Resultats de la cerca

Inicià els estudis de piano a quatre anys i rebé una amplíssima formació pianística amb M Vega, Meysernberg i, ocasionalment, amb F Liszt, a més de classes de composició i contrapunt d’A Reicha Finalment dirigí la seva carrera vers el cant, que estudià principalment amb els seus pares El 1839 debutà a Londres amb el paper de Desdèmona en l' Otello de G Rossini, i el mateix any fou contractada al Théâtre-Italien per l’empresari Louis Viardot, amb qui es casà dos anys després Entre els seus triomfs més importants hi ha l’estrena de Le prophète , de G Meyerbeer, i les seves interpretacions de…

Fou director d’orquestra teatral, i es dedicà a escriure música escènica Compongué nombroses sarsueles, sol o en collaboració amb Chueca i, ocasionalment, amb Bretón i d’altres la més famosa és La Gran Vía

Estudià lleis a Viena i es dedicà a la botànica Havent-se dedicat, només ocasionalment, a la musicologia, confeccionà un catàleg de les obres de Mozart, el Köchel-Verzeichnis abreujat, K o KV, que, malgrat els seus errors, és encara emprat

Format a Llotja, feu la seva primera exposició individual l’any 1966 És especialment conegut per la seva pintura realista, de temàtica femenina o, més ocasionalment, paisatgística Acostuma a compensar la contenció de les seves formes amb aplicacions més agosarades del color

Estudià a Santa Fe amb Graziella Pomponio i Jorge Martínez Zárate i debutà a quinze anys El 1964 fou nomenat professor de la Universidad Nacional del Litoral A partir d’aleshores inicià una carrera internacional ascendent com a concertista Ocasionalment ha format duo amb el violinista Ruggiero Ricci

Pertangué al cercle de les justes poètiques de Bernat Català de Valleriola a València el 1602, autor de dècimes, vuitenes i sonets cultistes i barrocs, publicats ocasionalment en reculls commemoratius de les beatificacions de Lluís Bertran i Tomás de Villanueva 1608, 1620, de la mort de Francesc Jeroni Simó 1614, etc

Vida i obra Estudià al seminari de Vic, però abandonà la carrera eclesiàstica i es retirà a la casa pairal per fer de cabaler Autor de poesies en català, i ocasionalment en castellà, conreà temes religiosos, costumistes i satírics Allunyat del romanticisme—en algun moment fins i tot no s’està de riure-se’n—, les seves influències provenen del barroc, el rococó i l’illuminisme Bibliografia Miró, M-M 1987-1988 Vegeu bibliografia

Debutà l’any 1845 El 1849 actuà al Liceu de Barcelona i el 1850 passà a l’Odeon, on començà a actuar en teatre català L’any 1856 estrenà La Verge de les Mercès , de MAngelon, i el 1858 Don Joan de Serrallonga , de Víctor Balaguer El 1868 estrenà al Liceu Els hereus , d’Ubach i Vinyeta Esdevinguda cèlebre, actuà habitualment al Teatre Romea 1870-87 i ocasionalment al Novetats i al Bon Retir

Fou tenor de la catedral de València des del 1597 L’any 1598 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sogorb, on romangué fins el 1600 Tornà a València, on fou contractat de nou com a cantor i, a partir del 1601, exercí ocasionalment com a organista de la catedral ocupant la vacant de Josep Isasi L’any 1621 substituí el mestre de capella Vicenç Garcia Compongué diversos motets, villancets i algunes passions

Després d’haver estudiat al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, guanyà el premi Barrientos i amplià estudis a París 1935-36 amb Louis Bleuzet Més tard estudià a Düsseldorf 1940 i actuà com a solista per Alemanya i Suïssa Professor del Conservatori Municipal de Música i del del Liceu, fou solista d’oboè i ocasionalment de corn anglès de l’Orquestra Simfònica del Liceu, de l’Orquestra Municipal i de l’Orquestra Ciutat de Barcelona