Resultats de la cerca

Germà de Toni Elías, guanyà el Campionat d’Espanya de motocròs de 125 cc 1984 amb l’escuderia Moto Club Manresa pilotant una KTM Fou subcampió d’Espanya de motocròs en 125 cc 1990 Treballa en el patrocini de joves pilots de motocròs a través de Jordi Elías 100% Motos

Guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya de motocròs, un en 80 cc 1989 i dos en 250 cc 1993, 1994 A més, guanyà les edicions del Trofeu San Miguel de 80 cc 1990 i de les 24 Hores de Ciclomotors de Parets 1992 Fou campió d’Europa en 250 cc 1996 i campió d’Espanya SX en 250 cc 1997 i MX1 2005, 2006, després de superar una greu lesió que patí al final del 1996 Guanyà set vegades consecutives el Campionat d’Espanya de motocròs en 250 cc 1997-2003 Quedà tercer en el Mundial de motocròs de 250 cc 2002, fou subcampió del món de 650 cc 2003 i es convertí en…

Fou campió d’Espanya de motocròs júnior de 125 cc 2000, de supercròs de 125 cc 2003 i de motocròs MX2 2005, any que disputà diverses proves als EUA en què assolí dues segones posicions a l’SX d’Anaheim Posteriorment, fou tercer 2007 i primer 2008 Guanyà les Pro Series Nacionals de supercròs 2008 Fou subcampió d’Espanya de Sx1 2009, el mateix any que patí una lesió a la columna mentre competia

Conegut com Toni Elías pare, per distingir-lo del seu fill, pilot de velocitat S’especialitzà en pujades a muntanya, proves de resistència i rallis Inicià la seva carrera d’èxits en guanyar el Campionat d’Espanya de motocròs júnior 1974 Un any més tard, ja com a pilot oficial de Bultaco, guanyà en la categoria màxima de 250 cc i començà una època de domini en el motocròs estatal Fou onze vegades campió d’Espanya entre els 125 cc 1977-83 i els 250 cc 1981-83, 1986 Fou segon en 125 cc 1976, 1984, 1985, 1986, en 250 cc 1980, 1984 i en 500 cc 1978, 1981 Fou segon en el…

Debutà en una competició de motocròs amb Derbi, empresa on treballava Amb pocs anys guanyà unes 50 curses en la modalitat de gimcana, sempre pilotant una Derbi 98 L’any 1960 fitxà per Montesa, amb la qual aconseguí la majoria dels seus triomfs El 1959 guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat de 100 cc Pioner en les curses fora d’asfalt, disputà nombroses proves de motocròs i de trial En la primera modalitat, es proclamà campió d’Espanya de 125 cc 1961, 1963 i 250 cc 1961, 1962, 1965, 1966 Guanyà més de 25 proves arreu d’Europa i disputà diverses vegades el Mundial…

L’any 1990 participà amb l’equip espanyol en la Copa de l’Avenir de motocròs per a menors de dinou anys Fou subcampió d’Espanya de motocròs 1995 en 125 cc Assolí la tercera posició en el Campionat del Món de motocròs 1997 amb l’equip TM Itàlia Posteriorment, es dedicà a les proves d’enduro, pilotant també una TM i posteriorment una KTM

Conegut com el Maki , començà a competir a setze anys en supercròs i motocròs Després d’aconseguir el subcampionat de Catalunya de MX i la sisena posició en el Campionat d’Espanya 2001, passà a l’estil lliure d’exhibició Entre el 2004 i el 2007 disputà desenes de proves i aconseguí el tercer lloc al Freestyle Ciutat de Palma 2005 Fou pioner de la variant stunt a l’Estat espanyol

Conegut com el Loco , guanyà tres Campionats d’Espanya i cinc de Catalunya de motocròs, i fou campió del Nacional Bradol Posteriorment es dedicà al món dels salts FX i MX extrem, en què guanyà cinc Campionats d’Espanya FMX 2005-09 i cinc Copes Burn Guanyà l’FMX Internacional Freestyle disputat al Palau Sant Jordi de Barcelona L’any 2009 fitxà per l’equip KTM i quedà segon en el Campionat Europeu d’FMX Aconseguí la tercera posició al Campionat del Món 2010, 2011 Assolí el rècord Guinness de salts en encadenar deu backflips consecutius 2009

El 1988 guanyà el trofeu Finamersa de 60 cc Fou un dels millors pilots europeus de motocròs en categories inferiors, i assolí diversos títols de Catalunya i d’Espanya Fou subcampió d’Europa cadet de 80 cc 1995 En la màxima categoria fou subcampió d’Europa de motocròs en 125 cc 1998 i campió d’Espanya de supercròs en 125 cc 1997 i 250 cc 1999 En estil lliure rivalitzà en l’àmbit internacional amb el pilot nord-americà Travis Pastrana Guanyà les proves de Los Angeles i Las Vegas 1997, la Van Big Air París Bercy i la MGM de Las Vegas 1999, i totes les competicions estatals d’aquesta especialitat…

Guanyà set vegades el Campionat d’Espanya d’enduro 1979-85 i fou segon dues vegades 1988, 1989 Guanyà tres vegades el Campionat d’Espanya de 600 cc 4T 1991, 1993, 1994 Fou subcampió del món per equips en els Sis Dies Internacionals d’Enduro ISDE a la Cerdanya 1985 Participà en el Campionat d’Europa d’enduro de 500 cc 1980 Fou subcampió d’Espanya de motocròs 1983 L’any 1984 inicià la seva participació en els raids africans guanyà el Ralli de Tunísia 1987 i fou segon en el París-Dakar 1990 amb l’equip Yamaha, en què assolí la millor posició per a un pilot català fins en aquell moment Guanyà els…