Resultats de la cerca

Professor a Chicago, el seu pensament s’inscriu dins l’escola neopositivista Intentà de donar a les ciències socials una base científica, destacà la importància del mètode matemàtic i estudià els fenòmens socials mitjançant la determinació dels coeficients de correlació que hi ha entre ells És autor de Social Exchange 1923 i The Social Efects of Aviation 1946

Fou un dels principals representants del cercle de Viena De tendència neopositivista, aplicà els ideals del positivisme lògic als problemes socials i, juntament amb RCarnap, elaborà el fisicalisme Dirigí la International Encyclopaedia of United Science i és autor d' Empirische Soziologie ‘Sociologia empírica’, 1931, Einheitswissenschaft und Psychologie ‘Ciència unificada i psicologia’, 1933 i Le développement du Cercle de Vienne et l’avenir de l’empirisme logique 1935

Professor a Berlín des del 1926, fou destacat representant de l’anomenat Grup de Berlín, neopositivista i vinculat al cercle de Viena, i des del 1930 dirigí, amb R Carnap, la revista Erkenntnis des del 1933 professà a Istanbul i des del 1938 a la Universitat de Califòrnia, on es traslladà fugint dels nazis Seguidor, bé que moderat, dels desenvolupaments de l’empirisme lògic, l’empirisme científic i el moviment per a la ciència unificada, és autor de moltes obres sobre la nova imatge física del món i les seves implicacions filosòfiques, entre les quals es destaquen…

Vida i obra Ordenat 1926 de sacerdot, obtingué 1953 per oposició la plaça d’arxiver de la seu de Sogorb Alt Palància, on reorganitzà la biblioteca i l’arxiu Fou professor d’història universal i d’art al seminari diocesà de Castelló de la Plana, cronista de Catarroja i de Montcada de l’Horta i director del Centre de Cultura Valenciana des del 1972 A més, fou acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts Sant Carles de València i membre honorífic de Lo Rat-Penat La seva producció historiogràfica tractà, fonamentalment, de temes locals i religiosos, especialment de l’època foral Els seus…

Fill d’un escultor, Sofròniscos, i d’una llevadora, Fenàrete, la seva figura, difícil de precisar amb objectivitat històrica, és coneguda per pocs testimonis, sovint contraposats el més antic 423 aC és Els núvols d’Aristòfanes, sàtira burlesca després de mort, prolifera la literatura dels diàlegs socràtics , entre els quals cal destacar els Diàlegs de Plató, on és evident la idealització del mestre, les Dites memorables , l' Apologia i el Simposi de Xenofont , on apareix un Sòcrates adotzenat incompatible amb la seva immediata fecunditat, amb la proliferació d’escoles socràtiques, i alguns…