Resultats de la cerca

L’any 1851 s’establí a Barcelona, on treballà en una petita fàbrica de cervesa del barri del Raval El 1856 inicià el negoci propi i el 1859, amb l’adquisició d’una fàbrica cervesera al portal de Santa Madrona, es convertí en un dels principals elaboradors de la ciutat i n'aconseguí el lideratge Per tal d’afrontar l’augment de la producció que requeria l’expansió de l’empresa, el 1862 adquirí uns solars a la ronda de Sant Antoni, on construí una fàbrica, inaugurada l’any 1864 La cerveseria que obrí el 1897, molt propera a la fàbrica, es convertí en un centre neuràlgic de la vida de Barcelona,…

Estudià música a Dresden i Berlín Un cop finalitzada la seva formació, ingressà com a professor de piano a la Neue Akademie der Tonkunst, escola berlinesa fundada per Th Kullak, un dels seus mestres Parallelament, dugué una intensa carrera com a pianista Les seves gires com a solista el portaren a diversos països d’Europa L’any 1897 s’installà a París, ciutat on romangué fins a la seva mort Com a compositor destacà per les seves peces lleugeres per a piano, que li reportaren importants èxits També fou autor d’una òpera Boabdil , 1892, d’un ballet Laurin , 1896 i de diverses peces de cambra…

Rebé les primeres classes de violí, piano, harmonia i composició de B Scholz, F Morlacchi i ChTh Weinlig El 1811 continuà els estudis de violí i de composició amb L Spohr i el 1812 fou violinista a la capella de la cort de Dresden L’any 1842, per recomanació de Spohr i de F Mendelssohn, succeí a Weinlig com a cantor de la Thomasschule i director musical de les dues esglésies més importants de Leipzig Posteriorment, i també a Leipzig, fou nomenat professor de teoria musical al conservatori El 1850, juntament amb Otto Jahn i Robert Schumann, fundà la Societat Bach, de la qual actuà com a…

Membre d’una nissaga de músics, aprengué a tocar la flauta amb el seu pare i feu la seva primera aparició pública a l’edat de vuit anys Realitzà gires de concerts arreu del país amb el seu progenitor Aquest l’envià a Munic, perquè estudiés i perfeccionés la seva tècnica musical amb el nou mètode creat per Theobald Böhm El 1852 succeí al seu pare com a primer flautista de l’orquestra de Dresden i des del 1856 fou professor al conservatori d’aquesta ciutat A més de compondre diverses fantasies per a flauta sobre temes d’òperes, juntament amb Julius Rühlmanns fundà la Dresden Tonkünstler-Verein…

Professor a Heidelberg Autor de Mathematische Beiträge zum Kulturleben der Völker ‘Contribució de les matemàtiques a la vida cultural dels pobles’, 1836 i Vorlesungen über Geschichte der Mathematik ‘Curs sobre la història de les matemàtiques’, 1880-98, obra cabdal on exposa el desenvolupament de les matemàtiques des de llurs orígens fins al 1799

Professor a la Universitat de Viena, és autor de treballs importants sobre les aplicacions terapèutiques de l’electricitat, sobre alguns problemes psiquiàtrics definí el terme agorafòbia i neurològics i sobre antropologia criminal Ha estat anomenada síndrome de Benedikt una de les síndromes típiques de la lesió peduncular, la paràlisi del nervi motor ocular comú d’un costat del cos, acompanyada d’hemiplegia i tremolor de l’extremitat superior de l’altre costat

Estudià a Breslau, a Dresden i a Berlín És autor de música simfònica, concerts i peces per a piano, d’unes Spanische Tänze ‘Danses espanyoles’ i de l’òpera Boabdil 1892

Estudià medicina i ciències naturals a Leipzig Viatjà repetidament per la península Ibèrica i també per les Balears 1873 És autor de Zwei Jahre im Spanien und Portugal , 1847-49 Prodromus Florae Hispanicae 1861-80, en collaboració amb JLange, que és encara avui el recull florístic peninsular més complet Illustrationes florae Hispaniae Insularumque Balearium 1891-92, un suplement al Prodromus 1893 i, pòstumament, Grunzuge der Pflanzenverbreitung auf der iberischen Halbinsel ‘La distribució geogràfica de les plantes a la península Ibèrica’, 1896, que influí poderosament la geobotànica ibèrica…

Rebé una excellent formació en ciències físiques de MPlank i la influència també de l’epistemòleg físic EMach Figura destacada del neopositivisme , des del 1922 ensenyà filosofia de les ciències inductives a Viena, on aplegà filòsofs, matemàtics i d’altres científics i impulsà definitivament l’anomenat cercle de Viena Defensà la verificabilitat com a únic criteri de la significació de les proposicions científiques Radicalment crític, consegüentment, envers la metafísica, no refusà, però, l’ètica, pel fet que la utilitat vital és verificable Obres Raum und Zeit in der gegenwärtigen Physik ‘…

Féu recerques en geometria, càlcul integral i diferencial, i establí l’axioma que duu el seu nom Publicà Vorlesungen über neue Geometrie ‘Cursos sobre la nova geometria’, 1882, on exposa els axiomes de la geometria descriptiva