Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Joan Calas
Història
Cristianisme
Comerciant calvinista occità establert a Tolosa; acusat de la mort del seu fill Marc Antoni (que fou trobat penjat) a fi d’impedir la seva conversió al catolicisme, fou jutjat i condemnat a mort pel parlament de Tolosa i esquarterat de viu en viu.
Voltaire demostrà que es tractava d’un suïcidi i mobilitzà l’opinió pública europea davant aquest error judicial fruit del fanatisme
Joan Lluís Berard i Armadans
Història
Militar
Militar, fill de Joan Odó Berard i Riera.
Mobilitzà per compte seu una companyia, amb la qual combaté durant 25 anys a les guerres d’Itàlia Més tard, a les ordres de Manuel Filibert de Savoia, participà en la guerra de Felip II contra Enric IV de França i el papa Pau IV Intervingué en la batalla de Saint-Quentin 1557, i morí a Namur És autor d’una Sintaxis nova etymologiae novae respondens 1583
Llàtzer de Lloscos
Història
Procurador reial a Mallorca durant el regnat d’Alfons IV de Catalunya-Aragó.
Fou un dels qui més s’oposaren, l’any 1436, a les pretensions de Pere Descatllar i de Santa Coloma a la senyoria de Llucmajor, en compensació dels seus préstecs monetaris al rei, després de la batalla de Ponça Mobilitzà l’opinió, allegant el privilegi del 1344 que prohibia de separar del poder reial la ciutat i les viles, els delmes i altres drets El 1445 el rei li atorgà la baronia de Banyalbufar
Guillem de Rocafull
Història
Militar
Lloctinent general de Mallorca (1558-64).
De temperament indomable i despòtic, aconseguí de dominar de moment les bandositats familiars i garantir l’ordre públic i posar fi al desgovern de la fi de la lloctinència de Gaspar Marrades Davant el perill turc incursió a Alcúdia el 1558, a Sóller el 1561, promogué amb gran energia les obres de fortificació de l’illa —el 1560 encarregà la fortificació de la ciutat de Mallorca a l’enginyer Calvi, el qual inicià una obra de nova planta de gran envergadura—, activitat que vigilà personalment al llarg de tot el litoral No es mobilitzà, en canvi, davant l’atac turc de Ciutadella, a Menorca, el…
Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós
Història
Lloctinent de Catalunya (1590-92), darrer mestre de Montesa (1540-87), primer marquès de Navarrés.
Era fill del tercer duc borgià de Gandia Joan de Borja i Enríquez A la mort del seu pare 1543 regí el ducat de Gandia per encàrrec del seu germanastre Francesc de Borja i d’Aragó, aleshores lloctinent de Catalunya El 1545 fou confirmat com a mestre de Montesa per la intervenció del rei orde de Montesa Fou capità general de Tilimsen i Tunis 1567 i alcaid d’Orà i de Massalquivir, ciutats que fortificà El 1571 retornà a la península Ibèrica i renuncià 1587 al maestrat de Montesa a favor de la corona, tot i que es reservà el títol fins a la mort La seva preocupació principal durant la…
Sebastià Dalmau i Oller

Sebastià Dalmau i Oller
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar austriacista.
Fill d’un comerciant ric de Barcelona, Amador Dalmau i Colom Barcelona 1658 — 1734, per la seva actitud aliadòfila fou empresonat, amb aquest, pel lloctinent borbònic de Catalunya Francisco de Velasco 1704, però fou alliberat a l’entrada dels aliats a Barcelona 1705 i recompensat amb el privilegi de cavaller El 1706 mobilitzà pel seu compte una companyia de quaranta cavallers s’incorporà després a les forces regulars i lluità a les batalles d’Almenar i Monte Torrero 1710 Fou membre, a partir del 1713, de diverses juntes de defensa de Barcelona i s’ocupà principalment del proveïment de la…
Antoni Roca
Història
Bandoler.
Clergue, ordenat de menors Cap d’una de les primeres quadrilles de bandolers, es féu fort el 1544 a Caldes de Montbui El lloctinent general de Catalunya, marquès d’Aguilar, mobilitzà infructuosament el sometent contra ell sortí aleshores personalment el lloctinent amb la cooperació de tropes enviades per les ciutats de Barcelona, de Girona i de Lleida, i Roca llançà un desafiament contra aquestes ciutats Hagué de refugiar-se, però, a França, i finalment fou empresonat, traslladat a Barcelona i executat a la Plaça del Rei després d’ésser torturat La seva actuació donà lloc a la difusió de…
Philippe Halsman
Fotografia
Fotògraf nord-americà d’origen letó.
De família jueva, el 1928 fou acusat falsament de la mort del seu pare en un accident de muntanya i, en un fort clima antisemita, condemnat a presó, de la qual es deslliurà gràcies a una campanya que mobilitzà personalitats influents de tot Europa Poc abans d’acabar els estudis d’enginyeria a Dresden Alemanya, es decantà per la fotografia i anà a París, on obrí un estudi 1934 que, pel seu afany innovador tant estètic com tècnic inventà una càmera rèflex de lent doble, aviat esdevingué molt popular entre la intellectualitat retratà, entre d’altres, André Gide, Marc Chagall, Le Corbusier, Paul…
Kristalina Georgieva
Economia
Economista búlgara.
Doctorada en ciències econòmiques i màster en economia política i sociologia per l’Institut d’Economia Karl Marx de Sofia actualment Universitat d’Economia Nacional i Mundial de Sofia, en 1977-91 fou professora adjunta en aquesta institució Els anys vuitanta i noranta amplià estudis a la London School of Economics i al Massachusetts Institute of Technology El 1993 s’incorporà al Banc Mundial , institució de la qual fou directora de medi ambient i desenvolupament de l’Oficina Regional de l’Àsia Oriental i el Pacífic, directora de l’àrea de medi ambient i directora de la representació del BM…
Josep Baralt i Torras
Professor de nàutica.
Membre d’una vella família de navegants Molt jove, va obtenir el títol de primer pilot Navegà a la marina mercant, a la de guerra i a cors en vaixell propi amb el grau d’alferes de fragata intervingué durant molts anys en la carrera del comerç a les Índies La Real Armada el mobilitzà en diverses ocasions obtingué, en mèrit a la seva tasca, el títol de primer pilot honorari L’any 1797 fou ascendit a tinent de fragata graduat Com a conseqüència del decret de Carles III 1778 que obrí els ports catalans al comerç amb Amèrica, sorgí la necessitat de crear un centre d’ensenyament marítim d’alt…