Resultats de la cerca

Vida Membre del Cineclub Montseny de Barcelona 1965-70, el 1968 inicià el rodatge, amb mitjans força precaris, del seu primer llarg com a director, guionista i actor, Soplo de esplendor / La sombra de los gigantes , que finalitzà cinc anys després, i que fou legalitzat el 1981 En aquest film ja mostrà un interès pel cinema clàssic nord-americà El 1980 fundà Filmsclot, productora de De mica en mica s’omple la pica 1977-83, film policíac basat en la novella homònima de Jaume Fuster, que tingué una primera versió, El procedimiento , presentada a la Setmana de Cinema Espanyol de Molins de Rei…

Vida Membre del Cineclub Montseny de Barcelona 1965-70, el 1968 inicià el rodatge, amb mitjans força precaris, del seu primer llarg com a director, guionista i actor, Soplo de esplendor / La sombra de los gigantes , que finalitzà cinc anys després, i que fou legalitzat el 1981 En aquest film ja mostrà un interès pel cinema clàssic nord-americà El 1980 fundà Filmsclot, productora de De mica en mica s’omple la pica 1977-83, film policíac basat en la novella homònima de Jaume Fuster, que tingué una primera versió, El procedimiento , presentada a la Setmana de Cinema Espanyol de Molins de Rei…

Es formà inicialment com a fonedor ingressà a l’escola militar d’aviació de Čkalov i aconseguí el grau de tinent Arribà a pilot de proves i entrà en l’equip de cosmonautes en entrenament Tripulà el vehicle Vostok I i fou el primer home a fer un vol orbital 12 d’abril de 1961 El 1962 fou nomenat diputat del Soviet Suprem, i sis anys més tard morí d’accident d’aviació Un cràter de la cara oculta de la Lluna porta el seu nom

Format a Londres 1866, conegué a Atenes el financer Stefanos Skoulodis, que l’introduí com a representant de la fàbrica d’armes sueca TVNordenfelt Naturalitzat a França 1913, aplegà una immensa fortuna, gràcies a les seves empreses petrolieres, les construccions de navilis i, sobretot, el forniment d’armes als aliats durant la Primera Guerra Mundial Gràcies a la seva amistat amb Lloyd George, Venizelos i Clemenceau, exercí una gran influència oculta durant la conferència de la pau del 1919 Promogué la guerra balcànica i sostingué financerament Grècia 1921-22 Es retirà a Montecarlo 1926, on…

Ha estat un gran divulgador de l’obra de Pere Calders, mitjançant l’edició d’ Invasió subtil i altres contes 1978, l’assaig Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders 1986, l’estudi introductori a Aquí descansa Nevares 1997 i molts articles, conferències i ponències sobre aquest autor, així com el comissionat de l’exposició “Calders Els miralls de la ficció” amb J Castellanos, 2000-01 Fou coordinador i coautor del curs multimèdia de català Digui, digui , de força difusió 1992 Fou director del Servei d’Idiomes Moderns de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB

Collaborador habitual de la revista especialitzada Dirigido por , el 1977 inicià la realització de diversos curts Posteriorment dirigí Denver 1980, Mel i mató 1981, els thrillers Adela 1986, L’amor és estrany 1988 i Mal d’amors 1992, la comèdia Les aparences enganyen 1991, Un assumpte intern 1996, els documentals La Casita Blanca La ciutat oculta 2002, del qual féu un llibre, De Madrid a la Lluna 2005, Arropiero, el vagabund de la mort 2008 i La bomba del Liceu 2010 També ha dut a terme una tasca d’exhibidor i programador de clàssics del cinema Fou elegit president del Collegi de Directors de…

Dissenyadora especialitzada en exlibris Es donà a conèixer amb el llibre de narrativa breu El vel d’Harmonia 1991, premi Don-na 1990 Altres títols narratius són L’àngel incorruptible 1997 i L’ull de Polifem 2004 Més autobiogràfic és La crisàlide 2002, tot i que ha estat en la poesia on ha mantingut una publicació més continuada des de l’inicial Llibre d’Unai 1994 fins a Cinc visions 2006 i Sojorn a Roma 2007 L’ànima viatgera es manifesta en diversos llibres de poesia, però, sobretot, a Estampes de Cuba 2001, que recull un conjunt de proses poètiques sobre la vida oculta i màgica de l’illa Amb…

Doctor en economia i dret, fou professor titular d’economia financera i comptabilitat a la Universitat de Barcelona Participà com a comentarista d’actualitat i d’economia en diversos mitjans de comunicació És autor d’ España se escribe con E de endeudamiento 2012 i  Dónde estamos Verdades, mentiras y deberes pendientes de la recuperación económica 2015 En l’àmbit esportiu, formà part del consell d’administració del RCD Espanyol 2004-06 i fou patró de la Fundació Privada del club 2004-10 Membre del Panathlon Club de Barcelona, del Club de Golf de Fontanals, del Club de Golf de Pals, del Reial…

Catedràtic de Teoria i Història del Cinema a la Universitat Pompeu Fabra, fou responsable dels grups de recerca CINEMA Collectiu d’Investigació Estètica dels Mitjans Audiovisuals d’aquesta universitat i de l’Observatori de Cinema Europeu Contemporani OCEC, a més de director de la Mostra Internacional de Cinema Europeu Contemporani MICEC, celebrada a Barcelona entre els anys 2005 i 2008 Autor d’estudis i assaigs sobre cinematografia, destaquen Michelangelo Antonioni 2003, Paisajes de la modernidad Cine europeo 1960-1980 2002 i La última mirada Testamentos fílmicos 2000, premi d’assaig de l’…

Ocultà l'origen jueu de la seva àvia materna i fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial 1942-44 Després de la guerra, treballà com a periodista en diversos mitjans de comunicació, entre d'altres, a la Rundfunk im amerikanischen Sektor, RIAS ‘Radiodifusió al Sector Americà’ de Berlín El 1956 s’afilià al Partit Socialdemòcrata i esdevingué un estret collaborador de Willy Brandt , del qual fou portaveu durant l’etapa d’aquest com a alcalde del Berlín Occidental 1957-1966 i secretari d’Afers Especials del Ministeri d’Afers Estrangers 1964-69 Elegit Brandt canceller 1969, fou…