Resultats de la cerca

Exposà a Faianç Català 1911, juntament amb M Andreu, Nèstor i I Smith, i a la Galeria Dalmau 1944, de Barcelona Dins el Modernisme reflecteix les orientacions de X Gosé

S'inspirà estilísticament en Rafael i Miquel Àngel, i temàticament en Homer, Dante, Ossian i Goethe, sota les orientacions teòriques de Winckelmann Dels seus dibuixos, que són en gran part a Weimar, es destaca el Cicle dels Argonautes

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i del Club Excursionista de Gràcia, teoritzà sobre el moviment excursionista Divulgador de l’excursionisme en conferències i articles, publicà  Orientacions d’excursionisme 1928, Excursionisme i ciutadania 1930, La nova Catalunya 1933, Valor moral i social de l’excursionisme 1962 i Temes d’excursionisme 1962, entre d’altres

Rector de Sant Martí d’Extramurs de Barcelona, publicà una art de ben morir amb el títol Manual per dirigir los malalts en ses malalties i en lo tremendo pas de la mort Barcelona s d, final del s XVIII-principi del XIX, que conté també orientacions mèdiques i higièniques per al tracte amb moribunds

El 1898 fundà, amb CReddie, la primera escola nova d’Alemanya, caracteritzada per la vida comuna al camp, sobre la base d’un ensenyament realista i pràctic Progressivament cobrí l’edat escolar des de set fins a vint anys Entre la seva obra teòrica hi ha Deutsche Landerziehungsheime Grundsätze und Einrichtungen ‘Llars d’educació campestre alemanyes Bases i orientacions’, 1917

Fou professor de dret penal a la Universitat de Leipzig Fou el principal representant de la teoria de la reparació Vergeltungstheorie en el dret penal clàssic en contra de les orientacions de caràcter sociològic Concep el delicte com a lesió al dret de l’estat que les seves lleis siguin obeïdes Entre les seves obres cal destacar Die Normen und ihre Übertretung ‘Les normes i llur inobservança’, 1872, 4 volums, Gehorsamsrecht ‘El dret d’obediència’ i Genugtuungsrecht ‘El dret de reparació’

Fou professor a les universitats de Marburg, Heidelberg i Bonn Algunes obres seves estudien la literatura i els corrents de pensament francesos, com Die literarische Wegbereiter des neuen Frankreich ‘Les orientacions literàries de la nova França’, 1919, Maurice Barrès und die geistigen Grundlagen des französischen Nationalismus ‘Maurice Barrès i els fonaments espirituals del nacionalisme francès’, 1921, Balzac 1923, i també dedicà alguns treballs a les literatures medievals, com Europäische Literatur und lateinisches Mittelalter ‘Literatura europea i edat mitjana llatina’, 1948

Professor a Jena 1886-1923, d’acord amb les orientacions pedagògiques de JFHerbart organitzà l’escola primària alemanya Considerà el principal objecte de l’ensenyament estimular oportunament l’interès de l’alumne És autor de Theorie und Praxis der Volksschulunterricht ‘Teoria i pràctica de l’ensenyament primari’, en vuit volums, 1878-85, Pädagogik in systematischer Darstellung ‘Sistema de pedagogia’, en dos volums, 1902-06, Grundriss der Ethik ‘Fonaments de l’ètica’, en dos volums, 1902, i Schulpolitik ‘Política escolar’, 1926

Influït per Maine de Biran i l’escola escocesa, el seu sistema parteix de la constatació que la història del pensament pot ésser reduïda a l’alternança de quatre orientacions fonamentals sensualisme, idealisme, escepticisme i misticisme, cadascuna d’elles amb un contingut de veritat específic, motiu pel qual hom el qualificà d’eclèctic La importància de Cousin està en el seu mètode, que comportà una renovació de l’interès per la història de la filosofia De la seva obra destaca Du vrai, du beau et du bien 1841 i Études sur Pascal 1842

Autodidacte, rebé orientacions de Josep Maria Mascort i Ramon Reig i Corominas Es dedicà sobretot a l’aquarella, però també féu incursions en la pintura a l’oli, a l’aiguada i a l’acrílic Féu nombroses exposicions individuals i collectives, i el 1959 la Fontana d’Or de Girona li dedicà una important exposició Eminentment paisatgista, centrà els seus quadres en l’Empordà natal i, al costat de l’obra més convencional, influït per Salvador Dalí i El Bosc , pintà dins de l’estil que anomenà “estrambotisme”, paisatges d’atmosfera, éssers i composició fantàstics Tingué un continuador…