Resultats de la cerca

Ordenat de sacerdot a Portugal el 1980, fou nomenat nunci apostòlic el 1983 i bisbe de Dili el 1988 Contrari a l’annexió de Timor Oriental per part d’Indonèsia d’ençà de la descolonització portuguesa, ha denunciat la violació dels drets humans d’aquest estat sobre la població autòctona i, amb aquest objectiu, el 1990 creà una comissió especialitzada El 1989 demanà a l’ONU la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació El 1996 rebé, juntament amb el periodista José Ramos Horta, compromès en la mateixa causa, el premi Nobel de la pau

Primogènit d’un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona, es doctorà en dret i exercí de notari El 1897 fou degà del collegi notarial de Barcelona Presidí els Jocs Florals de Barcelona 1897 i l’Associació d’Excursions Catalana 1883-91, a la qual donà un gran impuls, especialment a la secció de folklore, i propugnà la seva unió amb l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques per a constituir el Centre Excursionista de Catalunya, que presidí 1892-96 Collaborà, entre altres publicacions, a “Lo Gai Saber”, Calendari Català i La Renaixença En 1871-75…

Pertanyia a una antiga família de compositors i instrumentistes flamencs, els primers membres de la qual es troben documentats al segle XVII Treballà com a intèrpret d’oboè per al príncep elector de Baviera mentre aquest fou als Països Baixos, i el 1726 es traslladà a la cort de l’elector a Munic Posteriorment esdevingué oboè de cambra del rei a Versalles i el 1746 tornà a Gant Quan morí, la seva vídua cobrà una pensió del rei de França en reconeixement als serveis musicals del marit Loeillet escriví sonates per a dues flautes, o dos violins, i baix continu seguint el model de la sonata da…

És autor de ballables i d’uns 300 títols sardanístics Fou component de les cobles La Principal de Granollers, Pla-Pey, Catalònia i La Lira de Sant Celoni com a intèrpret de tible, flabiol o trombó Fou conegut en el sardanisme pel seu estil de composició engrescat, popular i efectista que li donà una àmplia popularitat en els aplecs i ballades, amb títols com Ara em toca a mi , Per tu, Vadó , L’aplec de Cardedeu o Anem a saltar , i obligades com La meva estimada Enèrgica , Els dos refilaires o Quatre valents En d’altres mostrà un estil més acurat que li feu merèixer importants guardons Mercat…

Vinculat al BM Granollers, formà part del primer equip de l’entitat en la modalitat d’handbol a onze El 1972 entrà a la junta directiva, que presidí 1982-83, i impulsà la professionalització del club fins la seva marxa el 1992 Fou un dels fundadors i el primer president de l’Asobal El seu fill Ferran entrenà el primer equip del BM Granollers 1980-89

Format al planter del FC Barcelona, actuava de defensa central i després de jugar al Barcelona Atlètic jugà al primer equip quatre temporades 1987-91 Disputà 51 partits i marcà 1 gol Guanyà una Lliga 1991, una Recopa 1989, dues Copes del Rei 1988, 1990 i una Copa de la Generalitat 1990 Després jugà amb el Mallorca 1991-92 i el Saragossa 1992-95, amb el qual obtingué una altra Recopa 1995 Acabà la carrera al Gavà, a segona B Fou tres vegades jugador internacional sub-21

Membre fundador i primer president de l’Agrupació Excursionista de Granollers 1928 El 1946, juntament amb altres professionals, fundà l’Editorial Alpina, amb la qual s’omplí un buit pel que fa a la cartografia excursionista de Catalunya Com a soci del Centre Excursionista de Catalunya, representà l’entitat en congressos i reunions excursionistes, i el 1969 ingressà en la secció de Geografia i Geologia És autor de nombrosos treballs de geografia regional i física El 1989 li fou atorgada la placa d’honor de l’Agrupació Excursionista de Granollers

Pioner de l’handbol català, desenvolupà tota la seva carrera al BM Granollers Fou campió d’Espanya i de Catalunya d’handbol d’onze 1956, 1959 També destacà en l’handbol de set, en què fou dotze vegades internacional Jugà la Copa d’Europa de ciutats 1957 a Barcelona i la Copa Llatina del mateix any i formà part de la primera selecció espanyola que competí en un Campionat del Món 1958 També participà en la primera Copa d’Europa que jugà el BM Granollers 1958

Començà a jugar a handbol en la modalitat d’onze jugadors Fou un dels fundadors del Frente de Juventudes Granollers, entitat que posteriorment es convertí en el BM Granollers Els seus principals èxits com a jugador els assolí amb el Futbol Club Barcelona, amb el qual guanyà tres Campionats d’Espanya de la modalitat d’onze jugadors 1947, 1948, 1949 El 1956 tornà al BM Granollers, amb el qual guanyà tres vegades la Lliga espanyola 1959, 1960, 1961 i una Copa del Generalísimo 1958 Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Posteriorment, formà part de la junta directiva del…

Des de petit estigué lligat al BM Granollers, amb el qual competí dels anys quaranta al principi dels seixanta, tant en la modalitat d’onze jugadors com en la de set En la modalitat de set jugadors, guanyà les tres primeres Lligues espanyoles 1959, 1960, 1961 i una Copa del Generalísimo 1958 Com a jugador d’handbol d’onze fou dues vegades campió d’Espanya 1956, 1959 i dues vegades campió de Catalunya 1956, 1959