Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Albert Mosella Comas
Excursionisme
Excursionista i directiu.
Soci fundador, el 1919, del Centre Excursionista de Sabadell, entitat de la qual fou el primer president fins el 1924 i vicepresident entre el 1940 i el 1959 El 1935, durant una estada als Alps austríacs, ascendí el pic del Hoher Dachstein Entre el 1959 i el 1967 presidí el Centre Excursionista de Catalunya CEC, i collaborà en el llibre Montaña Anales del Centro Excursionista de Cataluña 1939-1945 L’any 1970 tingué un paper important en la creació de la Unió Excursionista de Sabadell UES, fruit de la fusió de les tres entitats…
Joseph Bodin de Boismortier
Música
Compositor francès.
Ha estat demostrat que no nasqué a Perpinyà com s’havia cregut A 24 anys obtingué un càrrec reial al Rosselló, on escriví algunes obres per a flauta i la cantata Les Quatre Saisons , obres influïdes per la música popular catalana Residí a Perpinyà, on nasqué la seva filla Susanna 1722 L’any següent s’establí a París, on, juntament amb Mondonville i Rameau, fou un dels músics més apreciats del seu temps Fou músic de la cort de la duquessa del Maine, a Sceaux Publicà diverses obres ballets, com Don Quichotte chez la…
Petru Dumitriu
Literatura francesa
Escriptor romanès en llengua francesa.
S'exilià el 1960 i s’installà, primer, a Alemanya i, després, a França Escriví Les Boyards 1958-60, Incognito 1962, Les initiés 1966, Retour à Milo 1969, Au Dieu inconnu 1979, La liberté 1983, Les amours singulières 1990, etc
Georges de La Tour
La Magdalena del gresol , pintura realitzada per Georges de La Tour
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
Molt famós en el seu temps, la seva obra fou oblidada i atribuïda a FZurbarán, DVelázquez, FHerrera el Viejo i Le Nain, entre altres La seva producció, que hom creu nombrosa, és avui reduïda a uns quinze quadres segurs El seu estil ha estat estudiat des de dos punts de vista influència nòrdica i influència italiana Hom dubta que els punts de contacte fossin directes, i s’inclina a creure en una presa de posició de La Tour dins el corrent internacionalista caravaggesc Malgrat tot, el seu estil és d’una forta personalitat El seu art potencia el valor dels…
Michel Platini

Michel Platini
© Comunitat Europea/Berlaymont
Futbol
Futbolista i dirigent esportiu francès.
Fill de pares italians, del Piemont, installats a França Destacà des de ben jove per la seves habilitats físiques, tècniques i estratègiques Començà la carrera esportiva formant part de l’equip de tercera divisió AS Joeuf, que dirigia el seu pare 1966 Debutà professionalment amb el Nancy 1973-79, i obtingué la Lliga Francesa de 1981 amb el club Saint Étienne El 1982 fitxà per la Juventus de Torí, equip amb el qual obtingué la Lliga i la Copa d’Itàlia, la Copa d’Europa, Recopa i Supercopa d’Europa, i…
Jean Quatremer
Pseudònim del periodista francès Cédric Thomas.
Després d’estudiar dret, es dedicà al periodisme Des del 1984 treballa al diari Libération , des del 1990 com a cap de la secció d’afers europeus i a partir del 1992 com a corresponsal a Brusselles de la Unió Europea Les seves cròniques i els seus reportatges i articles han aconseguit un gran ressò per la crítica rigorosa i documentada que fa als òrgans i càrrecs rectors de la UE, en particular a l’opacitat, el funcionament sovint poc democràtic, l’esperit corporatiu i els interessos dels estats que en disminueixen la…
Dècim Magne Ausoni
Literatura
Retòrica
Poeta llatí i mestre en retòrica.
Convertit al cristianisme, fou preceptor de Paulí de Nola i de l’emperador Gracià, durant el regnat del qual assolí el consolat 379 Gràcies a la seva facilitat versificadora ha deixat un gran nombre de poesies Liber eglogarum ‘Les èglogues’, Ephemeris ‘Efemèrides’, Parentalia ‘Les parentals’, etc La seva obra més important és el poema Mosella , narració en hexàmetres d’un viatge a través d’aquest riu, que per la riquesa de les seves descripcions fou comparat amb l’obra de Virgili pels contemporanis
Louis Hubert Gonzalve Lyautey
Història
Militar
Militar francès.
Inicià la seva carrera al nord d’Àfrica, on fou nomenat comandant El 1894 fou enviat a la Indoxina i a Madagascar, on romangué fins el 1902 Nomenat general, el 1903 fou destinat a Algèria i en dirigí la pacificació Després dels fets sagnants de Fes 1912, fou cridat com a resident general al Marroc, on reprimí els aixecaments El 1921 fou nomenat mariscal de França, però el 1925, en ésser confiades les tropes que combatien Abd el-Krim a Pétain, dimití els seus càrrecs i tornà a França
Teodoric I d’Austràsia
Història
Rei franc d’Austràsia, amb capital a Reims i a Metz (511-534).
Era el fill gran de Clodoveu I, nat abans del seu casament El 507 lluità a Vouillé al costat del seu pare i tot seguit sotmeté l’Albigés, Roergue i l’Alvèrnia 507-508, que afegí a la seva part d’herència, que comprenia la regió dels ripuaris, la vall del Mosella, la futura Xampanya, els francs de la dreta del Rin i els alamans No volgué ajudar els seus germans contra el seu sogre Segimon, rei dels burgundis 523, però participà amb ells a la campanya del 524 Sotmeté de nou l’Alvèrnia 526, i amb el seu germà Clotari I…