Resultats de la cerca

Fou cardenal 1585 i nunci a Polònia 1588 Publicà la Vulgata i un índex de llibres prohibits 1596 Seguint una política filofrancesa, sostingué Enric IV enfront dels Habsburg

Fou nunci a Espanya 1644-53 Reorganitzà la jerarquia de Portugal i aconseguí un simulacre de submissió d’alguns jansenistes Actuà de mitjancer entre Lluís XIV i Carles II en la qüestió dels Països Baixos

Arquebisbe de Rossano 1553, governador de Perusa 1559, nunci a Madrid 1564 i Venècia 1573 i cardenal 1583, tingué un pes important durant el pontificat de Sixt V La seva elecció suscità moltes esperances, però morí pocs dies després

Campaner i nunci del Comune, del qual obtingué càrrecs més importants, és autor d’un cançoner en què predominen els elements gnòmics, aventurers i amorosos Escriví poesia històrica, el Centiloquio i també diversos romanços Bruto di Bretagna, Madonna Lionessa , etc

Després d’uns quants anys de serveis a l’Església catòlica, com a nunci a Alemanya i bisbe de Modrus i de Capodístria, s’oposà al papat i manifestà fortes simpaties envers la reforma luterana Acusat d’heretge, s’exilià un quant temps a Suïssa És autor de molts opuscles de propaganda i de polèmica

Arquebisbe de Gènova 1819 i nunci a París 1827-30, sostingué activament el règim de Carles X Cardenal 1831 i secretari d’estat de Gregori XVI 1836, féu regnar els principis absolutistes en els Estats Pontificis i estrenyé les relacions amb Àustria Odiat pels revolucionaris, hagué de refugiar-se amb Pius IX a Gaeta 1848-50

Formà part de la Manufactura de l’Escola Massana, i des del 1945 fou professora de dibuix de documents del natural a la mateixa escola Obtingué la medalla de bronze en l’Exposición de Artes Decorativas de Madrid 1949 És autora de la patena que l’Ajuntament de Barcelona regalà al nunci papal el 1952 amb motiu del Congrés Eucarístic de Barcelona

Essent sotsdiaca fou escollit pel bisbe KTvon Dalberg 1802 com a collaborador en l’organització de l’església alemanya, amb independència i primat propi, en la línia josefinista josefinisme Defensà el febronianisme al congrés de Viena 1814 contra el cardenal Consalvi i el nunci GSeveroli El seu nomenament com a vicari administrador de Constança, invalidat per Pius VII 1817, portà a la supressió de la diòcesi 1821 És autor de diverses obres febronianistes

Doctorat en dret civil i canònic a Lleida, i canonge d’Oriola, el 1483 era ja a Roma, amb Roderic de Borja, futur Alexandre VI Gaudí de molts beneficis eclesiàstics en diferents diòcesis d’Aragó, Castella i Portugal Fou el primer nunci permanent de la Santa Seu, enviat el 1492 davant de Ferran II i d’Isabel en anys crucials de llurs afers diplomàtics amb França i de llur política italiana i americana Nomenat bisbe de Catània, d’Astorga 1500 i de Lleó, fou creat cardenal el 1503

Ordenat de sacerdot 1866 i doctor en dret civil i canònic 1870, passà directament a la cúria A la nunciatura de Madrid fou conseller 1875-77 i nunci 1882-87 Com a cardenal-secretari d’estat de Lleó XIII 1887-1903 cercà la independència de la Santa Seu mitjançant un inseriment en la comunitat internacional afavorí l’adhesió dels catòlics francesos a la república, la dels espanyols a la monarquia restaurada i la dels italians al nou sistema, política que li valgué el veto d’Àustria en el conclave del 1903