Resultats de la cerca

Afincat a Catalunya des de jove, fundà el Club Tamanaco de Tennis 1967 i el Club de Tennis Segur 1971 Presidí els clubs durant més de vint-i-cinc anys Organitzà un interclubs al Baix Penedès i durant tres anys s’encarregà del Torneig Internacional de Tennis a Andorra Entre el 1973 i el 1977 organitzà els Opens absoluts femení i masculí El 1975 creà l’escola de tennis Baix Penedès, on es formaren tennistes com Jordi Bardou o Jordi Pons El 1982 organitzà per primera vegada el Campionat d’Espanya d’alevins Rebé la insígnia d’or i brillants de la Federació…

Elegit tribú 59, féu promulgar una sèrie de lleis populars que portaren el seu nom organitzà bandes de partidaris i féu exiliar Ciceró La reacció contra Clodi se centrà en Miló, elegit tribú el 57, el qual aconseguí el retorn de Ciceró i organitzà també bandes armades que mataren Clodi

L’any 1955 publicà el seu primer recull d’art, poesia i política, primer com a pòster i després com a volum illustrat El 1960 organitzà el primer happening europeu, L’Enterrement de la Chose Parallelament als diversos happenings , performances i accions que realitzà, pintà, escriví poesia i estigué involucrat en activitats polítiques, fins a integrar-se activament en el grup anarquista Noir et Rouge Organitzà diversos esdeveniments culturals i exposicions, com L’Anti-procés 1960-61 contra la guerra d’Algèria L’any 1964 creà el Festival de la Libre Expression, un fòrum per a artistes, poetes…

El 1982 entrà en les primeres organitzacions de bicicròs Fundà el Moto Club Sant Andreu de la Barca, que presidí fins el 1994, i organitzà proves de trial en motocicleta El 1984 muntà el primer Campionat d’Espanya de bicicròs al circuit de Sant Andreu El 1988 organitzà un campionat de bicicleta tot terreny de camp a través Formà part de la comissió de bicicròs de la Federació Catalana de Ciclisme

Fou executat, i el seu cap, penjat a la porta de la Trinitat

Competí per la Casa Ciclos Guillamet durant la dècada dels vint Fou cònsol de la Unió Velocipèdica Espanyola 1928 El 1945 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Empordanès, des d’on organitzà el Critèrium Internacional de Figueres a partir del 1954 Després de la seva mort, el CC Empordanès organitzà anualment el Trofeu Francesc Guillamet, que s’inicià l’any 1958 amb Marià Cañardo de director de cursa i Antoni Bertran com a primer guanyador

Germanastre de Francisco Pizarro, fou governador de Quito 1539 Després de l’assassinat de Francisco pels almagristes, esdevingué el cap de la facció pizarrista que assolí el poder a Quito Organitzà una expedició a l’Amazones 1541-42, que fou un fracàs econòmic, però que obrí el camí cap a l’Atlàntic Organitzà l’aixecament dels encomenderos ressentits per les noves lleis d’Índies i fou nomenat governador del Perú Derrotat per Pedro de la Gasca, fou executat

Pioner de l’aeronàutica a l’Empordà Impulsà els vols de Josep Canudas a Figueres durant els anys 1923 i 1928 L’any 1931 fundà l’Aeronàutic Club Empordanès, del qual fou el primer president Promogué la construcció de l’aeròdrom Canudas de Figueres, a l’antic camp d’en Manol Organitzà diversos festivals aeris amb el suport de l’Escola d’Aviació de Barcelona El 1936 organitzà el primer Ralli Internacional de Barcelona juntament amb l’Aeroclub de Catalunya

Presidí la Federació Catalana d’Handbol 1943-49 i organitzà, amb els companys de junta directiva, uns cursets de capacitació dels quals sortirien equips com el FC Barcelona, el Frente de Juventudes de Barcelona, el SEU de Barcelona, el PAYT Policía Armada y Tráfico, el Batalló de Transmissions, el CD Ibèric, el Provençals Poblet, l’Ideal Vallvidrera, el CE Hispano Francès i el Joventuts Hitlerianes denominació aviat canviada per la de Joventuts Alemanyes Al gener del 1944 organitzà el primer torneig oficial d’handbol d’onze a Barcelona

Ocupà les secretaries de guerra, governació i finances 1811-14 amb el govern Carrera Tinent coronel, organitzà l’esquadró d’hússars de la mort i participà en la batalla de Rancagua 1814 Més tard organitzà una eficaç guerrilla antireialista a Colchagua i collaborà amb el general José de San Martín i en la defensa de Santiago després del desastre de Cancha Rayada 1818 Es distingí en la batalla de Maipú, però Bernardo O'Higgins, gelós del seu prestigi, el féu detenir i possiblement assassinar És un dels màxims herois de l’epopeia xilena