Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Carles Benpar
Cinematografia
Director i productor.
Vida Membre del Cineclub Montseny de Barcelona 1965-70, el 1968 inicià el rodatge, amb mitjans força precaris, del seu primer llarg com a director, guionista i actor, Soplo de esplendor / La sombra de los gigantes , que finalitzà cinc anys després, i que fou legalitzat el 1981 En aquest film ja mostrà un interès pel cinema clàssic nord-americà El 1980 fundà Filmsclot, productora de De mica en mica s’omple la pica 1977-83, film policíac basat en la novella homònima de Jaume Fuster, que tingué una primera versió, El procedimiento , presentada a la Setmana de Cinema Espanyol de Molins de Rei…
Carles Benpar
Cinematografia
Pseudònim del realitzador cinematogràfic i productor Carlos Benito Para.
Vida Membre del Cineclub Montseny de Barcelona 1965-70, el 1968 inicià el rodatge, amb mitjans força precaris, del seu primer llarg com a director, guionista i actor, Soplo de esplendor / La sombra de los gigantes , que finalitzà cinc anys després, i que fou legalitzat el 1981 En aquest film ja mostrà un interès pel cinema clàssic nord-americà El 1980 fundà Filmsclot, productora de De mica en mica s’omple la pica 1977-83, film policíac basat en la novella homònima de Jaume Fuster, que tingué una primera versió, El procedimiento , presentada a la Setmana de Cinema Espanyol de Molins de Rei…
Jurij Aleksejevič Gagarin
Astronàutica
Militar
Aeronàutica
Cosmonauta i coronel d’aviació rus.
Es formà inicialment com a fonedor ingressà a l’escola militar d’aviació de Čkalov i aconseguí el grau de tinent Arribà a pilot de proves i entrà en l’equip de cosmonautes en entrenament Tripulà el vehicle Vostok I i fou el primer home a fer un vol orbital 12 d’abril de 1961 El 1962 fou nomenat diputat del Soviet Suprem, i sis anys més tard morí d’accident d’aviació Un cràter de la cara oculta de la Lluna porta el seu nom
Basil Zaharoff
Economia
Història
Política
Nom amb què és conegut Vassílios Zakharias, financer i diplomàtic francès d’origen grec.
Format a Londres 1866, conegué a Atenes el financer Stefanos Skoulodis, que l’introduí com a representant de la fàbrica d’armes sueca TVNordenfelt Naturalitzat a França 1913, aplegà una immensa fortuna, gràcies a les seves empreses petrolieres, les construccions de navilis i, sobretot, el forniment d’armes als aliats durant la Primera Guerra Mundial Gràcies a la seva amistat amb Lloyd George, Venizelos i Clemenceau, exercí una gran influència oculta durant la conferència de la pau del 1919 Promogué la guerra balcànica i sostingué financerament Grècia 1921-22 Es retirà a…
Joan Melcion i Tenas
Literatura catalana
Assagista.
Ha estat un gran divulgador de l’obra de Pere Calders, mitjançant l’edició d’ Invasió subtil i altres contes 1978, l’assaig Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders 1986, l’estudi introductori a Aquí descansa Nevares 1997 i molts articles, conferències i ponències sobre aquest autor, així com el comissionat de l’exposició “Calders Els miralls de la ficció” amb J Castellanos, 2000-01 Fou coordinador i coautor del curs multimèdia de català Digui, digui , de força difusió 1992 Fou director del Servei d’Idiomes Moderns de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB
Carles Balagué i Mazón
Cinematografia
Crític, productor, director i exhibidor de cinema.
Vida i obra Llicenciat en dret i en ciències de la informació, feu de crític en el diari Tele-exprés i la revista Dirigido por 1973-80 El 1977 s’inicià en la direcció amb els curts Lección acelerada de cine i La tragedia cotidiana de un acomodador de cine que un día descubrió la cinefilia 1978, primer premi al Festival de Films Curts d’Osca Aquell mateix any fundà Diafragma PC, la productora dels seus llargs, el primer dels quals fou Denver 1980 Amb Adela 1986 mostrà el seu interès per la crònica negra i policíaca que quedà palès en produccions successives L’amor és estrany 1988 —premi d’…
,
Teresa Costa-Gramunt
Literatura catalana
Poeta i narradora.
Dissenyadora especialitzada en exlibris Es donà a conèixer amb el llibre de narrativa breu El vel d’Harmonia 1991, premi Don-na 1990 Altres títols narratius són L’àngel incorruptible 1997 i L’ull de Polifem 2004 Més autobiogràfic és La crisàlide 2002, tot i que ha estat en la poesia on ha mantingut una publicació més continuada des de l’inicial Llibre d’Unai 1994 fins a Cinc visions 2006 i Sojorn a Roma 2007 L’ànima viatgera es manifesta en diversos llibres de poesia, però, sobretot, a Estampes de Cuba 2001, que recull un conjunt de proses poètiques sobre la vida oculta i màgica…
Josep Maria Gay de Liébana Saludas
Economia
Esport general
Economista i assessor esportiu.
Doctor en economia i dret, fou professor titular d’economia financera i comptabilitat a la Universitat de Barcelona Participà com a comentarista d’actualitat i d’economia en diversos mitjans de comunicació És autor d’ España se escribe con E de endeudamiento 2012 i Dónde estamos Verdades, mentiras y deberes pendientes de la recuperación económica 2015 En l’àmbit esportiu, formà part del consell d’administració del RCD Espanyol 2004-06 i fou patró de la Fundació Privada del club 2004-10 Membre del Panathlon Club de Barcelona, del Club de Golf de Fontanals, del Club de Golf de Pals, del Reial…
Domènec Font i Blanch
Cinematografia
Historiografia
Historiador i crític cinematogràfic, guionista i realitzador.
Catedràtic de Teoria i Història del Cinema a la Universitat Pompeu Fabra, fou responsable dels grups de recerca CINEMA Collectiu d’Investigació Estètica dels Mitjans Audiovisuals d’aquesta universitat i de l’Observatori de Cinema Europeu Contemporani OCEC, a més de director de la Mostra Internacional de Cinema Europeu Contemporani MICEC, celebrada a Barcelona entre els anys 2005 i 2008 Autor d’estudis i assaigs sobre cinematografia, destaquen Michelangelo Antonioni 2003, Paisajes de la modernidad Cine europeo 1960-1980 2002 i La última mirada Testamentos fílmicos 2000, premi d’assaig de l’…
Egon Bahr
Política
Polític alemany.
Ocultà l'origen jueu de la seva àvia materna i fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial 1942-44 Després de la guerra, treballà com a periodista en diversos mitjans de comunicació, entre d'altres, a la Rundfunk im amerikanischen Sektor, RIAS ‘Radiodifusió al Sector Americà’ de Berlín El 1956 s’afilià al Partit Socialdemòcrata i esdevingué un estret collaborador de Willy Brandt , del qual fou portaveu durant l’etapa d’aquest com a alcalde del Berlín Occidental 1957-1966 i secretari d’Afers Especials del Ministeri d’Afers Estrangers 1964-69 Elegit Brandt canceller 1969, fou designat…