Resultats de la cerca
Es mostren 279 resultats
František Bílek
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Escultor, tallador i gravador del Modernisme txec.
La seva temàtica són visions místiques i religioses o allegories i símbols d’escenes supraterrenals Moisès davant la sinagoga de Praga, El Crucificat
Leopoldo Lugones
Literatura
Escriptor argentí, màxim exponent del Modernisme del seu país.
La complexitat de la seva personalitat passà del socialisme militant a actituds francament feixistoides es reflecteix en la seva obra En el primer llibre de poemes, Las montañas del oro 1897, hom pot apreciar la influència de Victor Hugo Los crepúsculos del jardín 1905 i Lunario sentimental 1909 encara són aproximacions al Lugones autèntic, que començà a trobar-se amb ell mateix a les Odas seculares 1910 i aconseguí la plenitud amb els Poemas solariegos 1927, on el poeta assoleix l’equilibri necessari per a configurar la descripció prescindint del que manifestament sigui propi de “l’ofici…
Ricardo Jaimes Freyre
Literatura
Poeta bolivià, la màxima figura del Modernisme al seu país.
Amic de Darío i de Lugones, acomplí una autèntica tasca de renovació poètica Castalia bárbara 1897 constituí un veritable laboratori d’experimentació rítmica A Los sueños son vida 1917, bé que augmenta la llibertat del ritme, el poeta és més assequible i, també, més íntim
Enrique Larreta
Literatura
Escriptor argentí, representant del Modernisme a l’Amèrica del Sud.
És autor de La gloria de Don Ramiro 1908, situada a l’Espanya de Felip II, de Zogoibi 1926 i d’altres novelles i d’obres de teatre
Delmira Agustini
Literatura
Poetessa uruguaiana, autodidacta, de temàtica altament eròtica i associable al Modernisme.
Fou morta pel seu marit Enrique Job Reyes Entre altres obres, escriví Cantor de la mañana 1910, Los cálices vacíos 1913 i Los astros del abismo 1924
Juli Maria Fossas i Martínez
Juli M. Fossas Casa del carrer de Llúria número 80, a Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte, fill de Modest Fossas i Pi.
Es titulà el 1890 És autor, entre altres obres, de la casa de veïns del carrer de Llúria número 80, de Barcelona 1907 —d’un Modernisme exuberant que hom creu derivat de la casa Batlló, de Gaudí—, d’una altra casa al mateix carrer, el número 129 1907, i de la villa Sant Rafael de Tarragona 1912, d’un Modernisme més contingut Tingué diversos càrrecs i fou arquitecte municipal de Malgrat, del Masnou i d’Arenys de Mar
Manuel Peris i Ferrando
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a Barcelona, on es titulà el 1898 Realitzà la seva millor obra fins els anys vint, influït pel Modernisme català En els habitatges que projectà fou agosarat i profús quant a l’ornamentació i el disseny, en contrast amb el Modernisme historicista neogòtic i neoromànic, en la tradició constructiva del s XIX, dels seus edificis religiosos com ara els convents dels caputxins —destruït— i sobretot de les caputxines, a València Fou arquitecte diocesà, municipal de València i de la Caixa d’Estalvis
Francesc de Paula Morera i Gatell
El pavelló dels Camps Elisis de Lleida, obra de Francesc de Paula Morera i Gatell
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, topògraf i urbanista.
Es formà a Barcelona Arquitecte municipal de Lleida 1906, exercí el càrrec trenta-cinc anys Adscrit al Modernisme, adoptà aquest estil en els millors edificis que construí a la ciutat, la major part dels quals han perdurat Hotel Pallas, Escorxador Municipal, Dispensari, La Gota de Llet —desaparegut—, el pavelló dels Camps Elisis —aquari—, casa Xammar, etc Darrerament es decantà cap a un neoclassicisme, bé que en els detalls encara s’endevina el gust pel Modernisme És autor dels plans de la ciutat, traçats durant la primera meitat del segle XX
Víctor Oliva
Literatura catalana
Novel·lista.
Estudià història a la Universitat de Barcelona i peritatge a l’Escola Industrial de Vilanova Participà en el modernisme publicant a “Joventut” i El Poble Català , que premià amb un accèssit la seva única novella Eros-Christ 1908, relat de vaga inspiració decadentista que narra l’itinerari i les temptacions d’un intellectual traslladat de París al Pirineu aragonès El 1906 havia participat al Congrés de la Llengua Catalana Passat el modernisme, es dedicà al taller d’impressió familiar i a l’erudició històrica amb llibres com Introducción al estudio del arte del…
Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Arnau i Mascort
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor i medallista.
S'inicià en l’escultura al taller creat pels arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Antoni Maria Gallissà 1888 al Castell dels Tres Dragons, a Barcelona Féu treballs d’escultura per a la Casa Amatller 1900, de Puig i Cadafalch per a la majestuosa xemeneia de la Fonda Espanya 1903, de Domènech la copa de marbre de la Casa Garriga Nogués 1905, des del 2010 al Museu del Modernisme Català, i, particularment, el fris en relleu a la Casa de la Lactància 1910, de l’arquitecte Falguera Realitzà altres obres per al parc de la Ciutadella, el palau de Justícia i el cimbori de la catedral…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina