Resultats de la cerca

El 1937 es traslladà als EUA, on ensenyà i fou un dels principals introductors del positivisme lògic El seu interès se centrà en problemes relacionats amb la filosofia de la ciència, com són la confirmació d’hipòtesis i la formulació de conceptes Propugnà també la condició de ciència per a la història Publicà la major part de la seva aportació filosòfica en revistes especialitzades oen volums collectiuss oen volums collectius Com a excepció, cal esmentar Aspects of Scientific Explanation 1965 i Philosophy of…

Fou director d’orquestra teatral, i es dedicà a escriure música escènica Compongué nombroses sarsueles, sol oen collaboració amb Chueca i, ocasionalment, amb Bretón i d’altres la més famosa és La Gran Vía

Funcionari públic, escriví una gran quantitat d’obres teatrals en castellà, sol El tundidor de Mallorca , 1843 Juana Grey , 1848 oen collaboració La Beltraneja , 1871 La Fornarina , 1876, etc També traduí nombroses obres del francès

Professor a Kharkiv i a Peterburg, féu importants estudis matemàtics sobre les equacions diferencials, el càlcul de probabilitats, etc i mecànics sobre sistemes en equilibri oen moviment, sobre hidrodinàmica, potencials, etc Desenvolupà especialment una teoria general de l’estabilitat i de la regulació de sistemes no lineals

Autor eminentment costumista, conreà el sainet bilingüe oen català El barbero afeita al burro , 1859 Don Gregori del Pernil, o sia L’arribada d’un mort i la fugida d’un viu , 1868 Manetes a la padrina , 1868 Tan gran i va a la font , 1877, i publicà romanços i diàlegs Deixà inèdita la novella en castellà El marqués de Montefrío , datada el 1860

Amb les seves sàtires, en vers oen prosa, com Lisica kaznodej ‘La guineu tresorera’, 1762, i amb les comèdies satíriques, com Nedorosl’ ‘L’ignorant’, 1782, es manifestà com un dels ideòlegs de la Illustració russa La seva obra, desenvolupada en el marc del classicisme, manifesta una gran vivacitat, un contingut de caire social i la unió de la llengua culta i la popular

Destacà a les categories inferiors del Club Medina a mitjan dècada de 1970, on guanyà el Trofeu Mercè Oliveró 1974 o el Trofeu Alícia Lage 1976 Fou subcampiona de Catalunya i d’Espanya juvenil 1977 El 1978 ingressà al Centre Gimnàstic Barcelonès, amb el qual fou campiona de Catalunya per equips 1978 També participà en diverses competicions internacionals, com el Grand Prix de Valença oen enfrontaments contra diferents seleccions europees

Vers el 1922 es traslladà a París, on fou deixeble d’ABourdelle S'afilià al surrealisme 1925-34 A partir del 1935, després d’una etapa marcada per la influència de l’escultura negra, creà un art figuratiu de formes allargassades coronades de busts deformes, figures estàtiques oen actitud de caminar Home que assenyala 1947 Tate Gallery, Londres, Plaça Major 1948-49 coll Peggy Guggenheim, Venècia, Cap monumental 1960 coll Joseph HHirshhorn, Nova York

Juntament amb Penderecki fou un dels principals representants de la nova escola polonesa Des dels Jocs venecians 1961 utilitzà la tècnica aleatòria, que continuà en els trois poèmes d’Henri Michaux per a cor i orquestra, en la Segona Simfonia 1967 oen el Llibre per a Orquestra 1968 i en un Concert per a piano 1988 Obres anteriors, de tècnica més tradicional però igualment importants, són Concerto per a Orquestra 1954 i Música Fúnebre 1958 Exercí la docència i fou guardonat amb nombrosos premis

Desplegà una intensa activitat pastoral i administrativa en la reorganització del seminari 1784 i promogué campanyes tumultuoses a càrrec de l’apòstol d’Andalusia, Diego José de Cádiz Fomentà, a través del premonstratenc Jaume Caresmar, l’ordenació dels arxius capitular i de la mesa episcopal És autor de molts treballs pastorals i jurídics, alguns d’ells en català oen edició bilingüe, com un Promptuari de la doctrina cristiana per l’ús dels nois empleats en les fàbriques de pintats d’esta ciutat 1786