Resultats de la cerca

Estudià història a la Universitat de Barcelona i peritatge a l’Escola Industrial de Vilanova Participà en el modernisme publicant a “Joventut” i El Poble Català , que premià amb un accèssit la seva única novella Eros-Christ 1908, relat de vaga inspiració decadentista que narra l’itinerari i les temptacions d’un intellectual traslladat de París al Pirineu aragonès El 1906 havia participat al Congrés de la Llengua Catalana Passat el modernisme, es dedicà al taller d’impressió familiar i a l’erudició històrica amb llibres com Introducción al estudio del arte del alfabeto en Cataluña 1913 o…

Catedràtic de retòrica del Seminari de Vic Compongué diverses crides en vers per a les festes dels sants Llucià i Marcià, patrons de Vic concretament, per a les del 1799, el 1802 i el 1806, i altres poesies en català, de vegades sota el pseudònim de Dr Estrany Es relacionà amb el poeta Marià ↑ Torrent i Vinyes , amb el qual intercanviava composicions La seva producció, generalment de caràcter burlesc, es conserva al ms 308 de la BC i a la Biblioteca del Museu Episcopal de Vic

Soci del Club Natació Igualada, obtingué el Campionat de Catalunya de mà amb Ventura Montes 1991, 1993, 1999, 2004, 2007 i el de trinquet amb Pedro Cano 1996 i Albert Ayuso 2001, 2008, 2009

Formada a l’Atlètic Terrassa Hockey Club, la seva posició és la de migcampista A setze anys, es feu un lloc al primer equip i a la selecció espanyola Amb l’Atlètic guanyà dos Campionats de Catalunya 2007, 2009, el subcampionat de la Lliga 2007 i la Copa de la Reina 2007, 2008 Obtingué diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 i de Rio de Janeiro 2016 És filla del jugador d’hoquei sobre herba Jordi Oliva Izquierdo i germana del també jugador d’hoquei sobre herba Roc Oliva

Format a l’Atlètic Terrassa Hockey Club, amb el primer equip guanyà dos Campionats de Catalunya 2010, 2011, una Copa del Rei 2010 i sis Lligues 2007, 2009-12, 2017 La temporada 2012-13 fitxà per l’Amsterdam i retornà a l'Atlètic Terrassa l'any 2015 Des de la temporada 2018-19 jugà amb el RC Polo de Barcelona Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió olímpic en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 i obtingué diploma olímpic en els de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016 És fill del jugador d’hoquei sobre herba Jordi Oliva Izquierdo i germà de la jugadora d’hoquei sobre herba Georgina Oliva

Desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva a l’Atlètic Terrassa Hockey Club Amb el primer equip guanyà set Campionats de Catalunya 1981, 1983, 1985-89, cinc Copes del Rei 1984-88, set Lligues 1983-89 i una Copa d’Europa 1985 Amb la selecció espanyola, participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i Seül 1988 És pare dels jugadors d’hoquei sobre herba Roc i Georgina Oliva

Llicenciat en lleis i filosofia, viu actualment a Roma, on exerceix com a professor d’història de l’art contemporani a la universitat Formà part del Grup 63 i és conegut com a teòric de l’anomenada transavantguarda italiana Al marge de publicar més de vint llibres, dels quals destaquen El territori màgic 1971, La ideologia del traïdor 1976, Vida de Marcel Duchamp 1976, La transavantguarda a Itàlia 1980, La transavantguarda internacional 1982 i Superart 1982, elaborà el darrer capítol de la història de l’art dirigida per G C Argan 1990 Sempre polèmic i radical, ha estat condecorat…

Membre del Club Atlètic Terrassa, jugà la divisió d'honor espanyola i es proclamà campió de sis lligues 2007, 2009, 2010, 2011, 2012, 2017 i dues copes d'Espanya 2010 i 2015 Ocupa la posició de defensa Internacional amb la selecció espanyola en els campionats d'Europa 2010 i 2015 i del Món 2007 i 2015, fou bronze al campionat del Món d'hoquei sala 2007 i formà part de l'equip espanyol que obtingué diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 L'any 2017 deixà l'alta competició

Es traslladà a Tarragona el 1962 i s’inicià al Reus Deportiu el 1966 Fou campió de Catalunya amateur del pes superwèlter 1970 Formà part de la selecció catalana i espanyola Passà a professional amb el Club Siglo XX Es retirà el 1982 i fou seleccionador català amateur des del 2003

Cinturó negre vuitè dan de karate, tercer dan de taekwondo, segon dan de hapkido i primer dan de kendo Compaginà els entrenaments de hapkido i taekwondo fins que el 1970 començà a disputar competicions oficials de karate, i fou el capità de la selecció espanyola Ocupà el càrrec de director tècnic i seleccionador estatal 1975-80 Durant vint anys dirigí la seva pròpia escola d’arts marcials a Madrid Publicà, entre altres obres, Enciclopedia de las artes marciales 1981 i Formalización del karate deportivo 1982 També collaborà en publicacions especialitzades