Resultats de la cerca

Prohibí que hom fos ordenat bisbe si no havia exercit els altres ministeris inferiors La seva festa se celebra el 22 d'abril

Estudià enginyeria a Madrid, Lovaina i Brusselles Ocupà diverses direccions generals als ministeris de l’habitatge i d’obres públiques, i fou ministre de l’habitatge 1969-73

Advocat i membre del partit radical, ocupà diversos ministeris entre el 1902 i el 1917 Fou elegit president de la república 1924-31 enfront d’una coalició d’esquerres El 1934 tornà a ésser president intentà una reforma constitucional, però l’oposició dels radicals els féu dimitir 1934

Successor de Victor Cousin a la càtedra que aquest ocupava a la Sorbona, fou el cap de l’ala moderada del partit republicà, mentre Gambetta ho era de l’ala radical Ministre en diversos ministeris i defensor constant de la llibertat, àdhuc per als seus adversaris Escriví diverses obres de caràcter polític i de filosofia

Conseller d’estat 1875 i diputat republicà 1878-85 i 1887-1909, fou cap del partit republicà moderat Ministre d’afers estrangers 1890-93, ocupà altres ministeris i fou cap del govern diverses vegades 1892-93, 1895, 1914 i 1917 Protestant, sostingué Briand en l’elaboració de la llei sobre la separació de l’Església i l’Estat 1905

Diputat del partit conservador des de l’any 1884 i senador vitalici 1889, fou batlle de Madrid 1896 i 1907 i ocupà diversos ministeris 1900-04 i la presidència del consell d’estat 1904 i la del senat 1913 i 1920 Cap del govern 1919, intentà una política social conciliadora, però fracassà i dimití És autor de diverses obres

Cristià maronita, l’any 1936 fundà el partit Kataeb, conegut com a Falanges Libaneses Participà en la lluita per la independència del país 1943 i contra els nacionalistes àrabs durant la guerra civil del 1958 Entre el 1960 i el 1970 ocupà diversos ministeris, i el 1975-76 dirigí les milícies falangistes durant la guerra civil

Membre del partit radical socialista, fou diputat 1914-35 i 1946-58 i senador 1935-40 Del 1924 al 1940 ocupà diversos ministeris i durant la Segona Guerra Mundial féu costat al general De Gaulle Vicepresident del consell de ministres 1949-50 i 1952-54 i primer ministre 1948-49, 1950 i 1951, amb Morice creà un nou partit radical socialista 1956

Dirigent del partit socialista i militant comunista des del 1939 membre del politburó polonès, ocupà 1947-68 diversos ministeris Presentà el pla Rapacki 1957, que tenia com a finalitat crear una àrea desnuclearitzada al centre d’Europa Discutit a l’ONU, no fou acceptat per les potències occidentals El 1968 dimití tots els seus càrrecs de govern i de partit

Jurista, del 1927 al 1950 ocupà diversos ministeris i altres càrrecs públics Primer ministre 1950-51, 1951-52, 1953 i 1954-56, l’any 1956 succeí JKPaasikivi com a president de la república Reelegit per cinquena vegada consecutiva 1978, el 1981 dimití per motius de salut i fou substituït pel seu antic primer ministre, Mauno Koivisto, socialdemòcrata Condicionat per la finlandització , Kekkonen sempre fou un polític flexible