Resultats de la cerca

Amic de Pissarro i dels neoimpressionistes, adoptà el divisionisme Hom l’identifica, versemblantment, amb el “pintor puntillista” que Santiago Rusiñol i Ramon Casas tractaren a París al principi dels anys noranta D’ideologia anarquista —fou empresonat diverses vegades—, en un viatge a Bèlgica l’influí la temàtica obrera 1897 Estilísticament s’acostà, més tard, a l’impressionisme El 1935 assolí la presidència de la Société des Artistes Indépendants

S'inicià a Roma 1901 amb el coneixement de Balla i Boccioni Al cap de cinc anys era a París pintant formes neoimpressionistes Definitivament s’adherí al futurisme i signà el seu manifest del 1910 La seva preocupació gira entorn de la recerca de la “sensació dinàmica en si”, mitjançant colors molt vius i ritmes molt dinàmics i elegants Més tard s’inclinà cap a un classicisme entre racionalista i màgic, molt acostat a Derain, a partir de la Section d’or La seva evolució es posà de manifest al seu llibre Du cubisme au classicisme 1921 Entre les seves pintures cal destacar el Jeroglífic dinàmic…

Inicià els estudis de pintura el 1881, a l’acadèmia de belles arts d’Anvers, que prosseguí a París 1884-85, a l’acadèmia Julian i al taller de Carolus Duran, i pertangué al grup belga Les Vingt La seva obra pictòrica pot ésser inclosa dins les tendències neoimpressionistes, amb una forta influència de Seurat i Gauguin Impulsat per la lectura de les obres de J Ruskin i W Morris, decidí de dedicar-se a la unió de l’art amb la indústria Després de fer un curs sobre oficis artístics a l’acadèmia d’Anvers 1893, edità el llibre-manifest Déblaiement d’Art 1895 El 1895, encara a un…