Resultats de la cerca

Principal representant del cinema experimental a Hongria El seu primer llargmetratge, Amerikai anzix ‘Tors americà’, 1975 guanyà el gran premi del festival cinematogràfic de Mannheim, i el segon, de dues parts, Psyché 1980, obtingué èxit a Locarno El seu últim film fou Kutya éji dala ‘Cant nocturn del gos’, 1983

Són notables els seus estudis sobre la brillantor del cel nocturn, basats en un gran nombre de mesures fotomètriques, espectroscòpiques i polarimètriques, i sobre la matèria interestellar a la regió central de la Via Làctia Són obres seves Nébuleuses Galactiques et Matière Interstellaire 1954 i Introduction à l’Astrophysique 1961

Estudià a Barcelona amb C G Vidiella i fou concertista de piano Autor de Simfonia-Allegro , per a orquestra, Nocturn , per a instruments de corda, i Marxa heroica, per a piano, instrument per al qual escriví també glosses de cançons catalanes, com La pastoreta Fou crític musical de La Renaixença , La Ilustració Catalana i La Vanguardia

Cursà estudis musicals a Palma i a Madrid, i els amplià a Berlín, on adquirí un gran prestigi com a concertista i professor entre els seus deixebles hi hagué Arthur Rubinstein Compongué inspirats lieder i peces per a piano Sehnsucht ‘Anhel’, Traümerei ‘Somieig’, Nocturn i Tema i variacions Residí a Madrid, a Barcelona i a Palma, ciutats on exercí el professorat

Especialitzat durant els primers temps en paisatges parisencs i del seu món nocturn, es dedicà després a viatjar i recollí en els seus quadres els paisatges dels diferents indrets on havia restat Londres, Provença, Espanya Residí un quant temps als EUA i a l’Extrem Orient Té obres a Barcelona, Tours, Versalles i al Musée National d’Art Moderne de París

Tot practicant la pintura i la litografia en un estil fantàstic fins que adoptà les idees constructivistes de Moholy-Nagy, es dedicà a l’escultura 1930 fent construccions de fusta fins l’any 1945, que les féu amb metall expressant d’una manera vitalista l’angoixa contemporània Balener de Nantuckett 1952-53, Monument al presoner polític desconegut 1952, Vol nocturn 1958-62

Estudià a Londres amb Clementi, amb el qual anà a París 1802 i a Peterburg 1803, on s’establí com a professor de piano Actuà per Europa creador del nocturn per a piano, les seves obres, de caire romàntic, influïren sobre Chopin, Agatha Szymanowska i altres autors A part els nocturns, que són les seves obres més conegudes, deixà set concerts per a piano i orquestra, sonates, etc

Com a torero excellí amb la capa i la muleta prengué l’alternativa el 1943 i es retirà el 1960 En teatre representà sovint Don Juan Tenorio , i obres en català de Rusiñol, Guimerà, etc Des del 1946 intervingué en cinema Pandora and the Flying Dutchman 1951 Posteriorment actuà en els films No compteu amb els dits 1967 i Nocturn 29 1968, de Pere Portabella Publicà diversos llibres de poemes en castellà

Treballà a Catalunya Ràdio retransmetent els partits de basquetbol, collaborant amb Joaquim Maria Puyal en les retransmissions dels partits de futbol i presentant els programes La jornada i No ho diguis a ningú L’any 2004 passà a l’emissora RAC1, en què fou cap de la secció d’esports i hi presentà el programa nocturn Tu diràs , fins que l’any 2007 passà a presentar un magazín matinal de caràcter generalista Premi Ondas 2011

Membre de l’Associació Esportiva Pallars, amb la qual es proclamà campió d’Espanya de clubs 2009, fou campió estatal de ràfting 2008 juntament amb Ramon Barbé, Jan Cano i Josep Foz El 2008 també guanyà el campionat de ràfting nocturn del Ralli Internacional de la Noguera Pallaresa amb l’equip de l’Associació de Guies Noguera Pallaresa, juntament amb Ramon Barbé, Jan Cano i Albert Aixàs Disputà el Mundial de ràfting 2009 També participà en Campionats d’Espanya de caiac