Resultats de la cerca

Des de l’any 1970 formà part de l’equip soviètic És considerat un dels millors gimnastes de tots els temps, d’una gran potència i versatilitat que li permetia excellir en tots els exercicis Guanyà quinze medalles olímpiques, rècord superat només per la seva compatriota, la gimnasta Larissa Latinina, amb divuit medalles, i pel nedador nord-americà Michael Phelps , amb un total de setze medalles el 2008 Set d’aquestes medalles olímpiques foren d’or exercicis a terra, Munic 1972 exercicis a terra, anelles, salt al cavall i concurs individual, Mont-real 1976 i per equips…

Fill del dibuixant i cartellista Josep Alumà i Sans Barcelona 1897 – 1974 Durant la Guerra Civil freqüentà el taller de pintura del Comissariat de Propaganda de la Generalitat Posteriorment estudià als tallers dels salesians de Sarrià i amplià la seva formació amb estades a Itàlia, Holanda, França, els EUA, etc Les seves primeres obres —retaules i murals— són de caràcter predominantment religiós i d’estètica medievalitzant La dècada de 1960 adoptà el figurativisme que el caracteritzà i s’endinsà en la temàtica esportiva, en la qual excellí És autor de diverses Suites Olímpiques , com la dels…

L’any 1983 fundà el Club Su-Ba-Lee, que presideix, on ha format diverses campiones olímpiques i mundials com Jennifer Delgado, Josefina López, Isabel Cruzado i Candi Jiménez, tant en l’especialitat de combat com en la de tècnica i pumse Seleccionador català des del 1990, l’any 1992 rebé la distinció de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya El mateix any, la Federació Espanyola de Taekwondo també premià el seu club

Fou l’únic pes pesant que conquerí tres medalles d’or olímpiques consecutives Munic 1972, Montreal 1976 i Moscou 1980 El boicot cubà i soviètic als jocs de Los Angeles el 1984 el privà, possiblement, de la quarta medalla Heroi popular i defensor del règim polític de Fidel Castro, no acceptà mai de passar al professionalisme americà Ja retirat 1988, fou entrenador de boxa i vicepresident de la federació cubana de boxa

Competí sempre pel Club Gimnàstic Vilanova a les ordres de Celia Hernández Entre el 1981 i el 1986 fou campiona de Catalunya en totes les categories En l’absoluta, el 1986 aconseguí tots els títols estatals Disputà un Campionat d’Europa 1985, dos Campionats del Món 1985, 1987 i els Jocs Olímpics de Seül 1988 Guanyà la medalla d’or per equips i la de bronze individual en els Jocs Mediterranis 1987 Un cop retirada exercí d’entrenadora al seu club 1989-96, on formà gimnastes olímpiques com Esther Moya i Laura Martínez

Començà a competir professionalment molt jove 1968 Amb l’equip austríac guanyà tres medalles olímpiques dues d’argent en eslàlom gegant i descens el 1972 a Sapporo i una a Lake Placid el 1980 i nou medalles als campionats del món cinc d’or el 1972 i el 1978 en descens combinat, i el 1974, el 1978 i el 1980 en descens, dues d’argent en descens i gegant el 1972, i dues de bronze el 1970 en descens i el 1980 en gegant L’any 1980 es retirà de l’alta competició És considerada una de les millors esportistes del segle XX 

Corredor de mig fons, s’inicià a la secció d’atletisme del Real Club Esportiu Espanyol de Barcelona Es proclamà campió de Catalunya en pista coberta en la prova de 1500 m llisos 1970 Al Centre Gimnàstic Barcelonès es consagrà com a tècnic de prestigi Fou fundador soci número 1, director tècnic, entrenador i vicepresident del club L’Hospitalet Atletisme, i professor i tècnic esportiu de l’Escola Catalana d’Entrenadors d’Atletisme i de la Real Federación Española de Atletismo S’encarregà de la direcció tècnica dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Durant la seva trajectòria dirigí desenes d’…

Membre del Tiro Nacional de Barcelona, pujà al podi del Campionat d’Espanya d’arma llarga en alguna ocasió durant els anys cinquanta i obtingué resultats destacats en el Campionat de Barcelona També participà en competicions internacionals, com els Jocs Mediterranis de Beirut 1959 Fou president del Tiro Nacional de Barcelona 1961-69, entitat que en aquella època feia les funcions de Federació Catalana de Tir Olímpic Feu una reforma integral de les installacions de Vista Alegre a Montjuïc, fet que permeté l’organització del Campionat d’Espanya d’armes olímpiques el mateix any…

S’inicià en tir de precisió al Tiro Nacional de Barcelona, on s’inscriví el 1941 Fou un dels fundadors del Club de Tir de Precisió de Terrassa 1945 i n’assumí la presidència en diversos mandats Practicà el tir amb armes curtes de guerra, però, posteriorment, s’interessà per les armes olímpiques Fou campió de Terrassa i del Vallès en diverses modalitats, i campió d’Espanya per equips en pistola de tir ràpid 1967, 1969 Fou directiu de la federació provincial de tir de Barcelona i membre de la junta de govern de la federació catalana i espanyola de tir olímpic També fou àrbitre estatal de tir…

Especialista en proves de velocitat Fou conegut en l’àmbit internacional a partir del 1992, que guanyà dues medalles d’or en les proves dels 50 i 100 m lliures als Jocs Olímpics de Barcelona i dues d’argent en les proves de 4 × 100 m lliures i 4 × 100 estils Repetí les dues medalles d’or i les dues d’argent en les mateixes proves als Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996 D’aquesta manera es convertí en el segon nedador en la història capaç de guanyar en dues edicions olímpiques consecutives la prova dels 100 m lliures, després de Johnny Weissmuller Als Jocs Olímpics de Sydney 2000…