París 1879, on fou influït per ARodin, i a Munic 1904, on la seva obra s’impregnà de les teories d’Avon Hildebrand Fins el 1930 treballà a Lidingö, on convertí el seu taller en museu Milles Aquest any anà als EUA, on residí fins poc abans de morir En les seves obres s’evidencien reminiscències classicistes sota conceptes expressionistes i formes barroques en moviment Figura de Gustav Vasa 1927 Nordiska Museet, Estocolm, la Font d’Orfeu , a Estocolm, i el Monument a la Pau , a l’ajuntament de Saint-Paul Minnesota, ambdós del 1936

Diplomat a l’École Polytechnique i també en telecomunicacions, treballà com a tècnic a l’RTF abans de fundar-hi el Groupe de Recherche de Musique Concrète El 1968 fou nomenat professor de música experimental al Conservatori de París En la línia del bruitisme del començament del segle XX, Schaeffer definí una pràctica artística que operava amb tot l’espectre sonor i que la institució música no reconeixia com a musical Fabricà collages amb tot tipus d’objectes sonors enregistrats sorolls de la vida quotidiana, instruments desafinats, veus, crits, que transformava mitjançant aparells electrònics…

Expressionista, es caracteritzà pel seu esperit revolucionari i antibellicista Escriví poesia — Der Jüngling ‘El jove’, 1913— i drama — Der Sohn ‘El fill’, 1914 i Antigone 1916— Residí a París des del 1920 i se suïcidà al camp de concentració durant l’ocupació nazi

Amb 20 anys, realitzà la seva primera gran marxa de diversos dies de durada multiday Debutà en beach run i en marxa nòrdica a la dècada del 2000 En aquesta darrera especialitat baté el rècord del món de diverses distàncies en ruta 10 km 2010 i 2011, 5 km 2011 i 2012, 10 milles 2014 i 50 milles 2011, aquesta darrera considerada d’ultraresistència L’any 2013 baté el rècord del món dels 20 km de beach run Retirat el 2014 d’aquests esports, se centrà en les grans marxes, de diversos dies de durada multiday , en les quals també aconseguí diversos rècords 300 …

Fou el millor especialista de fons del decenni 1960-70, tot i aconseguir només una medalla de bronze als Jocs Olímpics de Tòquio en els 10000 m 1964, i destacà sobretot en aquesta distància, els 5000 m, les 3 milles i les 6 milles Es retirà de les competicions el 1970, havent aconseguit 18 rècords mundials Entre altres distincions, el 1966 fou nomenat membre de l’orde de l’Imperi Britànic MBE

Vinculat primer al Reial Club Marítim de Barcelona i més tard al Reial Club Nàutic de Barcelona, heretà del seu pare, Joan Guiu Salvadó, la passió per la navegació Feu la primera regata en solitari Mare Nostrum a 17 anys i la primera travessa de l’Atlàntic a 18 anys, amb el seu pare Participà en la volta al món Whitbread 1981-82, essent el tripulant més jove, amb el Licor 43, i en l’edició 1985-86 de la mateixa regata fou el patró més jove amb 23 anys i l’embarcació Fortuna Lights assolí la sisena posició Guanyà cinc cops la regata Mare Nostrum que completà nou vegades, participà en les 200…

Fill del pilot  Salvador Servià  i nebot del també pilot Josep Maria Servià , començà la vida esportiva al kàrting El 1993 feu el salt als monoplaces anant a córrer a França a les diverses Fórmula Renault, com la Campus, La Filière, la Fórmula 3 i la Spider 1996-97 Davant la impossibilitat d’accedir a un volant de Fórmula 1, marxà als Estats Units, on començà pel campionat Indy Lights, que guanyà el 1999 Habitual dels campionats americans de monoplaces, el 2005 fou el seu millor any, amb la victòria a la cursa de Montreal i el segon lloc a la classificació general, formant part de l’equip de…

Començà a navegar al Reial Club Marítim de Barcelona, en les modalitats snipe, vaurien i dragon Després passà als creuers, i en quatre ocasions feu la Regata Mare Nostrum en solitari i tres cops més amb un tripulant També realitzà la regata de 1000 milles sense escales, Vilanova-Sardenya-Vilanova, i diverses travesses de l’Atlàntic i el Pacífic, a més de diferents creuers pel Mediterrani

Participà en els grans premis de Barcelona de Fórmula 1, 2 i 3, i guanyà el de Fórmula 2 1967 Fou, a més, campió mundial de conductors Fórmula 1 el 1963 i el 1965, guanyador de les 500 milles d’Indianapolis 1965, de la cursa inaugural del circuit del Jarama Madrid i del XII gran premi d’Espanya Morí durant la celebració del gran premi d’Alemanya Fórmula 2

Participà en regates estatals Copa del Rei, Ruta de la Sal, etc , d’àmbit mediterrani Mare Nostrum, Mil Milles, Trans Med a dos, Grande Motte, etc i també oceàniques Two Ostar, Ruta del Descobriment, Parmelia Race, etc Fou el primer participant català en la prova en solitari de la regata Le Figaro A més destacà com a editor de les revistes nàutiques Skipper , Regata , E mbarcaciones Neumáticas , entre d’altres, des del seu grup editorial També fou president del Comitè Català de Creuers durant sis anys