Resultats de la cerca

Un dels més personals i inconformistes del panorama musical català Estudià amb JPoch, CGuinovart, JSoler i es formà també com a matemàtic a la Universitat Autònoma de Barcelona S'ha interessat particularment pel desenvolupament de les tècniques electroacústiques, i en el seu catàleg figuren obres com Tres converses per a 10 instruments 1997 La negra, lliscosa 1978, per a clarinet i piano Paralàlia de paralaues 1992 Tres palíndroms per a cor i Set estudis modals 2006 També ha desenvolupat una intensa labor en el món discogràfic com a editor dels segells La mà de Guido i Ars…

Estudià música a la Universitat de Nova York, a Buffalo, fins l’any 1972 Abans d’haver començat la seva formació musical, però, ja havia desenvolupat un estil propi Refractari a les tendències acadèmiques en voga, creà un món sonor volgudament neoarcaic que sovint s’apropa a la música d’A Hovhaness, D Šostakovič i els polifonistes del Renaixement Trets típics de la seva música són les melodies modals, els dissenys rítmics simples i les harmonies no tonals, però sí consonants que es basen en tríades És autor de vuit simfonies, escrites entre el 1961 i el 1988, tres òperes — The…

Estudià piano i composició a l’Acadèmia de Música de Bratislava amb F Kafenda Després prosseguí els estudis al Conservatori de Praga amb V Novák 1931-33 De seguida es dedicà a l’ensenyament teoria i pedagogia musicals, que compaginà amb la composició El 1972 fou nomenat president de la Unió de Compositors Eslovacs La seva música s’inspira en els cants populars d’Eslovàquia i n’extreu recursos modals pel camí de la polimodalitat arribà a l’atonalisme, però sense adoptar del tot la tècnica serial És sobretot conegut per les seves òperes Krútnava 'El remolí', 1949 i Svätopluk 1959-…

Després de rebre classes particulars de J Podešva, a vint-i-set anys ingressà a l’Acadèmia Janácek de Brno, on estudià amb M Ištván, C Kohoutek i A Pinos Formà part d’un grup de música experimental, i el 1977 s’encarregà de la Secretaria del Festival Internacional de Música de Brno Durant molts anys impartí classes a l’Acadèmia Janácek En la seva producció introduí elements aleatoris o sèries dodecatòniques i també treballà l’electroacústica Trasposizioni II i III , 1969-70 A partir dels anys setanta enriquí la seva creativitat amb material provinent del folklore mundial Posteriorment s'…

Estudià violoncel a Tbilisi fins el 1942 amb E Kapel’nitskij, i posteriorment amb S Kozolupov al Conservatori de Moscou, on també estudià composició amb S Bogatirev Formà part del Quartet de la Filharmònica Georgiana 1944-46 A partir del 1960 ensenyà al Conservatori de Tbilisi, del qual esdevingué rector el 1965 Durant els primers anys de la seva carrera dedicà gran part de la seva obra a la música de cambra, en la qual sabé unir els tons modals del folklore del seu país i la tradició clàssica russa, en una paleta de poderós efecte colorista Amb la maduresa guanyà densitat…

Després d’haver estudiat música a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles UCLA es doctorà, sota la direcció de Jaap Kunst, amb un treball sobre els sistemes modals javanesos 1954 Fou l’introductor dels estudis d’etnomusicologia a l’UCLA el 1954, i el 1961 fundà, a la mateixa universitat, l’Institute for Ethnomusicology, de gran renom Fou un dels principals especialistes en música javanesa i balinesa i autor de nombrosos articles i llibres, entre els quals The Ethnomusicologist 1971, que ha tingut una gran influència en la disciplina etnomusicològica Hood donà molta importància…

Feu els estudis musicals a Praga amb J Klicka, FA Hoffmeister i A Dvorák 1901-04 En esclatar la Primera Guerra Mundial es trobava a Rússia i donà classes a Taganrog 1915-17 i a Rostov El 1918 fugí i entrà a la legió Txeca, en la qual fundà i dirigí l’Orquestra Simfònica Del 1923 al 1941 ensenyà al Conservatori de Praga, fins que els nazis l’obligaren a abandonar-lo El 1943 la Gestapo l’arrestà per les seves activitats clandestines fou empresonat i torturat, i posteriorment enviat al camp de Terezín, on morí Influït al principi per Dvorák quant a expressivitat i color orquestral, la seva…

Doctor en filologia hispànica secció de valencià i doctor en filologia catalana per la Universitat de València, on és catedràtic, ha ampliat estudis a les universitats de Wisconsin-Madison, de Nou Mèxic, de Santiago de Cuba i d’Illinois a Urbana-Champaign, i també a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1997, dirigeix l’Oficina de Gramàtica de la Secció Filològica Vicepresident 2006-2011 i president en funcions octubre-desembre de 2011 de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, és membre corresponent de la Real Academia Española 2015 Autor d'articles i…

Vida Començà els estudis musicals l’any 1939 Estudià el Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma, i fou ordenat de prevere el 1956 Desenvolupà les carreres de piano, orgue i composició a Palma, València, Barcelona i Haarlem Holanda Fou deixeble d’A Torrandell, R de la Riba, M Torrent, J Poch, X Montsalvatge, A Heiller i LF Tagliavini Posteriorment fou nomenat organista titular de la seu de Palma, càrrec que exercí fins el 1984, i fou professor al Conservatori Professional de Música de les Balears Realitzà nombrosos concerts d’orgue, tasca que culminà amb un recital a Notre-Dame de París el…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal Estudià musicologia i organologia amb Higini Anglès, Josep Maria Lamaña i Josep Maria Llorens Es perfeccionà com a intèrpret amb Kees Otten, Frans Brüggen i Gustav Leonhardt al Conservatori d’Amsterdam Amplià coneixements al Conservatori de Colònia, a la Universitat de Columbia i als seminaris impartits per Moeck Velag, a Celle Alemanya Aquest procés formatiu el dugué a especialitzar-se en l’estudi, la recerca i la interpretació de la música antiga amb criteris històrics La seva activitat com a solista l’ha portat a participar en concerts…