Resultats de la cerca

Vida i obra Frare caputxí, entre el 1793 i el 1779 compongué un seguit de poemes amb comentaris en prosa amb motiu de la Guerra Gran des d’una posició furibundament antirevolucionària Aquests textos es conserven en un manuscrit incomplet titulat Poesies de fra Sebastià d’Oló ms 72 de la BC Bibliografia Cahner, M 1998, 2002 i 2005, vol I, p 132-140 i 170-176 Vegeu bibliografia

Heretà del seu pare els castells d’Oló i d’Aguilar, i del seu oncle Eldemar, el de Clariana Es casà amb Arsenda, i fou pare de quatre fills Era levita, i rebé del bisbe Borrell de Vic l’encàrrec de repoblar la contrada de Calaf 1015, i del bisbe Oliba, els castells de Tous i Montbui 1023 Morí en lluita contra els sarraïns És conegut pel cognom de Mediona pel fet d’haver posseït aquest castell, amb el de Corbera de Llobregat

Membre del Moto Club Moianès, s’inicià el 1989 en el motocròs, però la temporada següent passà a l’enduro i fou campió d’Espanya júnior 1991 en 125 cc En categoria absoluta, el 1992 s’integrà en l’equip oficial Gas Gas i es proclamà subcampió d’Espanya El 1993 conquerí els títols estatal i europeu de 125 cc, i l’any següent fou tercer en el Campionat d’Espanya També assolí dues medalles de bronze en individual 1991, 1994 i una per equips 1993 en els Sis Dies Internacionals d’enduro

Fill del vescomte Guiniguís, dit Mascaró, i de Gerosòlima, dita Gudrielda Es casà amb Aurúcia, i després amb Adelaida, senyora d’Ogern El seu hereu, Amat, que el succeí en el vescomtat, prengué el cognom o apellatiu de Montsoriu Posseí importants béns a Osona, compartits amb el seu germà Sisemund d’Oló És el probable tronc dels llinatges de Montcada i de Sesagudes Montseny pels seus suposats fills Ramon, senyor de Lloret, i Guillem, que rebé successivament els apellatius de Muntanyola, de Vacarisses i de Montcada

Senyor de Queralt Bernat I de Queralt , Gurb, Sallent i Oló Fill i successor de Guillem de Gurb-Queralt i d’Ermessenda, fou un dels primers cavallers del comte barceloní Ramon Berenguer II Cap d’Estopes , que el 1080 li donà el castell de Font-rubí Després de l’assassinat del Cap d’Estopes 1082, fou un dels caps de l’oposició contra el comte Berenguer Ramon II i un dels darrers a sotmetre's al conveni del 1086 que reconeixia els fets consumats Fou conseller del jove comte Ramon Berenguer III tingué també el Castell Nou de Barcelona

Tota la seva vida, a partir del 1116, surt associat al Gran Senescal, bé que no com a simple lloctinent, sinó usant del seu càrrec amb ple dret Formà part del consell comtal de Ramon Berenguer IV i fou un dels testimonis de la convalidació del seu testament sacramental El 1153 comprà, en nom del comte de Barcelona, el terç genovès de Tortosa Consta com a senyor d’Hostoles, Oló i Tornamira És probable que sigui ell el trobador esmentat per Guillem de Berguedà el 1175, com a vell i arcaic, potser pel seu caràcter, massa provençal

Fill de Borrell i d’Ingilrada, nobles osonencs, fou nomenat bisbe a instàncies del comte Ramon Borrell i del bisbe Salla d’Urgell Corroborà la donació de les esglésies d’Olesa de Montserrat i de Santa Maria del Mar a la canonja restaurada de Barcelona 1012 Al sínode de Vic del 1015 concedí al levita Guillem d’Oló, dit després de Mediona, l’administració dels béns i castells de la Segarra Calaf adjudicats pel comte de Barcelona a l’església de Vic Benet VIII li confià, juntament amb l’abat Oliba, l’expulsió de les monges de Sant Joan de les Abadesses Morí de tornada d’una…

Fill de teixidors, practicà l’ofici, a Barcelona, i estudià dibuix a l’escola de Llotja 1825-29 Inicià 1829 la carrera sacerdotal al seminari de Vic i fou ordenat el 1835 Exercí el ministeri parroquial a la seva vila natal posteriorment anà a Roma, on ingressà a la Companyia de Jesús 1839, de la qual sortí abans de professar De retorn a Catalunya, regí les parròquies de Viladrau i de Sant Joan d’Oló 1840-43 Situat en la línia del catolicisme antirevolucionari, recorregué, com a missioner i predicador, les comarques catalanes, gairebé sempre a peu, i collaborant amb el clericat i…

Muller el 993 o poc abans del comte Ramon Borrell I de Barcelona Dona de molta personalitat i de dots de govern, gaudí d’un gran prestigi ajudà el seu marit en la reconstrucció del país, devastat per les incursions d’Almansor i del seu fill l’acompanyà a l’expedició militar a l’Ebre i al Segre 1015 i l’any següent a Saragossa a la cort d’al-Muṅḏir I Influí en la designació del seu germà Pere com a bisbe de Girona 1010 i en l’enlairament de l’abat Oliba a la seu de Vic com a bisbe coadjutor 1017 Vídua, governà com a tutora durant la minoritat del seu fill Berenguer Ramon I de Barcelona , fins…