Resultats de la cerca

Es casà amb el seu oncle Herodes Filip, del qual tingué Salomé , després s’uní al germanastre d’aquest, Herodes Antipas Apareix en els Evangelis com a instigadora de la mort de sant Joan Baptista

La seva mare, violinista del Trio Chai gneau, fou la seva primera mestra, i posteriorment es formà amb S Cesbron Viseur Obtingué diversos premis, fins que el 1939 fou contractada per l’Òpera Còmica de París, on el 1940 interpretà el paper de Mélisande, en el qual s’especialitzà al llarg de més de quinze anys i que enregistrà el 1942 Es destacà igualment en el repertori alemany i en la música francesa del segle XX, particularment en obres del Grup dels Sis Ha estrenat obres vocals òpera i oratori de P Boulez, H Dutilleux o P Le Flem, entre d’altres Des del 1954 fins a la seva jubilació, fou…

Filla pòstuma de l’infant Pere de Castella, germà de Ferran IV, i de Maria d’Aragó, filla de Jaume II La seva mare la portà a Calataiud Per això i per les rendes que tenia als territoris de frontera entre Castella i Aragó fou promoguda una llarga qüestió amb l’àvia paterna de Blanca, la reina vídua Maria de Molina Fou projectat el matrimoni de Blanca amb Alfons XI de Castella i, després, amb el senyor de Biscaia, projecte, aquest darrer, rebutjat pel mateix rei Tampoc no arribà a terme el seu prometatge amb Pere, hereu de Portugal Retirada la seva mare al monestir de Sixena i després a…

Fou muller del comte Artau IV El 1119 esdevingué regent de la seva neta la comtessa Guillema I

Pel seu matrimoni amb Arsenda I, comtessa de Carcassona i de Rasès 934-957, uní aquests extensos comtats i permeté que llur neta, la comtessa Ermessenda de Barcelona, en traspassés els drets al casal barceloní

Marit d’Agariste, neta de l’alcmeònida Clístenes, fou pare de Pèricles Acusà Milcíades i n’obtingué la condemna Més tard 484 també ell fou condemnat a l’ostracisme Durant la invasió persa comandà la flota atenesa Morí durant la pesta d’Atenes del 429

Fill de Teobald I , es casà amb Blanca d’Artois 1269, neta de Lluís IX de França Succeí el seu germà Teobald II Es negà a participar en la insurrecció nobiliària dirigida per l’infant de Castella, Felip, contra el seu germà Alfons X 1269-70

Filla de l’infant Alfons, senyor de Molina i de Mesa, i neta d’Alfons IX de Lleó Climent IV denegà 1265 el consentiment a llur matrimoni, allegant la situació del rei respecte a Teresa Gil de Vidaure Designà Jaume I hereu dels seus béns al regne de Galícia

Filla de l’infant Joan i néta de Joan I de Portugal, es casà amb Joan II de Castella 1447, matrimoni concertat per Álvaro de Luna per obtenir l’ajut portuguès en la lluita contra la corona d’Aragó Fou mare d’Isabel la Catòlica i de l’infant Alfons

Dirigí el collegi de Prada a partir del 1815 i el de Ceret a partir del 1829 El 1841 publicà a Avinyó la Nova collecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques , escrit en una llengua relativament neta de gallicismes, per la qual cosa hom pot considerar-lo precursor de la renaixença literària rossellonesa