Resultats de la cerca

La seva obra, de primer dins l’estil internacional Museum of Modern Art, Nova York, 1939, a partir del 1950 s’orientà cap al neobarroc, del qual fou el màxim representant als EUA Es féu remarcar per les parets d’abric perforades, comparables a reixes o gelosies altes com la façana pavelló circular dels EUA a l’Exposició de Brusselles, 1958 ambaixada dels EUA a Nova Delhi, 1958 estació de servei de l’aeroport d’Idlewild a Nova York, 1960 Algunes obres tenen reminiscències d’estil venecià Gallery of Modern Art, al Columbus Circle de Nova York, 1960 En el gratacel de la General…

Deixeble de Hilding Rosenberg, les seves primeres obres manifesten l’empremta de la tradició musical nòrdica de C Nielsen i J Sibelius Interessat en les qüestions estructurals sorgides de l’ús de la polifonia, analitzà, juntament amb altres membres del Monday Group, l’anomenada "nova objectivitat" de Paul Hindemith, materialitzada en el seu Concerto Grosso 1944, basat en un llenguatge neobarroc A partir del 1946, la seva visió musical s’amplià interessant-se en les contribucions realitzades per B Bartók, I Stravinsky i la Segona Escola de Viena En aquest període començà a…

Fill de Lluís Serrahima i Camín Estudià amb Antoni Urpí i al Cercle Artístic de Sant Lluc La seva primera exposició fou a la Sala Parés el 1930, on obtingué un gran èxit amb peces de formes geomètriques i simples, allunyades del gust neobarroc i decorativista del moment, formes que continuà en la seva trajectòria artística Conreà especialment l’argenteria religiosa féu diferents custòdies, com una per al XXXV Congrés Eucarístic, la de les Llars Mundet i d’altres, nombrosos calzes, etc Collaborà en la realització del tron de la Mare de Déu de Montserrat Obtingué diferents premis,…

Estudià composició a la Hochschule für Musik de Berlín 1922 A partir del 1930 exercí la docència a Mülheim, on fou professor privat de música, i el 1934 començà a treballar a l’Escola de Música d’Església a Spandau Berlín, on s’establí Les seves primeres obres instrumentals revelen inquietud per trobar nous mitjans d’expressió, cosa que aconseguí utilitzant un estil contrapuntístic estricte amb influència de la música dels segles XVI i XVII Les bases teòriques del seu llenguatge musical es troben en els llibres Stilwende der Musik 'Tombants estilístics de la música' i Der polyphone Satz 'La…

Estudià composició a Varsòvia amb P Rytel i a Poznan amb T Szeligowski 1950-51 També rebé classes de piano de M Klimont-Jacynowa Treballà al Centre de Cinema Documental de la capital polonesa, i del 1957 al 1960 participà en els Cursos de Darmstadt Igualment collaborà amb els estudis de música electrònica de la Ràdio Polonesa des del 1959, i treballà al centre de música electrònica de Ràdio Colònia 1966-67 i al Grup de Recerca Musical de l’ORTF a París 1970 Com a pedagog es dedicà a l’ensenyament de la composició i a potenciar el conreu de la música electrònica Després d’una primera etapa d’…

Vida De petit cantà al cor de l’església de la seva vila natal i el 1909 començà a estudiar piano amb John Heintze al Conservatori de Malmö Més tard es traslladà a Estocolm, on continuà la seva formació al conservatori 1915-19 amb R Andersson piano i E Ellberg composició L’any 1919 debutà com a director d’orquestra a Norrköping amb una obra pròpia, les Tres peces de fantasia El 1920 era a Dresden estudiant direcció orquestral amb Kurt Striegler i piano amb Richard Buchmayer, i l’any següent tornà al seu país natal El 1923 fou nomenat vicepresident de la secció sueca de la Societat…