Resultats de la cerca

Cultivà el teatre, la poesia, la narració breu i la biografia Fundador, editor i redactor de la Gazetta Ladina 1922, passà 1939 a redactor literari del nou Fögl Ladin A partir del 1951, animà una companyia de teatre ambulant Entre les seves obres cal esmentar Il nar da Fallun narració, Chanzuns umoristicas cun la guitarra, L’alba e la s-charbunada narració en vers, Gian Travers e la chanzun da la guerra de Müsch, Il premi da la vita teatre, en collaboració amb Men Gaudenz, In bocca d’luf, Il Battaporta poesia, Chanzuns per la guitarra

Prevere, fou vicari de Roses durant la guerra del Francès es refugià a Sant Jordi i escriví, sense gaires pretensions històriques, dues relacions de la guerra, molt interessants pel seu valor documental, Narració de les vegades que en Sant Jordi hi ha hagut tropa francesa , inèdita, i Narració de los sis anys i quatre mesos que los francesos han estat en Catalunya publicat el 1911 deixà també inèdita una Relació de les antiguadats i modernitats, tant espirituals, com temporals de la vila de Roses fins el 1808

Ha estat considerat el modernitzador de la novella De la seva producció cal destacar Egunero hasten delako ‘Perquè comença cada dia’, 1969, 100 metro ‘100 metres’, 1976, on descriu de manera molt hàbil la tensió que angoixa el protagonista, un activista de la resistència basca, en aquests 100 metres que recorre abans de caure mort i Ene Jesus ‘Jesús meu’, 1979, obra que hom pot considerar, dins la novellística basca, com el paradigma del que ha estat anomenat l’aventura de la narració enfront de la narració de l’aventura Membre de l’Acadèmia de la Llengua Basca

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on més tard impartí classes de teoria i història de les belles arts També estudià dret a la Universitat de Barcelona Treballà per a diverses editorials i a les revistes Catalunya  i La Illustració Catalana , publicant-hi illustracions i textos Així mateix, fou director artístic de l’ Enciclopedia universal ilustrada Espasa i publicà un Resumen gráfico de la historia del arte 1906, reeditat sovint La seva narració  El Ton de la Muga Estudi per a una novella , guanyà la Copa dels Jocs Florals de Barcelona del 1905 i fou…

Ocupa el desè lloc de la sistematització genealògica que va d’Adam, l’epònim de la humanitat, fins al Diluvi Al moment del Diluvi, segons la narració del Gènesi , construí una arca arca de Noè , on se salvà ell i la seva família i una parella d’animals de cada espècie En el Diluvi, Noè té el paper que, amb altres noms, tenia l’heroi de les tradicions sumèria, assíria i babilònica, amb la diferència que la Bíblia atribueix a Henoc, l’home just, el privilegi d’ésser transportat al món diví, mentre que Noè, també home just, encapçala només les genealogies dels nous pobladors de la terra La…

L’any 1952 es graduà en llengua anglesa a la Universitat de Cornell i el 1960 obtingué un màster en belles arts de la Yale University School of Drama Compaginà la docència de la llengua i la literatura anglesa en diverses universitats Cornell, Boulder i Washington amb la carrera literària El 1959 publicà en una revista Nor Custom Stale , la seva primera narració de ciència-ficció, gènere del qual fou una de les primeres autores i, juntament amb Ursula Kroeber Le Guin , fins avui la més destacada Guanyà dos dels premis més prestigiosos de ciència-ficció el Nebula 1972 a la millor narració…

Vida i obra Estudià filologia a la Universitat de Barcelona Conreà la poesia dins l’anomenat “realisme existencialista” en llibres com El crit i la paraula 1973, Doble fons 1977, Destinatari d’albes 1980 i Limito al nord només amb el teu sexe 1981 Els dos darrers volums introduïren un lirisme molt més assossegat i descriptiu, sempre atent a les vivències del món contemporani Amb La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal 1984, premi Carles Riba, accentuà la seva angoixa existencial que, posteriorment, també es manifesta en La xarxa del númida 1986 Publicà la novella Interruptus 1982, premi…

Autor del Ḥikāyāt Abū-l-Qāsim ‘Història d’Abū-l-Qāsim’, narració picaresca del Bagdad de l’època

Especialitzat en temes culturals i, particularment, en l'àmbit musical, fou el responsable de la secció de música de la revista Canigó , des de l'any 1971, redactor a Presència i collaborador a Tramuntana ,  Serra d'Or , Àncora , El Correo Catalán , l' Avui i L'Eco de Sitges Dirigí la revista de la mostra "Expocultura", promoguda per la Generalitat de Catalunya, en les edicions del 1982 i el 1983 Realitzà un destacat treball d'investigació en l'àmbit sardanístic i escriví les biografies d'Eduard Toldrà, Rafael Ferrer i Francesc Mas i Ros, a més d'impartir conferències, presentar concerts i…

Estudià filologia hispànica i, fins l’any 2000, compaginà la dedicació a la narrativa amb feines d’editor Ediciones B i de traductor de l’anglès Des d’aquest any es dedicà exclusivament a la literatura i elaborà una obra de pocs títols, però densa i documentada La seva primera novella, El día menos pensado 1994, relat de la vida d’un sensesostre, fou molt elogiada per la crítica, i continuà la trajectòria amb Historia del desorden 2000, sobre cinc personatges a la recerca de la llibertat Mentira 2004, construïda al voltant del tema de la mort, fou guardonada amb el premi Llibreter i es…