Resultats de la cerca

Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona el 1978, presentà la seva tesi doctoral el 1983 Fou professor de geografia a la facultat de lletres de la Universitat de Lleida des del 1978, catedràtic des del 1991, degà de la facultat 1988-90, director del servei de publicacions 1993-96 i del departament de geografia i sociologia 1996-98 S'interessà per la geografia urbana, amb especial atenció als agents i la morfologia urbans, estudis que aplicà especialment al cas de Lleida Publicà diversos estudis sobre geografia històrica, com Centre històric i Activitat Comercial…

Fou deixeble del gravador John Raphael Smith i de l’aquarellista Thomas Monro La seva obra, reflex de la morfologia dels camps anglesos, segueix la tradició paisatgística d’aquest país Conreà també la pintura a l’oli

Estudiós sobretot de la morfologia de la flor, fou també un notable coneixedor de la flora dels Pirineus, en particular dels centrals, i estudià críticament l’herbari i la flora pirinenca de Lapeyrouse Fou catedràtic de la Universitat de Tolosa i director del Jardí Botànic

Els seus estudis sobre la distribució vertical dels gasos dissolts en els llacs de Wisconsin 1911, amb la collaboració d’EA Birge, així com sobre la hidrografia, la morfologia i el plàncton d’aquests llacs han suposat una contribució fonamental a la síntesi limnològica actual

Les seves obres Development of the Elasmobranch Fishes 1878 i, sobretot, Comparative Embryology 1880-81, són aportacions importantíssimes a l’embriologia del seu temps Creà una càtedra de morfologia animal a Cambridge, on era lector des del 1876, però no l’arribà a ocupar perquè morí en una escalada al Mont Blanc

Professor de matèria mèdica i director del jardí botànic de Pisa 1555 i, des del 1592, metge de Climent VIII Descriví acuradament la morfologia de les flors i dels fruits en la seva obra De plantis libri XVI 1583, on introdueix una classificació basada en aquests caràcters Són notables els seus estudis sobre la circulació de la sang

Fundador de l’Institut de Biologia Vegetal de Breslau 1866 Fou un dels primers a afirmar que el citoplasma de les cèllules animals i el de les vegetals són idèntics Estudià sobretot la morfologia i el desenvolupament dels bacteris, que ell considerà vegetals i anomenà esquizomicets , i dels vegetals inferiors remarcà per primera vegada 1853 l’analogia estructural de bacteris i cianofícies

Doctorat a la Universitat de Pennsilvània 1981, treballa a la Johns Hopkins University School of Medicin Ha fet importants aportacions al coneixement de l’evolució i la morfologia funcional de dinosaures ornitòpodes vocalització en hadrosaures i biomecànica en l’alimentació d’ornitòpodes, així com nombrosos estudis sobre la fauna de dinosaures i paleobiogeografia europea de finals del Cretaci La seva publicació més destacada és The Dinosauria 2004

Féu expedicions botàniques al nord d’Àfrica, i els seus estudis més importants tracten de problemes de bioclimatologia, morfologia vegetal, paleobotànica i sistemàtica botànica Fundà a Montpeller el Centre d’Études Phytosociologiques et Écologiques, que d’ençà del 1979 porta el seu nom Les seves obres més conegudes són Les plantes fossiles dans leur rapport avec les végétaux vivants 1944 i Traité de Botanique 1960

Psicòleg de professió, ha publi-cat Manual per protegir-se de mestres i educadors 1995 i la biografia Jaume Santandreu i el sexe del profeta 1997 L’obra poètica recull Morfologia d’una “femme” semàntica 1998, Petit patit país 2000 i Com la sequera 2004 Amb A Trenc d’alba 1999 guanyà el premi de novella Roc Boronat Posteriorment ha publicat Cercle enigmàtic 2005, premi Alexandre Ballester