Resultats de la cerca

Campió mundial de conductors Fórmula 1 el 1969 amb Matra-Cosworth i el 1971 i el 1973 amb Tyrrell-Ford, es retirà del món de la competició després del mortal accident del seu company d’equip François Cevert 1973

Creà a Barcelona el doble salt mortal des de la bàscula per a caure en una petita cadira El 1927 s’uní amb Francesc Oliveres i Gabriel Valerdi i creà el número de barres aèries, els Olwars, que esdevingué famós arreu del món

Escriví poesia Poemas de amor desesperado , 1949, Lo amargo por lo dulce , 1962, etc i relats fantàstics Viaje olvidado , 1937 El pecado mortal , 1966 Los días de la noche , 1970, Los días de la noche , 1983 Y así sucesivamente ,1987 Cornelia ante el espejo , 1988, etc

Dirigí la companyia Koyaanisqatsi amb la qual muntà els seus espectacles, com ara Cabaret de la memoria 1987, La edad de oro de los perros 1989, Amor mortal 1990, Sin maldita esperanza 1994, caracteritzats per la cruesa, l’exacerbat realisme i el sentiment tràgic, i presentats en sales alternatives madrilenyes com el Teatro Alfil o la Cuarta Pared En la mateixa línia realista i tràgica, la Compañía Agerre Teatroa, dirigida per Maite Agirre, estrenà Los niños no pueden hacer nada por los muertos 2003 També ha publicat el llibre de viatges España de sol a sol 2001

La seva biografia, escrita pel seu deixeble Rechung, pot ésser considerada com un relat fidel dels fets, bé que amb elements trets del folklore i la mitologia tibetans, i constitueix una obra interessant Empès pel desig de venjança de la seva mare, Milarepa estudià la màgia negra i es convertí en un seguidor de la “senda de les tenebres” Una segona part de la biografia explica la seva conversió a la senda budista de la Llum, en la qual és guiat pel guru Marpa, després de fer-lo passar per proves i penitències severes, fins a atènyer la “victòria més gran que pugui escaure a un mortal…

Migcampista format a les categories inferiors de la Unió Esportiva Lleida, jugà tres temporades amb el primer equip 1986-89, les dues últimes a segona divisió Posteriorment jugà al Club Futbol Balaguer, Unió Esportiva Tàrrega i el Club Futbol Gavà Es retirà el 2003 i des de llavors entrenà el CF Balaguer 2003-08, la UE Lleida 2008-13, el CF Reus 2013-14 i el FC Andorra la temporada 2016-17 fins a la seva mort Patí un accident mortal mentre pujava en bicicleta al coll de la Gallina Fou professor i catedràtic de l’INEFC de Lleida i professor del màster de Director esportiu i del de…

Professor a Pàdua 1488-96 i 1499-1509, a Ferrara 1496-99 i 1509-10 i a Bolonya 1511-24, en la polèmica amb els averroistes defensà l' alexandrisme i en fou representant A De immortalitate animae 1516 sostingué que l’ànima intellectual, vinculada a la sensitiva, és mortal com aquesta Sostingué la doctrina de la doble veritat, posada en circulació pels averroistes Les influències estoiques i naturalistes són paleses a De fato, libero arbitrio, praedestinatione providentia Dei libri quinque 1520, on intentà de conciliar l’oposició entre lliure albir i destí, i a De naturalium…

Es dedicà primerament al periodisme Intervingué en la Primera Guerra Mundial, i durant la Segona Guerra Mundial actuà en la Resistència El 1948 emigrà als EUA, on publicà algunes obres en anglès Escriptor d’estil vigorós en la descripció dels caràcters i les passions humanes, les seves obres, sovint de tipus psicològic i social, foren aviat conegudes a molts països Cal fer esment de Halálos tavasz ‘Primavera mortal’, 1922, edició catalana del 1935, Valamit visz a víz ‘Alguna cosa sura sobre l’aigua’, 1928, A szökevény ‘El desertor’, 1931, A lélek kialszik ‘L’ànima s’apaga’, 1932…

Fou triat per Josep MCastellet a l’antologia Nueve novísimos poetas españoles 1970 on, a partir dels dos primers llibres publicats, Teatro de operaciones 1967 i Pautas para conjurados 1970, manifestava els trets recurrents i antirrealistes de bona part del grup la poetització del jazz i el cinema, entre altres elements La seva obra continuà a Una tromba mortal para los balleneros 1975, De acedía 1985, Ejercicio sobre Rilke 1988, Cantil 1995, Cordura 1999,  Poeta en Diwan 2004, Última fe Antología poética 1965-1999 2005 i  Farol de Saturno 2011, entre altres llibres Publicà assaig…

Fill d’un pastor cristià fonamentalista, començà a cantar a l’església del seu pare, però ben aviat s’integrà en grups de doo-wop i es convertí en la principal estrella de la discogràfica Motown La seva veu de tenor abraçava tres octaves, i el seu ampli repertori comprenia balades romàntiques, rhythm-and-blues , pop i el soul més frenètic i sofisticat, amb constants referències jazzístiques Destacà en aquest estil, perquè introduí en les seves cançons lletres compromeses que incloïen reivindicacions polítiques Un dels seus discos més populars fou What’s going on 1971, que es convertí en el…