Rebé una excel·lent formació en ciències físiques de M.Plank i la influència també de l’epistemòleg físic E.Mach. Figura destacada del neopositivisme, des del 1922 ensenyà filosofia de les ciències inductives a Viena, on aplegà filòsofs, matemàtics i d’altres científics i impulsà definitivament l’anomenat cercle de Viena. Defensà la verificabilitat com a únic criteri de la significació de les proposicions científiques. Radicalment crític, consegüentment, envers la metafísica, no refusà, però, l’ètica, pel fet que la utilitat vital és verificable. Obres: Raum und Zeit in der gegenwärtigen Physik (‘Temps i espai en la física actual’, 1917), Allgemeine Erkenntnislehre (‘Teoria general del coneixement’, 1918) i Fragen der Ethik (‘Qüestions de l’ètica’, 1930), entre altres.