Resultats de la cerca

Professor a la Technische Universität de Munic, recercà sobre composts organometàllics, complexos metallπ de les olefines, complexos de carbè amb metalls, composts en sandvitx del tipus dels ferrocens, etc Compartí el premi Nobel de química del 1973 amb E Wilkinson

Estudià la sintetització de diversos hidrocarburs i composts organometàllics Féu investigacions sobre la influència de la pressió atmosfèrica en la combustió Fou un dels iniciadors de l’estudi dels elements segons llurs valències i determinà la trivalència i la pentavalència del nitrogen

Es doctorà el 1941 a l’Imperial College of Science and Tecnology de Londres, on fou professor de química inorgànica 1956-88 Investigà sobretot els composts organometàllics anomenats de sandvitx , per la qual cosa rebé el premi Nobel de química el 1973, juntament amb EOFischer Fou el descobridor del catalitzador de Wilkinson És autor, juntament amb FACotton, d' Advanced Inorganic Chemistry , un dels manuals fonamentals de química inorgànica El 1976 rebé, el títol de sir

Estudià a la Universitat de Kyoto i ha treballat a les universitats de Kyoto y Nagoya Especialitzat en química orgànica, començà a estudiar els mecanismes involucrats en la quiralitat de reaccions asimètriques de complexos organometàllics, desenvolupà processos de síntesi per la hidrogenació asimètrica selectiva de diferents tipus de molècules i aconseguí la síntesi asimètrica d’aminoàcids a partir de fosfines, fent servir catalitzadors de ruteni Rebé el premi Nobel de química el 2001, juntament amb WSKnowles i KBSharpless

Exercí la docència a les universitats de Frankfurt, Heidelberg i Halle i el 1943 esdevingué director de la secció per a la investigació del carbó del Kaiser-Wilhelm-Institut des del 1948 Institut Max Planck Estudià les macromolècules, els radicals lliures, els sistemes amb anells i els conjunts organometàllics Donà a conèixer un procediment per a la fabricació de polietilens d’estructura rectilínia El 1963 obtingué el premi Nobel de química, compartit amb GNatta, amb el qual coincidí a desenvolupar, de manera independent, el catalitzador de Ziegler-Natta