Resultats de la cerca

Funcionari del ministeri d’afers estrangers, organitzà un grup intellectual a Peterburg, d’idees socialistes, inspirades principalment en les de Fourier El grup fou acusat de conspiració i hom en desterrà on'empresonà els membres

Rebé la primera formació musical del seu pare, i posteriorment tingué com a mestre M Lecloux-Dejonc Debutà a sis anys amb un concert de P Rode El 1827 començà una gira de concerts per Lieja i Brusselles, on conegué el seu nou professor, Ch Bériot, amb qui estudià fins el 1831, i de la mà del qual es presentà el 1829 a París El 1833 realitzà concerts per Europa, i entrà en contacte amb músics com L Spohr, R Schumann oN Paganini El 1835 tornà a París per continuar els estudis de composició amb A Reicha Del 1846 al 1851 visqué a Sant Petersburg, on treballà com a…

Estudià al Conservatori de Moscou amb N M’askovskij i tot seguit es dedicà a l’ensenyament en diverses escoles, fins que hi tornà com a professor de composició en fou director del 1942 al 1948 Aquest darrer any, malgrat els nombrosos premis estatals, es veié acusat de formalisme al costat de S Prokof’ev, D Šostakovič oN M’askovskij, i perdé el càrrec El seu nom fou rehabilitat el 1958 Lligat a les formes tradicionals, durant els anys vint es deixà influir per l’impressionisme, però els anys quaranta retornà a la música de caràcter nacional Això no li…

Vida Comentarista cinematogràfic en "Cinema" i "Nuevo Cinema" 1938, s’exilià a Mèxic després de la guerra civil Allí escriví arguments per a la pantalla on’adaptà al costat del realitzador toledà José Díaz Morales, mexicà d’adopció Junts adequaren el text per al melodrama Por un amor 1944 i Amar es vivir 1945, de Juan J Ortega Amb aquest adaptà La Gioconda , de Gabriele D’Annunzio, protagonitzat per la catalana Emília Guiu, que obtingué un gran èxit El 1941 s’inicià com a argumentista de la comèdia Cinco minutos de amor Alfonso Patiño Tornà a treballar amb Díaz…

Vida Membre d’una família de músics, a la mort del seu pare es traslladà a l’important centre musical de Bolonya, on publicà gairebé la totalitat de la seva música instrumental entre el 1685 i el 1687 Aquestes obres, seguint l’estil seriós de l’escola bolonyesa repre sentada posteriorment per G Torelli, li permeteren de ser admès a l’Accademia Filarmonica de la ciutat i entrar a formar part com a violoncellista de la capella de la basílica de Sant Petroni També compongué música religiosa i oratoris fins el 1692, any en què es traslladà a Roma, on començà la seva carrera com a compositor…

Vida Inicià els estudis musicals, principalment pianístics, a Barcelona, amb Claudi Martínez i Josep Font deixebles del cèlebre mestre Pere Tintorer, i rebé els valuosos consells de Felip Pedrell i d’Enric Granados En 1907-08, i després d’haver estrenat a Barcelona les seves primeres composicions, amplià estudis a Munic, on assistí a les classes d’anàlisi, estètica i teoria musical dels professors Wiedermeyer i F Klose Durant el mateix període rebé també lliçons de Max Reger, compositor que sempre venerà Després d’una breu estada a Barcelona, el 1911 inicià una nova etapa fora de Catalunya i…