Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Giovanni Vigo
Cirurgià genovès.
Practicà a Roma i fou metge del papa Juli II La seva obra Practica in arte chirurgica copiosa 1514 fou el tractat de cirurgia més complet de l’època Escriví també De morbo gallico 1518
Climent Campà i Cardona
Medicina
Metge.
Collaborà en el Diccionario geográfico de Pascual Madoz amb els articles relatius a Vic i la seva comarca Publicà, entre altres treballs, una Memoria sobre el cólera morbo desarrollado en Vich en 1854 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres
Joan Drument i Millet
Metge.
Actuà eficaçment durant l’epidèmia de còlera del 1821 Fou secretari de la junta suprema de sanitat, catedràtic de medicina a Barcelona i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts Publicà una Memoria sobre el cólera morbo 1834 i Patología médica 1850
Miquel Joan Pasqual
Medicina
Metge.
Estudià medicina a Montpeller i a València amb Lluís Collado Autor dels tractats De morbo quodam composito, qui vulgo apud nos galicus appellatur Nàpols 1524, Morborum internorum fere omnium et quorundam externorum curatio brevi methodo comprehensa 1555 i Práctica de cirugía 1548, traducció de la Praxis de Joan de Vigo amb addicions marginals Pere Joan Nunyes li dedicà les seves Institutiones fisicas 1554
Girolamo Fracastoro
Literatura italiana
Filosofia
Metge i humanista italià.
Estudià a Pàdua, fou metge a Verona, i Pau III el nomenà metge del concili de Trento És autor del poema llatí Syphilis sive de morbo gallico 1530, on descriu la sífilis venèria i li dóna nom També escriví, entre altres obres, De contagione et contagiosis morbis 1540, on explica els mecanismes del contagi per mitjà de gèrmens vius, i De sympathia et antipathia rerum 1545
Gaspar Torrella
Cristianisme
Metge i eclesiàstic.
Fou metge dels papes Alexandre VI i Juli II, bisbe de Santa Justa a Sardenya, títol que conservà després de la supressió del bisbat, el 1504, fins a la mort, i prelat domèstic És autor d’un dels primers tractats sobre la sífilis, l’anomenat morbo gallico , que dedicà el 1497 a Cèsar Borja i fou reeditat diverses vegades 1497, 1521, 1566 Publicà també altres tractats amb consells per a preservar de la malaltia, com Pro regimine seu preservatione sanitatis 1506
Víctor Manuel
Víctor Manuel
© AVUI
Música
Nom amb què és conegut Víctor Manuel San José Sánchez, cantant asturià.
Sovint autor de les cançons que interpreta, es donà a conèixer sobretot amb peces sobre la seva terra Casat amb l’actriu i també cantant Ana Belén 1973, amb la qual ha enregistrat discos i ha actuat en nombrosos concerts, ha conreat una temàtica social i compromesa que l’ha identificat amb l’esquerra espanyola de la Transició Ha actuat en alguns films Morbo, 1972 Al diablo con amor, 1973, ha estat productor cinematogràfic 1987-93 i ha format part de la direcció de la SGAE 2001-07
Eudald Raguer i Batlle
Història
Metge i erudit.
Estudià a Barcelona, i es doctorà en medicina 1830 El mateix any, Pròsper de Bofarull el nomenà delegat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Ripoll, per tal que recollís la documentació i els llibres que s’haguessin salvat de la crema del monestir de Ripoll Emprengué les accions necessàries per a salvar el monestir de l’expropiació decretada pel govern i impedí que en fos consumada la destrucció Membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, hi presentà comunicacions que foren publicades, com els Apuntes acerca del cólera morbo asiático de Ripoll en 1865 1866
Joan Almenar
Metge.
De l’estament militar, era senyor de Godella i Rocafort Formà part, junt amb Pere Pintor i Gaspar Torrella, de l’important grup valencià dels primers descriptors de la sífilis El seu tractat sobre aquesta malaltia, Libellus de morbo gallico , aparegué per primera vegada a Venècia l’any 1502 i és un dels primers sobre la matèria i un dels més reeditats al llarg del s XVI El 1588 fou editat en versió anglesa És important per la seva aportació terapèutica Fou el primer que intentà de detenir el flux salivar i, en general, de donar un caràcter científic a l’ús exterior del mercuri
Josep Subirana i Vila
Literatura catalana
Escriptor i farmacèutic.
Farmacèutic de professió, exercí a Centelles i a Sabadell Actiu catalanista, mantingué una extensa correspondència amb personatges de l’època Pau Estorch i Siqués, Marià Aguiló, Pers i Ramona, Joan Cortada, etc i collaborà en La Corona de Aragón 1854 En les seves poesies utilitzà el pseudònim de L’Almogàver del Montseny Defensà la necessitat de conrear la prosa en català i fou mantenidor dels Jocs Florals 1863, tot i que en la seva correspondència es queixa de marginació dins el moviment de restauració de la literatura catalana En català, és autor de l’estudi Somatén Reflexió sobre aqueixa…
,