Resultats de la cerca

Dirigí la coral La Paloma Euterpense de Barcelona i, establert al Vendrell 1914, La Lira Vendrellense i el Teatre Tívoli, on estrenà obres líriques musicades per ell

Havia començat a escriure als 14 anys Devenvenskije očerki ‘Narracions rurals’, publicades el 1859 Després d’una llarga inactivitat edità Stikhotvorenija ‘Poesies’, 1886 Moltes de les seves poesies han estat musicades per çajkovskij i d’altres compositors

Escriví nombroses comèdies, sainets i sarsueles, musicades per Chapí, Chueca i Caballero, com La tempestad 1882, La bruja 1887 i Agua, azucarillos y aguardiente 1897, entre d’altres, i arranjà el text de Marina de Camprodon perquè Arrieta convertís en òpera la primitiva sarsuela

Rector de la Pinya En iniciar-se la guerra civil de 1936-39 fou assassinat Deixà moltes obres teatrals, sovint musicades per autors catalans, com Asprors de joventut 1911, Guspires socials 1912, Enigmes tràgics 1914, L’estrella de la felicitat 1925, Rostos avall 1926, etc

Rector de la Pinya En iniciar-se la guerra civil de 1936-39 fou assassinat Deixà moltes obres teatrals, sovint musicades per autors catalans, com Asprors de joventut 1911, Guspires socials 1912, Enigmes tràgics 1914, L’estrella de la felicitat 1925, Rostos avall 1926, etc

La seva obra poètica palesa al començament la influència de George Sand, Baudelaire i EAPoe El primer recull de poemes, Dans les brandes 1877, és d’inspiració camperola En Névroses 1883, l’obra més important, accentua la nota macabra, força reeixida Publicà també Dix mélodies nouvelles 1887, musicades per ell, Les apparitions 1896, Ce que dit la Vie et ce que dit la Mort 1899, Paysages et paysans 1899, etc

Autor de sarsueles, com Primer jo 1873, Les campanetes 1873, en collaboració amb Eduard Vidal i Valenciano, musicades per Josep Ribera, El somni de la innocència 1895, amb música d’U Fando, etc Adaptà el vodevil Kikirikí 1887, l’opereta Flor de te 1897 i les comèdies La torre dels misteris 1876 i La casa tranquilla 1879, i La làmpara meravellosa 1894 Dirigí el Teatre Tívoli de Barcelona

Mestre d’escola elemental, fou director de l’arxiu històric de l’Alguer Des del 1929 collaborà en nombrosos diaris i revistes amb articles i poesies, aquestes en català de l’Alguer, i obtingué diversos premis La seva obra poètica —d’índole, en general, intimista— no ha estat recollida, però és un autor popular a l’Alguer gràcies a algunes composicions seves que han estat musicades Fou fundador i primer secretari del Centre d’Estudis Algueresos

Estudià jurisprudència a Londres i es donà a conèixer com a poeta amb Odes and Epistles 1806 i els poemes satírics Corruption i Intolerance 1808 Anà a Itàlia i fou amic de Byron, mort el qual contribuí a fer conèixer la seva obra La poesia de Moore, romàntica, desenvolupa una temàtica oriental Lalla Rookh, 1817 i una altra de caire patriòtic militant, fonamentada en el poble i la tradició irlandesa Irish Melodies , 1808-34, algunes de musicades per ell mateix amb notable èxit

Estudià lleis i ciències a Berlín i a Halle, però influït per Johann Wolfgang Goethe vers el 1800 es decantà per les lletres Amb el seu amic Clemens Brentano recollí una gran quantitat de llegendes i música popular alemanya destaquen el recull Des Knaben Wunderhorn 'El corn meravellós del minyó', molts poemes dels quals foren musicats per diversos compositors alemanys, i tota la mitologia centrada en el Rin, font d’inspiració per als romàntics alemanys, i de la qual l’obra de Richard Wagner és l’exponent culminant Autor també de poesia, algunes de les seves composicions foren musicades…