Resultats de la cerca

Vida El cognom real de la família era Eberst, però el seu pare, llibreter, músic i cantor a la sinagoga de Colònia, era conegut com a Offenbach pel fet d’haver nascut a Offenbach am Main L’excepcional talent per a la música de la família quedà palès en el trio que formaren Jacques al violoncel, el seu germà Julius al violí i la seva germana Isabella al piano El 1833 el pare dugué Jacques i Julius a París perquè ampliessin els seus estudis musicals Només Jacques, però, aconseguí entrar al conservatori, gràcies a L Cherubini, llavors director del centre, que n’autoritzà l’admissió encara que no…

El 1833 s’establí a París, on fou violoncellista de l’Opéra-Comique Més tard dirigí els teatres Français 1850-55, Champs-Élysées i Bouffes-Parisiens en aquest estrenà comèdies musicals frívoles pròpies i operetes, entre les quals sobresurten Orphée aux enfers 1858, La belle Hélène 1864, La vie parisienne 1866, La grande-duchesse de Gérolstein 1867, sàtira del militarisme prussià, La Périchole 1868, Les brigands 1869, etc El 1880 acabà la seva òpera i obra mestra, Les contes d’Hoffmann És considerat el millor autor de l’opereta francesa del Segon Imperi

Inicià la seva educació musical de molt petit, i a sis anys ja compongué peces senzilles Estudià composició a Mannheim amb GJ Vollweiler 1792-93 i el 1796 ingressà a la Universitat de Jena per a estudiar belles arts Aviat retornà a Offenbach per a dirigir l’editorial musical de la família El 1799, durant un viatge de negocis per Alemanya i Viena, adquirí a Munic el procés litogràfic de Senefelder i Gleissner de mans dels propis creadors, que passaren a formar part de la plantilla de l’empresa Aspirà a editar un catàleg cronològic dels manuscrits mozartians des del 1784 fins al…

Fill d’una família de fabricants de seda, des de molt petit demostrà el seu interès per la música Durant l’ocupació francesa entrà en contacte amb l' opéra comique , fet que resultà clau en la seva carrera La primera aproximació al gènere fou com a traductor de llibrets, i el seu entusiasme el dugué a escriure la seva primera obra, Der Töpfer 1773, un singspiel que li valgué el reconeixement de Goethe A partir d’aquí començà la seva carrera com a compositor i editor de música, i el 1774 creà una editorial pròpia El 1776 fou nomenat director adjunt al Teatre Theiohil Doebbelin de Berlín, on…

Fundador de la Christlich-Demokratische Union CDU a Hessen 1945, fou vicepresident del comitè director del Consell d’Europa i vicecanceller del govern federal del 1956 El 1961 passà a la presidència del seu partit

Començà els estudis el 1942 a la Technische Hochschule de Munic, on es titulà el 1946 La seva formació continuà amb estudis d’escultura a l’Acadèmia de Belles Arts Fill de pare arquitecte, Dominikus Böhm Jettingen, 23 d’octubre de 1880 – Colònia, 6 d’agost de 1955, treballà en l’estudi patern entre el 1947 i el 1950 L’any 1951 viatjà a Nova York i collaborà en l’estudi de Cajetan Baumann Quan morí el seu pare el 1955, es feu càrrec de l’estudi a la ciutat de Colònia És autor d’una gran quantitat d’edificis, com ara esglésies, museus, teatres, centres culturals, oficines i habitatges La seva…

Estudià amb Matthäus Römer a Troppau i a Breslau i el 1930 cantà Messiah , de GF Händel, a Munic El 1937 interpretà alguns papers en òperes de R Strauss i el personatge de Wotan Tetralogia a l’Òpera de Munic, en la companyia de la qual romangué fins el 1972 Després de la Segona Guerra Mundial obtingué fama internacional, especialment amb papers d’òpera alemanya i de WA Mozart El 1947 debutà al Covent Garden de Londres amb Don Giovanni i Les noces de Fígaro com a membre de l’Òpera de Viena El 1950 es presentà a la Metropolitan Opera House de Nova York amb L’holandès errant i entre el 1952 i…

Abandonà els estudis de medicina per a dedicar-se a escriure drames en un estil deutor d’Eugène Scribe Com aquest, aconseguí els primers èxits amb vodevils i comèdies lleugeres, alguns de to marcadament reaccionari Posteriorment conreà el drama medievalitzant i patriòtic El 1878 fou elegit membre de l’Académie Française Molt exigent pel que fa a l’acompanyament musical de les seves obres, requerí la collaboració de compositors de renom, com ara Jacques Offenbach La haine , 1874 i Jules Massenet Le crocodile , 1886 Escriví alguns llibrets, dels quals destaquen Le Roi Carotte…

Després d’estudiar música privadament, el 1849 ingressà al Conservatori de París Allà fou alumne de F Benoist orgue, F Bazin harmonia i F Halévy composició, i tingué com a companys G Bizet i C Saint-Saëns Per problemes econòmics, el 1854 hagué de deixar els estudis al conservatori per dedicar-se a impartir classes i fer de pianista acompanyant El primer èxit com a compositor li arribà el 1857 en un concurs organitzat per J Offenbach Es presentà amb l’opereta Le docteur Miracle i compartí el premi ex aequo amb G Bizet No fou, però, fins a les estrenes l’any 1872 a Brusselles, i…

Fou deixeble de JMassenet, que influí el seu llenguatge musical Amb l’opereta Ciboulette 1923 revitalitzà la tradició francesa d’Offenbach i de Messager Escriví sis òperes es destaca Le marchand de Venise 1935 Crític musical de “Le Figaro” des del 1934, deixà cançons i escrits diversos