Resultats de la cerca

Arribà al Reial Club Deportiu Espanyol provinent de l’Udinese italià i jugà al club català quatre temporades 1999-2003, ocupant la demarcació de defensa en 93 partits de Lliga El 2003 fou traspassat al Leganés

Reprengué la política conqueridora de Liutprand i posà fi a la dominació bizantina al nord d’Itàlia ocupant Ravenna El seu avanç alarmà el papa Esteve II, que cercà l’ajut de Pipí el Breu Aquest derrotà Aistolf i l’obligà a cedir al papa les seves conquestes, que constituïren l’origen dels futurs estats pontificis

Duc de Cadore i comte de Nompère Diputat de la noblesa als Estats Generals del 1781 Molt apreciat per Bonaparte, que el nomenà conseller d’estat, ambaixador a Viena 1801, ministre de l’interior 1804 i, finalment, ministre d’afers estrangers 1807-11 Ocupant aquest càrrec, promogué l’abdicació dels Borbó d’Espanya i signà el tractat de Viena del 1809

El 2005 s’establí a Catalunya i començà a practicar el futbol sala a la Garriga Posteriorment jugà a la divisió d’honor catalana amb el Teià Futbol 5 ocupant la posició d’ala El 2009 fitxà pel FSF Centelles, amb el qual ha jugat a la divisió de plata estatal Debutà amb la selecció catalana el 2007 i aconseguí la medalla d’or al Campionat del Món de Reus 2008

Publicà nombrosos pamflets, celebrà mítings per tot Anglaterra i a París, i debaté al Parlament, sense obtenir cap èxit fins el 1807, que, ocupant Fox el poder, el seu govern declarà illegal el tràfic d’esclaus Havent interromput la seva campanya, la reprengué el 1813, més vigorosament, i aconseguí, per fi, que el govern anglès promulgués l' Acta d’emancipació 1833 i deslliurés 800 000 esclaus, indemnitzant llurs amos

Ha publicat els reculls Matèries encara 1995, Vint-i-dues capes de pintura 1998, Crònica de l’ocupant 1995, La culpa 1998, premi Vicent Andrés Estellés i Els estius 2008 A partir d’una tensió interna entre discursivitat expansiva i lirisme concentrat, la poesia de Porcar verbalitza la desolació humana en un món buit i caòtic Manté un bloc i un fotobloc a Internet sota el títol estellesià de Salms

Fou tenor de la catedral de València des del 1597 L’any 1598 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sogorb, on romangué fins el 1600 Tornà a València, on fou contractat de nou com a cantor i, a partir del 1601, exercí ocasionalment com a organista de la catedral ocupant la vacant de Josep Isasi L’any 1621 substituí el mestre de capella Vicenç Garcia Compongué diversos motets, villancets i algunes passions

Debutà a primera divisió catalana l’any 2007 ocupant la posició d’ala Posteriorment jugà dues temporades al Castelldefels Futbol Sala 2008-10, la primera a divisió de plata i la segona a divisió d’honor estatal El 2010 fitxà per l’Agrupació Esportiva Centelles, però a mitjan temporada 2010-11 s’incorporà al Futbol Sala Gironella, a divisió d’honor estatal Guanyà la Copa de Catalunya 2011 La campanya 2012-13 passà a l’AE les Corts-UBAE Ha jugat amb la selecció catalana

Mantingué relacions tibants amb Ermengol IV, comte d’Urgell però, per contra, foren cordials amb Ermengol V, el qual li confià el govern del comtat d’Urgell amb dignitat de vescomte, càrrec que continuà ocupant durant tota la minoritat d’ Ermengol VI El 1106 participà en la conquesta de Balaguer i d’Os de Balaguer Aquell mateix any jurà fidelitat al comte de Barcelona Ramon Berenguer III, i quan aquest dugué a terme l’expedició de les Balears es feu càrrec de la lloctinència del comtat de Barcelona juntament amb el vescomte de Cardona

Membre del partit bolxevic des del 1906 i més tard del comitè central Fou autora de nombrosos treballs sobre el lloc de la dona en la família capitalista Després de la revolució continuà ocupant-se de reivindicar el lloc que havia de correspondre a la dona en la nova societat Pertangué a l’Oposició Obrera contra la burocratització del partit i de l’estat obrer, però fou apartada de la política activa el 1924 i relegada a funcions diplomàtiques a l’estranger Tingué una gran producció bibliogràfica, de la qual sobresurten les obres sobre economia i sobre teoria socialista